Referents

Hi ha persones, els discursos, les habilitats, o les vides de les quals han impactat profundament en mi. Són persones a les que admiro. Crec que és bo admirar altres persones per tal d’aprendre, de ser autocrític i per progressar.

Vull compartir una llista de totes les persones a les que per una cosa o una altra admiro. No es tracta d’admiració cega en cap dels casos, ni tan sols d’admirar tots els aspectes de les persones que cito, donat que és impossible estar al corrent de totes les vessants de la vida d’aquestes persones si no les coneixes personalment (i potser no tot és admirable). Es tracta d’una admiració per una tasca concreta que hagin emprès, o per una habilitat especial que puguin tenir, o de vegades, simplement, per com han estat capaces d’afrontar la vida amb què s’han trobat.

De fet, hi ha centenars per no dir milers de persones a les que segurament podria admirar. Aquí només llistaré aquelles persones sobre les que he llegit o vist extensament i sobre les que he pensat recurrentment, i segurament parlat d’elles més d’una vegada.

El fet que una persona no es trobi en aquesta llista no vol dir que no pugui arribar a admirar-la. Pot ser que no la conegui, o que encara no n’hagi llegit prou com per ser capaç d’explicar perquè l’admiro. Us animo, si voleu, a confessar-me quines persones admireu vosaltres!

Referents

Ada Colau – A l’Ada l’admiro per la seva incansable i persistent lluita per la justícia davant del sistema, però sobretot per com és capaç de transmetre la causa. L’Ada lluita des de fa anys (des del 2009 amb la PAH) contra l’abús dels bancs en els contractes d’hipoteca, que han deixat tantes persones al carrer i han causat el drama de tants suïcidis fins a dia d’avui. Sentir parlar l’Ada és indispensable per entendre la situació de la gent maltractada pels bancs, i per entendre que la lluita és possible i necessària. Tots devem a l’Ada Colau qualsevol progrés que s’aconsegueixin en matèria de llei hipotecària, i molts li deuen, de fet, la vida. Res però no hauria estat possible sense el sacrifici totalment altruista dels activistes de la PAH i de STOP desnonaments. Us recomano entusiàsticament, només com a dos exemples del discurs d’aquesta meravellosa activista, l’entrevista a l’Àgora de TV3, i la seva compareixença al congrés dels diputats.

Isaac Asimov – Isaac Asimov és l’autor del que he llegit més llibres fins al moment. Tot i ser un dels escriptors més prolífics del gènere de la ciència ficció, i apassionar-me amb les seves novel·les, no és aquest el motiu pel qual l’admiro. L’Asimov té un do especial per transmetre i contagiar la seva passió per la ciència i el coneixement. Ell va inspirar la meva passió per la cosmologia amb el seu llibre de difusió científica The Universe (L’Univers), i ell em va delectar i despertar el meu interès per la història antiga amb els llibres The Egiptians (Els egipcis), i The Greeks (Els grecs). Llibres de títols simples però plens de vida en els quals no aprens sobre la història d’Egipte i de Grècia, sinó que viatges amb els pobles a través del temps des de les tribus nòmades als temps moderns, experimentant totes les victòries, les derrotes, i els desenvolupaments humans interns de les societats. Em vaig adonar que era un geni de la inspiració quan després de llegir un assaig seu em vaig sentir interessat per la química. No ho dubteu, feu-vos amb un llibre de divulgació científica general d’Isaac Asimov (estan tots traduïts al castellà, i algun al català) i descobriu que també a vosaltres us poden apassionar moltes coses que ni sabíeu que existien.

David Fernández – En David ha estat capaç de complir amb la complicadíssima tasca que li va ser encomanada:  Ser el portaveu de la CUP. L’admiro, no per les seves idees, que són compartides per molta gent a Catalunya, sinó per la seva coherència i capacitat de transmissió. En David ha posat en paraules els sentiments polítics de molta gent. En David parla clar i directe, sense por. Els arguments que l’esquerra anticapitalista independentista esgrimeix són molt complexes i massa sovint els contraris aprofiten qualsevol escletxa en els raonaments per desmuntar tot el discurs, però això se’ls ha posat molt més difícil contra la integritat d’en David Fernández. A més a més, sentir parlar en David és un procés d’aprenentatge i generació de pensament constant. Si encara no el coneixeu, us prego que el descobriu amb qualsevol de les entrevistes que se li han fet fins al moment, com aquesta a l’Àgora de TV3. L’acció política del David, així com de la CUP, es publica periòdicament a través del seu canal a youtube, amb perles tant genials com aquesta.

Neus Català – Admiro la Neus per la seva infinita resistència humana, però també per la seva enteresa i força vital. Admeto que en ella reuneixo part de l’admiració que tinc per tots els que van lluitar per un món millor per a tothom i a canvi només van rebre menyspreu, buit, i oblit, però això no treu que la Neus ha despertat la meva admiració per sí sola. La Neus Català va lluitar contra els feixistes a la guerra civil espanyola, va fugir a França el 1939 salvant 180 nens amb ella de les urpes del feixisme. Amb l’esclat de la segona guerra mundial, va col·laborar amb la resistència fins que va ser denunciada i detinguda per les autoritats nazis, i enviada al camp de concentració de Ravensbrück amb el tren de la mort. La Neus va sobreviure a l’horror i l’infern del camp d’extermini nazi, on va veure assassinades i cremades moltes de les seves companyes. La seva infinita força interior va fer que, encara havent sobreviscut al terror, seguís lluitant a l’exili per la resistència antifranquista. La Neus ha seguit lluitant des de llavors, fins ara, i per sempre per la memòria. Un vídeo obligatori per començar a conèixer la Neus és aquest capítol d’El Convidat, a TV3, on es pot veure la seva força moral i dedicació per la memòria històrica, encara quan tenia ja 97 anys. Dos llibres expliquen més de la seva vida: Neus Català: Memòria i Lluita, i Neus Català: La dona antifeixista a Europa.

Mohandas Ghandi – És molt fàcil i alhora molt difícil explicar perquè admiro a Mahatma Ghandi. Ell és una figura intemporal molt probablement idealitzada pels seus seguidors fins al nivell que pots arribar a pensar que és l’home més bo que mai ha caminat damunt la terra. Probablement no fos així, i la seva vida estigués plena de contradiccions, però si ens atenem només a les coses que sabem del cert que va fer, ja és suficient per admirar-lo. Hi ha moltíssim per llegir i aprendre de la vida de Ghandi, però intentaré resumir els trets principals: Mohandas va néixer a la Índia i va estudiar dret a Londres. La seva vida va fer un gir quan va viatjar a sud-àfrica, on va lluitar per la igualtat de drets en favor dels musulmans i els hindús que allà vivien com a ciutadans de segona. Allà va inventar el mètode de protesta de desobediència civil no violenta. Més endavant, va tornar a la Índia on, amb els seus mecanismes provats, va lluitar durant dècades pels drets de la gent, per la igualtat entre ètnies i classes socials, i per la independència de la Índia colonitzada. Si s’ha de senyalar un aspecte de l’admiració per Ghandi, segurament es tracti de la seva fe cega en que la bondat existeix en el fons de cada persona, i en el fet de que va crear, jugant-se la seva pròpia vida, el precedent per creure que moltes batalles es poden guanyar amb desobediència civil no-violenta. Per començar Mahatma Ghandi, us recomano efusivament que veieu la pel·lícula autobiogràfica Ghandi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s