Un conte de sorra i vidre

DSC00725

Un home viatja cansat pel desert. Les condicions del camí són molt dures, però malgrat el cansament, ell avança pas rere pas per la sorra, que li crema als peus descalços. La seva mirada és insondable, i els seus llavis ni somriuen ni estan trists. No dibuixen ni alegria ni patiment. Hom podria dir que el que transpiren és seguretat. Els seus ulls clars estan sempre clavats en la posta de sol de l’horitzó, i molt rarament els baixa per a veure on col·loca els peus, doncs ja es coneix el desert, fa molts mesos que hi camina.

Al principi fou molt difícil. Quan ell es va trobar de sobte sol al desert. El miratge de la ciutat de les llums desapareixent-li al seu darrera li va semblar la pitjor de les tortures. Va córrer i va intentar abraçar-se a la sorra on hi havia hagut la seva llar durant tants anys, però aquesta només li va cremar la pell i se li va escolar entre els dits, inerta.

Va trigar el seu temps a reconstruir-se. El que una vegada estat esfèric va convertir-se en un element ocult, ara integrat en el globus dels seus ulls. I el que una vegada tingué sis potes, va incorporar-se per caminar sobre dues cames, ara rígides i fortes com si encara en fossin sis.

L’home va aprendre, per la seva pròpia sorpresa, que no necessitava menjar ni beure en aquell desert. No era la manca d’aliments el que podia acabar amb ell. Tampoc el pas del temps era un enemic, i ni les tempestes de sorra ni les cremades del sol l’abatrien si ell es mantenia ferm. No. L’enemic real del desert es trobava al seu interior.

Era precisament la por. La por que s’havia convertit una vegada en pànic és el que li havia fet més mal. La por a morir-se de gana l’havia dut a menjar sorra. La por a morir-se de set li havia fet perdre una setmana sencera cavant un forat en la recerca d’aigua, enlloc de continuar avançant. La por als elements li havia estat minant la voluntat de seguir endavant, quan aquest era l’únic camí.

Ara, però, i malgrat que el desert segueix sent l’únic paisatge que veu, el seu enemic interior ha estat vençut. Ja només queda el record vague i llunyà d’aquelles emocions emmascarades darrere l’aprenentatge que la batalla li ha proporcionat. Aquell home és ara molt més savi. I ho sap. És per això que els seus ulls clars, sempre humits malgrat l’hostilitat del desert, ara reflexen confiança. I esperança.

Mentre camina, pensa que algun dia – que no serà ni massa aviat ni massa tard, sinó quan hagi de ser – veurà la sortida del desert. No sap ben bé com serà, quin aspecte li mostrarà, ni com el sorprendrà. Però el que sí que sap és que ara disposa d’un poder interior enorme, i que l’home en que s’ha convertit sabrà distingir molt bé entre un miratge i l’autèntica sortida del desert. Perquè entre d’altres coses els miratges sempre es situen fora del camí i et volen fer perdre el rumb, mentre que ell ja ha pres una direcció. I és en aquesta direcció que ell trobarà el final, en el qual s’hi haurà d’emmirallar i veure la mateixa superfície convexa dels seus ulls, brillant de nou.

Anuncis

Atenció! Monòxid de dihidrogen podria sortir de les vostres aixetes!

Aquesta és la broma que ha costat la suspensió indefinida de dos locutors de ràdio a Florida, EUA.

El dia 1 d’Abril és el dia dels Innocents del món anglosaxó, l’equivalent al nostre 28 de Desembre, i és en aquell dia, en el context d’una infinitat de bromes innocents que els locutors matinals de la ràdio Florida country van dir en obert que s’havia detectat monòxid de dihidrogen rajant de les aixetes d’algunes àrees de Florida.

Tot i que els promotors de la broma es van limitar a descriure el que sortia per les aixetes (Monòxid de dihidrogen és només la pronunciació de H2O, la fórmula química de l’aigua), d’altres serveis de notícies van afanyar-se a transmetre la importantíssima notícia. La ràdio Gator country va anar més enllà i va anunciar que una font anònima havia dit que l’aigua de Florida estava sota una alerta sanitària, i no havia de ser beguda, ni s’havia d’usar per la dutxa, ni sota cap altre concepte. Els serveis locals d’aigua van rebre immediatament una allau de trucades preguntant si l’aigua de les seves llars era encara potable o si la seva salut corria algun risc. Alguns bars expliquen que van deixar de servir cap plat o beguda que contingués aigua de l’aixeta. L’exaltació ciutadana va obligar la companyia d’aigües a emetre un comunicat urgent assegurant que la qualitat de l’aigua romania inalterada, i que probablement tot es tractava d’una broma deguda al dia dels innocents.

En vista de l’esllavissada creada per la, en principi, innocent broma, els dos locutors han estat suspesos indefinidament de les seves feines. A més a més, les autoritats locals estan estudiant d’acusar-los d’un delicte greu per alteració de l’ordre públic.

 

Afortunadament, les agències de notícies americanes han utilitzat el google, i han pogut tranquil·litzar la població amb afirmacions com aquestes:

Una recerca per internet ha mostrat que “monòxid de dihidrogen” és una manera alternativa – i un terme popular enganyós – de descriure l’aigua

Un consell d’amic per viure més feliç

Avui vull compartir amb vosaltres (amb tu!) un consell d’amic. D’amiga, en el meu cas. Es tracta d’un mètode per ajudar-nos a ser més feliços. O el que ve a ser el mateix, per ajudar-nos a ser més conscients dels nostres moments feliços!

El consell és ben senzill: Cada vespre, abans d’anar a dormir, pren-te cinc o deu minuts per repassar el què has fet durant el dia des que t’has llevat, a la recerca d’aquells moments concrets en què t’ha passat alguna cosa bona. Aconsegueix localitzar cinc bons moments cada dia, i deixa’ls escrits. Pot ser qualsevol cosa: Alguna cosa nova que hagis après o vist, un gest d’alguna persona estimada, quelcom que hagis menjat, una mínima sorpresa inesperada quan et pensaves que la cosa estava més magra, un canvi de temps agradable, alguna cosa del que estiguis orgullós… el que sigui. Escriu-ho amb les teves paraules, i només per a tu; no cal que ningú més ho llegeixi.

Hi haurà dies, com els tenim tots, que seran literalment una merda. Aquests dies seran especialment difícils, però tot i així, mantingue’t ferm. Repassa el teu dia i, d’entre la merda, extreu-ne cinc coses positives (o no negatives!), cinc moments que sobresurtin de la resta, per més insignificants que siguin. No sóc ni seré mai partidari de quedar-se la merda per un mateix, ans al contrari, jo sempre l’escampo, la crido, i la maleeixo en veu alta o a crits. Però al moment de repassar el dia i escriure, esquiva les ganes de descriure en majúscules la merda de dia, i fes l’esforç de trobar els pocs instants àlgids del teu dia.

Al cap d’uns dies d’aplicar aquest consell que us explico, en començareu a notar els efectes. En primer lloc, l’objectiu és viure més intensament els dies, i que no passin ràpida i intrascendentalment. D’aquesta manera, un se’n pot anar a dormir amb la sensació d’haver completat un dia, i no pas d’haver-lo sobrevolat a gran velocitat. En segon lloc, i aquesta és la conseqüència que m’agrada més, començareu a ser més conscients de les coses bones que us passin. Especialment de les més subtils. Així, aquells bons moments que abans passaven ignorats, ara els caçareu pensant “això ho escriuré aquesta nit!” i els podreu assaborir més dolçament, bo i contemplant com influeixen en la vostra felicitat.

Per exemple en el meu cas, quan un dia, després de setmanes de pluja i fred, va sortir el sol i em va acariciar la cara, vaig tenir l’acte reflex de tancar els ulls per gaudir de l’enyorada escalforeta. En aquell moment se’m va ocórrer que seria una de les coses que escriuria aquella nit, i per tant, vaig ser més conscient del meu instant de felicitat, fent que el somriure que em va dibuixar aquest fet durés més llargament.

Pensa-hi uns dies abans de posar-te a fer-ho, i quan et decideixis, mantingueu-ho. Busca una llibreta apropiada per dedicar a aquestes anotacions, o si ho prefereixes, busca’t una aplicació per l’smartphone, tablet, o ordinador que et permeti crear notes i guardar-les. Personalment, jo utilitzo una aplicació al portàtil.

Quan tinguis el suport i estiguis llest per començar, no t’oblidis d’apuntar l’inici d’aquesta rutina com una cosa bona a la llista! 😉

Us animo a què, si ho intenteu, m’expliqueu la vostra experiència.