L’última gran desvergonya: Tarjeta de descomptes per fer-te del PP

José Ramón Bauzá | Efe

Estic enormement impactat per la notícia de què properament, per afiliar-se al PP de les Illes Balears es podrà gaudir de d’avantatges econòmics en comerços, hotels, centres de bellesa, restaurants, i d’altres establiments:

El PP de Baleares saca su ‘Tarjeta Blava’ para fidelizar a sus militantes
El PP crea una nueva tarjeta que ofrece descuentos comerciales a sus afiliados
El PP de les Balears donarà una targeta per obtenir descomptes en comerços de les Illes als 22.000 militants del partit
L’oposició acusa el govern de Ramón Bauzá de buscar el finançament indirecte del PP amb la “targeta PP blava”

Somrients presenten aquesta iniciativa, que ells cataloguen de innovadora, d’adaptació als nous temps, i d’agraïment als seus simpatitzants. Em sap greu informar-los que no estan inventant res de nou, sinó que segueixen fent el mateix de sempre, el caciquisme més vulgar i desvergonyit, emparat per el seu constant sentiment d’absoluta impunitat, invulnerabilitat i prepotència.

Com deia, sense cap mena de vergonya ni por de que se’ls acusi de corrupció moral, el PP balear fa una crida a afiliar-se a les files del seu partit polític a canvi de descomptes econòmics. Conscients de la situació de crisi econòmica i de valors, han calculat perfectament la gran quantitat de nous afiliats que molt gustosament pagaran la quota de 36€ l’any al PP. Si bé la televisió i la mediocritat té el judici menjat a la població, la gana ha aguditzat la capacitat de fer càlculs i molts no podran resistir la temptació en veure que en tot un any es poden estalviar bastant més que el valor de la quota.

Alguns potser es creuran fins i tot estar guanyant de totes maneres si al final no voten el PP a les eleccions malgrat ser-ne afiliats, però ai! com s’equivoquen! El benefici en vots que aquesta iniciativa els reportarà és totalment secundari i probablement calculin que potencialment perdran per cínics els mateixos que guanyaran per populistes. Al capdavall, es tracta d’una enginyosa forma de finançament il·legal. Les empreses que donen suport a aquesta iniciativa, són empreses que gustosament farien donacions al PP per alineació d’interessos. Si fer això queda malament o no és legal, oferiran descomptes en els seus comerços a aquelles persones que donin per l’altra banda els seus diners al Partit Popular. I au, cercle tancat!

Davant d’aquesta profunda aberració moral, cal desencadenar tota l’artilleria de la lluita popular a ses Illes Balears. En primer lloc cal fer tot el possible per intentar evitar que aquesta iniciativa tiri endavant impunement. I si finalment fracassem i els afiliats a les files blaves neofranquistes es posen a gallejar davant el poble de compartir privilegis amb la classe dominant (engrunes per altra banda, però sempre hi ha a qui li agrada ser vist com “l’amic del fort”, encara que el pegui també a ell), aleshores caldrà fer-se amb la llista d’establiments i negocis participants d’aquest insult a la dignitat i la intel·ligència per a iniciar el boicot i l’acció directa.

Anuncis

Desesperació

El conjunt de notícies que es publiquen últimament en tots el mitjans de comunicació acaben formant un panorama que és difícil d’explicar. Els casos de corrupció i les imputacions semblen créixer exponencialment, al mateix temps que les responsabilitats polítiques són cada cop més escasses o inexistents.

Una i una altra vegada afirmen rotundament que ni ells ni ningú que ells coneguin ha estat mai involucrat en una trama de corrupció, i utilitzen tot l’arsenal de declaracions de contundència per augmentar la seva credibilitat, arribant a afirmar que dimitiran si es demostra el contrari, i una vegada rere una altra es demostra precisament la corrupció, però el passat ja està oblidat.

Els comptes a Suïssa broten com bolets a les mans dels més ràpids a assenyalar-ne els dels altres, d’altres són enganxades in fraganti fent d’espies als armaris dels rivals ideològics amb ridícules excuses, i a la mateixa escola de teatre deu haver anat la vicepresidenta d’on en treu una patètica actuació per fer veure, quan ja és massa tard, i després d’apallissar-ne uns quants, que la població els importa. I així, seguint a uns ritmes diaris frenètics, la dignitat s’esquartera i les hienes se’n mengen les entranyes sangonoses.

Ja res importa, perquè els temps que corren són caòtics, el desprestigi de la classe política ja no pot ser més gran, i ja ningú s’escandalitza. És una batalla campal. Ha arribat el moment de la desesperació. Desesperació per aferrar-se al poder i als privilegis per tant temps com sigui possible perquè aquest vaixell s’està enfonsant, i el dia de demà tant se’n donarà si per sobreviure has hagut d’esclafar algú altre, o has hagut de mentir, robar, o matar.

Astorament és l’única resposta en aquest moment. Perplexitat. Fins i tot un punt d’expectació. Però quan ens haguem recuperat de l’ensurt ens haurem de posar a treballar ben fort, perquè per curar-nos de tots aquests mals, primer ens hem de fer una bona i llarga dutxa, i desempallegar-nos de molta, moltíssima merda.

PD: per no ser tot pessimisme, aquí hi deixo el que crec que encara és una esperança per un futur millor.

No és una injustícia, és un sistema.

Diu el principi bàsic de la justícia: “La justícia és igual per a tots.”

Em sembla, tot i no haver-ho calculat, que aquest és un dels principis més violats de la història. A Espanya existeix un sistema de justícia actiu i complex, que sentencia i aplica justícia a la societat. Aquest sistema, però, és totalment parcial i injust.

Hom pot ser policia, i amb uns “colegues” torturar i vexar tanta gent com vulguis a les teves comissaries, perquè el dia que t’enxampin, et jutgin, i demostrin que ets culpable, fora de la vergonya pel fet que t’hagin descobert, no passarà res de res. Perquè com que els poders NO estan separats, es podrà venir amb sentències polítiques per indultar-te i deixar-te lliure de tot càrrec. La separació de poders fóu un dels grans progressos de les societats democràtiques! I ara ha desaparegut, ha mort totalment en l’anonimat!

Si vols, també pots ser polític, i irregularment financiar el teu partit amb més de 400.000€ de diners públics. Amb filigranes, judicis, i teatre, et pots passar 16 anys marejant la perdiu perquè amb tecnicismes no se’t pugui acusar directament, i el dia que la sentència sigui inminent, podràs reconèixer el teu delicte, tornar els diners, i aqui no ha passat res. Aqui hi ha persones que han gaudit d’un crèdit de 400.000€ a 16 anys sense interessos! Tinc jo dret a tenir tan avantatjoses condicions també? No! I ells tampoc!

Com aquests dos casos que ara m’han vingut al cap, gairebé cada mes, o inclús més sovint, sentim notícies de injustícies flagrants perpetuades a través del sistema oficial de justícia. No estic parlant de les injustícies morals que passen al món, o de cap concepte subjectiu de justícia que no s’aplica aqui o allà. Estic parlant de què el sistema judicial instaurat contempla uns mecanismes que permeten que la justícia no sigui igual per a tothom. I aquests mecanismes no són errors del sistema, o fisures que utilitzen els més hábils; aquests mecanismes estan programats per a poder aplicar la justícia també com un element represiu, i per poder fer escapar de la justícia als subjectes interessats!

Començo a creure que TOT el sistema judicial necessita una profunda remodelació. És necessària una radical aplicació del principi bàsic de la justícia, per tal que sigui aplicada sobre els subjectes humans de forma totalment independent del seu status social, professió, o influències.

Si es lluita per a cada cas en què s’apliquen aquests mecanismes infames de la [in]justícia, ens perdem en un mar inmens de causes. Cal fer front comú contra la causa comuna: El sistema judicial corrupte; i fer-ne responsable a cada ministre de justícia que passi pel càrrec fins que això canvii!