Argumentari NO econòmic per la independència

Detall de la façana de l'ajuntament d'Ulm, Alemanya, edificat el 1370 i decorat amb aquests morals a mitjà segle 16.

Detall de la façana de l’ajuntament d’Ulm, Alemanya, edificat el 1370 i decorat amb aquests morals a mitjà segle 16.

Evidentment, amb el debat de la independència damunt de la taula, és el moment de la batalla d’arguments a favor i en contra. Hem sentit i sentirem centenars d’arguments en totes direccions, molts d’ells fal·laços, també en totes direccions.

L’argumentació que pren més força últimament, i el que sembla també que ha fet esclatar el debat finalment, és la de caire econòmica. En un moment de duresa econòmica com la d’ara, el fet que Catalunya pateixi dèficit fiscal ha incentivat l’independentisme, i al mateix temps apel·lant a la butxaca, els detractors de la independència també utilitzen tota mena d’apocalíptiques previsions en aquesta línia.

La veritat és que tant parlar de calés, de vegades ens oblidem que abans d’això ja hi havia molts arguments per a la independència. Alhora, si només esgrimim arguments econòmics podem quedar ràpidament deslegitimats per insolidaris. I no és així. Tenim varis motius per voler ser un estat com qualsevol altre:

  1. La llengüa: Als països catalans tenim una llengüa, el català (amb els seus dialectes). Normalment els països defensen i utilitzen la seva llengüa, però aqui succeeix a l’inrevés: l’estat de què els països catalans formen part ara mateix, no només no defensa, sinó que ataca la nostra llengüa. No podem formar part d’un estat que vol canviar el que som; que vol reduïr el ja secundari català a l’extermini, com per desgràcia i gran pena ja estan aconseguint amb els dialectes Balear i a Valencià. Necessitem un estat que protegeixi la nostra llengüa de forma natural, perquè la llengüa fa les persones. (Després d’això, jo encantat que el nostre nou estat sigui bi- o tri-lingüe).
  2. La història: Per molt que alguns s’hi entestin, ens recolza una història. Una història comuna i conjunta uneix els països catalans. És aquesta història la que ens ha donat una llengüa i una cultura, i la que ens ha donat probablement una manera de ser. És també la nostra història com a estat o com a país, la que ens fa voler tornar a ser amos del nostre propi destí.
  3. La dignitat: Som i serem catalans. Som i serem països catalans. Mentre existeixi aquesta voluntat, el nostre dret és inalienable. Si la posició d’Espanya en vers això fós la de la indiferència, potser el sentiment s’apaivagaria, però mentre la posició sigui la de rebuig, la d’instaurar la por, i negar-nos la realitat nacional volguent-ne imposar una altra, quedem més i més legitimats. La situació és irreversible. Catalunya NO pot restar dins d’Espanya, perquè Espanya no ens hi vol. Espanya vol una regió espanyola, i no una Catalunya dins d’Espanya, i això passa per eliminar totes les traces de la cultura i la llengüa catalanes. I això, si no ho han aconseguit ja, és que no ho aconseguiran mai.

Aquests tres motius són, per a mi, suficients per a reclamar la independència dels Països Catalans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s