Segueix igual el nivell d’estudis dels votants catalans?

record-estudis

Fa més d’un any, vaig presentar uns gràfics sobre el nivell d’estudis dels votants dels diferents partits polítics, amb uns resultats molt reveladors. Aquesta setmana s’ha tornat a posar de moda, coincidint amb la publicació del baròmetre d’opinió política (BOP) aquest passat divendres.

He repetit les mateixes taules que en l’anterior entrada, per poder comparar l’evolució, encreuant el nivell màxim d’estudis assolit amb el record de vot a les eleccions del 27-S. En el gràfic de la portada, les barres blaves mostren el percentatge de votants de cada partit que té uns estudis universitaris superiors o més alts (Llicenciatures, enginyeries superiors, màsters, postgraus, MIR, FIR, o doctorats), i l’extensió de barres taronges és el percentatge total si hi afegim també els estudis universitaris tècnics (diplomatures i enginyeries tècniques).

La CUP es manté com el partit amb més percentatge de votants amb estudis, seguit de Junts pel Sí, Catalunya Sí Que Es Pot, i finalment C’s, PP i PSC. La tendència es manté, si bé els percentatges totals varien bastant.

Com en l’altra entrada, també vull posar el mateix gràfic per a la intenció de vot. La gràcia d’aquesta dada és que es tracta d’exactament les mateixes 2000 persones de l’altre gràfic, i per tant s’entén una relació directa del canvi de vot d’uns partits a uns altres.

intencio-estudis

Un comentari en l’altra entrada posava en relleu una qüestió molt interessant: Els perfil dels votants de la CUP és més jove i per tant ha viscut en temps on l’accés a l’estudi ha estat més fàcil. El contrari pot passar amb partits com el PP.

Però, realment, és per l’edat en sí mateixa que la gent vota un partit o un altre? O, l’edat té una relació amb el nivell d’estudis, i aquest últim influencia el vot? En qualsevol cas, i perquè cadascú tregui les pròpies conclusions (i les debati!) els propers dos gràfics completen el triangle amb el nivell màxim d’estudis assolit per les diferents franges d’edat, en el qual veiem una clara correlació de com més grans menys percentatge amb estudis (excepte els menors de 24, que no han tingut temps d’acabar els estudis superiors); i el percentatge de votants de cada franja d’edat als diferents partits.

edat-estudis

edat votants

Sobre aquest últim gràfic, m’ha sorprès veure que el partit amb la corba de votants més desplaçada cap a la gent gran és el PSC, i que el votant de la CUP no és només jove, sinó que també té molta força la regió entre els 35 i els 64 anys.

Anuncis

Quins partits tenen més votants amb estudis?

Record de vot al parlament

L’últim baròmetre d’opinió política (BOP) ens mostra unes dades molt interessants: ens encreua el nivell màxim d’estudis dels enquestats amb el seu vot a les últimes eleccions i la seva intenció de vot a les properes.

Reconec que una imatge sensacionalista de facebook m’ha cridat l’atenció sobre aquestes dades, però vull presentar-ne aquí un recull més extens i el seu orígen. Al primer paràgraf ja he posat l’enllaç on anar per a descarregar-se el document de dades sencer (724 pàgines), i al final d’aquesta entrada penjo també la pàgina 469, on trobareu les dades per al record de vot al Parlament de Catalunya, i la pàgina 674, on hi ha les dades per a la intenció de vot a les properes eleccions del Parlament.

Les taules presenten, per a cada partit, quants enquestats els van votar a les passades eleccions, i d’aquests quants han assolit diferents nivells màxims d’educació. Els encreuaments els mostro a la gràfica de la capçalera. Les barres blaves mostren el percentatge de votants de cada partit que té uns estudis universitaris superiors o més alts (Llicenciatures, enginyeries superiors, màsters, postgraus, MIR, FIR, o doctorats), i l’extensió de barres taronges és el percentatge total si hi afegim també els estudis universitaris tècnics (diplomatures i enginyeries tècniques).

Els resultats són clars: Els partits on més percentatge dels seus votants tenen estudis superiors són, en aquest ordre: CUP, ICV-EUiA, ERC, CiU, PSC, PP, C’s.

Però perquè no se m’acusi de tendenciós, també vull presentar les dades d’una altra manera. Si considerem el col·lectiu de votants que té un nivell d’estudis de diplomatura en amunt (diplomatura, llicenciatura, màster, postgrau, MIR, FIR o Doctorat), quin percentatge d’aquests ha anat a votar cada partit? Els resultats també poden ser molt reveladors, doncs veiem que la majoria van a votar CiU i ERC, cosa normal per ser les forces amb més nombre de votants total, però en tercer lloc aquest col·lectiu escull les CUP, malgrat ser el partit menys votat de l’espectre preguntat.

Votants amb diplomatura o superior

També tenim les dades de la intenció de vot, que pot ser interessant per a veure l’evolució d’aquestes mateixes persones enquestades. En presento les mateixes gràfiques (1. percentatge de votants d’un partit que tenen estudis superiors, i 2. percentatge de votants amb estudis superiors que voten cada partit):

Intenció de vot al parlament

Intenció de vot - Votants amb diplomatura o superior

M’abstinc de fer cap capítol de conclusions… Però podem intentar treure’n conjuntament als comentaris!

Annex: Tal com prometia, perquè no hageu d’anar a perdre-us entre les pàgines de l’estudi, copio també aquí les pàgines d’on he extret les dades per a elaborar totes les gràfiques:

Record de vot al parlament vs nivell maxim d'estudis (marcat a diplomatura)

Intenció de vot al parlament vs nivell maxim d'estudis (marcat per diplomatura)

 

 PD: M’he autocensurat el títol de l’entrada per tendenciosa 🙂

Mesura el teu nivell de masclisme

Que el masclisme és perillós, ja ho sabem tots. Però el masclisme no es manifesta només amb les actituds agressives que tots coneixem i condemnem. El masclisme és ambivalent.

Això vol dir, que el masclisme no té només una cara, sinó dues. Existeix el masclisme hostil, que involucra sentiments negatius cap a les dones, com ara pensar que tenen el desig de controlar els homes del seu voltant a través del feminisme o de la seducció sexual; i el masclisme benevolent, que involucra les actituds cavalleresques aparentment positives però sexistes ja que implica que les dones són éssers més dèbils que requereixen protecció.

Els professors Glick i Fiske han desenvolupat un petit però interessantíssim qüestionari amb el que mesurar els teus nivells de masclisme hostil i benevolent (Feu click aqui per a fer-lo online). Un cop l’hagis fet, rebràs dues puntuacions entre 0 i 5 valorant els teus nivells de masclisme hostil i benevolent. Cal dir que no hi ha una frontera clara entre una persona masclista i una persona no masclista. Un cop obtingudes les puntuacions, aquestes es poden comparar en gràfics amb les puntuacions mitjanes de l’estudi, o de diferents paisos. Les puntuacions estan separades entre els resultats de homes i de dones, doncs no només els homes són masclistes en la societat.

ASI score

És molt interessant d’observar que, en regla general, els nivells de masclisme benevolent són més alts en els homes que en les dones. Però en aquells paisos on el masclisme hostil té uns nivells molt alts, són les dones les que mostren més sexisme benevolent que els homes. Quan enfrontades a reaccions violentes si refusen els rols convencionals de la dona, aquestes sovint abracen amb més força el sexisme benevolent.

Curiosament però aquesta norma es trenca només (dels paisos estudiats) a Alemanya, on malgrat haver-hi un nivell relativament baix de masclisme hostil, les dones tenen més masclisme benevolent més alt que els homes. Teories o  hipòtesis al respecte?

PD: L’enquesta, que jo us encoratjo a totes i tots que la feu, és en Anglès. Si teniu interès en fer-la però se us fa difícil en Anglès, si us plau feu-m’ho saber i publicaré la traducció aquí mateix.

El referèndum: A tota Espanya?

N’hi ha que diuen que un referèndum sobre la independència de Catalunya no es pot celebrar només a Catalunya, sinó que s’hauria de realitzar a tot Espanya. Doncs sabeu què? Jo no m’hi oposaria.

En primer lloc, crec que les persones que esgrimeixen aquest argument, i que tenen autoritat per fer-ho, van de farol. És a dir, que si enlloc de demanar fer el referèndum a Catalunya es demanés directament fer el referèndum a tot Espanya, també s’hi oposarien. Per principis. Però si fos el cas que aquesta fos la única manera legal, com ja he dit, em semblaria bé.

Al capdavall  el referèndum bé es podria celebrar a tot el món sencer, que l’únic que tindria importància és el resultat que s’obtingui dels habitants de Catalunya. Tot i així, també em semblaria interessant estudiar els resultats d’un referèndum en aquestes condicions. Seria l’oportunitat de posar un termòmetre real a la població espanyola pel que fa al “tema” de la independència de Catalunya. Hi ha moltes preguntes que es podrien respondre: Quanta gent es molestaria realment en anar a votar? Més, o menys de la que es molesta en votar a les eleccions generals? Quanta gent votaria que sí? Es notaria l’efecte de què en les comunitats tradicionalment més ràncies, augmentaria el vot pel sí per tal de predren’s de vista (els extrems es toquen)? Quin grau de solidaritat aportarien la resta dels Països Catalans? Pot ser que alguna província (del país basc potser?) estigués majoritàriament a favor de la independència de Catalunya?

I finalment, un pot acceptar que tota la informació extreta del referèndum a la resta de l’estat espanyol és purament circumstancial i basar-se en el resultat obtingut al Principat. De ser el resultat majoritàriament favorable dins de Catalunya, el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya estarien plenament legitimats per iniciar el procés de secessió unilateral.

De fet, això últim, ells també ho saben, i per això ja deia al principi que van de farol quan responen, traient pit i somrient sorneguerament, que el referèndum “Se hace en toda España o en ninguna parte”.

Possibles resultats d'un referèndum per la indpendència de Catalunya a tot Espanya (resultats totalment inventats!)

Possibles resultats d’un referèndum per la independència de Catalunya a tot Espanya (resultats totalment inventats!)