Vinyeta satírica a la revista “L’esquella de la Torratxa”, en el número del 5 de Març de 1937.
Consti que aquest blog no havia de ser només de política, però donat que les aigües estan tan agitades últimament, només penso en entrades en aquest sentit.
Arran de la proposta de llei educativa del Ministre J. I. Wert, i recopilant totes les altres ofensives que s’estan duent a terme últimament contra el nostre país i la nostra cultura, crec que finalment he entès per on va la cosa. Crec que he comprès la seva estratègia. Ens estan fent un órdago!
Estan duent a terme un órdago a espanyolitzar. S’ho juguen tot. És un All-in a ara o mai. M’imagino que, malgrat davant la premsa diguin el contrari, són prou astuts com per veure que Catalunya està més a prop que mai de la seva llibertat, i que ara per ara, de convocar-se un referèndum per la independència, hi ha més números que surti el sí. Davant d’aquest escenari en el qual els queden poques fitxes i la partida és a punt d’acabar, normalment només queda una estratègia: jugar al tot o res.
Ho han posat damunt la taula. Utilitzaran la llei per destruïr la llengüa catalana obertament, atacant els nostres nens i les nostres escoles; s’empararan en la justícia per dir-nos que estem obligats a renunciar al nostre país; empraran totes les eines possibles per evitar que es dugui a terme un referèndum, no es poden permetre que es dongui la veu al poble; suplicaran a l’exterior i mouran tots els fils que tinguin per tal de malmetre el futur de Catalunya al món, i així coaccionar-nos perquè no volguem tenir un estat propi en un marc internacional que ja procuraran ells que ens sigui advers.
Segurament també són conscients que aquesta estratègia generarà nous independentistes, que desarmarà alguna gent que encara esgrimeixi arguments en favor de la convivència, però és l’únic que es pot fer. Les relacions Catalunya-Espanya estan trencades. Ara la lluita és per la destrucció o la supervivència. La partida és a punt d’acabar, l’órdago és damunt la taula.
I l’hem d’acceptar. Això vol dir que l’hem d’ignorar i calmadament, seguir com fins ara. Perquè sabem que van de farol.
Fils de Sofia 
Si la nostra llengua va sobreviure a 40 anys de franquisme, també ho fara ara!
El que comentes és una possibilitat, tot i així moltes vegades sembla que el govern funciona a l’estil “Más madera!” dels germans Marx, desmuntant l’estructura de tot plegat per mirar de solucionar de forma temporal el múltiples problemes que els hi van sorgint, entre ells ara la creixent demanda de la independència de Catalunya… Si fossin intel•ligents enlloc de fer un órdago haurien fet com el govern de UK, que ja ha aconseguit minvar la força independentista dels escocesos…
Ànims amb el fòrum i a seguir-te queixant 😉