Intuïció? Nah, millor busca una fórmula

El psicòleg Paul Meehl va revolucionar la manera d’entendre les resolucions dels experts en qualsevol matèria en un escrit científic de ja fa més de 50 anys, i encara avui en dia la societat es resisteix a creure-hi.

En el seu “My disturbing little book“, Mehl va analitzar els resultats de fins a 20 estudis que comparaven les previsions de professionals amb experiència i renom en diferents camps, amb les prediccions estadístiques creades per una fórmla que pondera diversos factors. En un exemple, consellers acadèmics professionals havien de preveure el rendiment d’estudiants de primer curs de carrera. Podien entrevistar-los durant 45 minuts, veure les seves notes de batxillerat, i els resultats a varis tests d’aptitud. Per canvi, l’algoritme estadístic només tenia en compte les notes del batxillerat i el resultat d’un sol test d’aptitud. Malgrat això, la fórmula era sempre més efectiva que els consellers a l’hora de predir l’evolució dels estudiants.

Altres estudis tampoc deixen lloc per al dubte, les prediccions estadístiques sempre han estat millors o iguals a les dels experts. El llibre de Mehl arriba a les mateixes conclusions en molt diferents camps de predicció, com en el garantiment de llibertats condicionals per part de jutges (la reincidèǹcia del convicte era millor predita per un parell de factors estadístics que per un jutge amb tot l’historial a les mans) o l’èxit en l’entrenament de pilots. Amb el temps s’ha observat el mateix fenomen també en ambients clínics com en la predicció de mesos de vida per a pacients amb càncer, la durada d’hospitalitzacions, o la susceptibilitat a una mort sobtada dels nounats.

En un cas sonat, un economista va proposar una senzilla fórmula per a preveure el preu que el mercat acabaria atorgant als vins de diferents regions i collites. La fórmula considera tres indicadors: la temperatura mitjana durant l’època de fruit de la vinya, la quantitat de pluja durant l’època de sega, i la precipitació total durant l’hivern anterior. Contra tota lògica i malgrat la còmica indignació de la comunitat vinícola francesa, aquesta fórmula prediu el preu d’una ampolla de vi a deu anys vista molt millor del que ho poden fer experts en vins de renom, de nou amb tota la informació a les seves mans, inclús amb la possibilitat de fer quelcom que un algoritme no podrà fer mai: tastar el vi.

Hi ha situacions singulars en què un predictor subjectiu podrà concloure millor que un algoritme, per més acurat que aquest sigui. Per exemple, suposem que tinguéssim un algoritme que preveu si una persona anirà al cinema aquesta nit a veure una pel•lícula. Si m’arriba la informació que el subjecte s’ha trencat la cama, podré predir molt millor que l’algoritme, que no contempla la salut de les seves cames, el si anirà al cinema aquella nit. Som per tant especials a l’hora de considerar factors d’ocurrència excepcional amb implicacions molt decisives.

És precisament perquè de vegades disposem de molta informació, que el nostre subconscient decideix atorgar a un factor únic el 100% del valor, i una veueta insisteix al nostre conscient que aquesta ha de ser la predicció. N’hi diem intuïció. El que no sóm capacos de reconèìxer, ni de vegades tan sols acceptar quan ens ho demostren, és que el nostre judici és extremadament dependent del context, ni podem veure que la nostra intuïció sobre el mateix tema variaria dràsticament si la féssim en un altre entorn, moment o situació. Els éssers humans som molt menys vàlids formulant prediccions del que ens pensem. El terme en psicologia es diu il•lusió d’habilitat. El concepte és totalment equivalent al d’una il•lusió òptica, on no podem evitar veure una figura més gran que l’altra encara que sobre el paper siguin mil.limètricament iguals.

En general, serà sempre millor buscar quatre factors i pensar en alguna fórmula senzilla que no pas confiar en la nostra intuïció, encara que, o especialment si és sobre un tema sobre el qual creiem que en sabem prou!

Metodologia! 🙂

Segueix igual el nivell d’estudis dels votants catalans?

record-estudis

Fa més d’un any, vaig presentar uns gràfics sobre el nivell d’estudis dels votants dels diferents partits polítics, amb uns resultats molt reveladors. Aquesta setmana s’ha tornat a posar de moda, coincidint amb la publicació del baròmetre d’opinió política (BOP) aquest passat divendres.

He repetit les mateixes taules que en l’anterior entrada, per poder comparar l’evolució, encreuant el nivell màxim d’estudis assolit amb el record de vot a les eleccions del 27-S. En el gràfic de la portada, les barres blaves mostren el percentatge de votants de cada partit que té uns estudis universitaris superiors o més alts (Llicenciatures, enginyeries superiors, màsters, postgraus, MIR, FIR, o doctorats), i l’extensió de barres taronges és el percentatge total si hi afegim també els estudis universitaris tècnics (diplomatures i enginyeries tècniques).

La CUP es manté com el partit amb més percentatge de votants amb estudis, seguit de Junts pel Sí, Catalunya Sí Que Es Pot, i finalment C’s, PP i PSC. La tendència es manté, si bé els percentatges totals varien bastant.

Com en l’altra entrada, també vull posar el mateix gràfic per a la intenció de vot. La gràcia d’aquesta dada és que es tracta d’exactament les mateixes 2000 persones de l’altre gràfic, i per tant s’entén una relació directa del canvi de vot d’uns partits a uns altres.

intencio-estudis

Un comentari en l’altra entrada posava en relleu una qüestió molt interessant: Els perfil dels votants de la CUP és més jove i per tant ha viscut en temps on l’accés a l’estudi ha estat més fàcil. El contrari pot passar amb partits com el PP.

Però, realment, és per l’edat en sí mateixa que la gent vota un partit o un altre? O, l’edat té una relació amb el nivell d’estudis, i aquest últim influencia el vot? En qualsevol cas, i perquè cadascú tregui les pròpies conclusions (i les debati!) els propers dos gràfics completen el triangle amb el nivell màxim d’estudis assolit per les diferents franges d’edat, en el qual veiem una clara correlació de com més grans menys percentatge amb estudis (excepte els menors de 24, que no han tingut temps d’acabar els estudis superiors); i el percentatge de votants de cada franja d’edat als diferents partits.

edat-estudis

edat votants

Sobre aquest últim gràfic, m’ha sorprès veure que el partit amb la corba de votants més desplaçada cap a la gent gran és el PSC, i que el votant de la CUP no és només jove, sinó que també té molta força la regió entre els 35 i els 64 anys.

Quins partits tenen més votants amb estudis?

Record de vot al parlament

L’últim baròmetre d’opinió política (BOP) ens mostra unes dades molt interessants: ens encreua el nivell màxim d’estudis dels enquestats amb el seu vot a les últimes eleccions i la seva intenció de vot a les properes.

Reconec que una imatge sensacionalista de facebook m’ha cridat l’atenció sobre aquestes dades, però vull presentar-ne aquí un recull més extens i el seu orígen. Al primer paràgraf ja he posat l’enllaç on anar per a descarregar-se el document de dades sencer (724 pàgines), i al final d’aquesta entrada penjo també la pàgina 469, on trobareu les dades per al record de vot al Parlament de Catalunya, i la pàgina 674, on hi ha les dades per a la intenció de vot a les properes eleccions del Parlament.

Les taules presenten, per a cada partit, quants enquestats els van votar a les passades eleccions, i d’aquests quants han assolit diferents nivells màxims d’educació. Els encreuaments els mostro a la gràfica de la capçalera. Les barres blaves mostren el percentatge de votants de cada partit que té uns estudis universitaris superiors o més alts (Llicenciatures, enginyeries superiors, màsters, postgraus, MIR, FIR, o doctorats), i l’extensió de barres taronges és el percentatge total si hi afegim també els estudis universitaris tècnics (diplomatures i enginyeries tècniques).

Els resultats són clars: Els partits on més percentatge dels seus votants tenen estudis superiors són, en aquest ordre: CUP, ICV-EUiA, ERC, CiU, PSC, PP, C’s.

Però perquè no se m’acusi de tendenciós, també vull presentar les dades d’una altra manera. Si considerem el col·lectiu de votants que té un nivell d’estudis de diplomatura en amunt (diplomatura, llicenciatura, màster, postgrau, MIR, FIR o Doctorat), quin percentatge d’aquests ha anat a votar cada partit? Els resultats també poden ser molt reveladors, doncs veiem que la majoria van a votar CiU i ERC, cosa normal per ser les forces amb més nombre de votants total, però en tercer lloc aquest col·lectiu escull les CUP, malgrat ser el partit menys votat de l’espectre preguntat.

Votants amb diplomatura o superior

També tenim les dades de la intenció de vot, que pot ser interessant per a veure l’evolució d’aquestes mateixes persones enquestades. En presento les mateixes gràfiques (1. percentatge de votants d’un partit que tenen estudis superiors, i 2. percentatge de votants amb estudis superiors que voten cada partit):

Intenció de vot al parlament

Intenció de vot - Votants amb diplomatura o superior

M’abstinc de fer cap capítol de conclusions… Però podem intentar treure’n conjuntament als comentaris!

Annex: Tal com prometia, perquè no hageu d’anar a perdre-us entre les pàgines de l’estudi, copio també aquí les pàgines d’on he extret les dades per a elaborar totes les gràfiques:

Record de vot al parlament vs nivell maxim d'estudis (marcat a diplomatura)

Intenció de vot al parlament vs nivell maxim d'estudis (marcat per diplomatura)

 

 PD: M’he autocensurat el títol de l’entrada per tendenciosa 🙂

A Juny de 2013, entre un 61% i un 71% a favor de la Independència

Avui s’ha fet públic el dossier de premsa del segon Baròmetre d’Opinió Política de 2013 del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.

Quan surten aquestes coses, tothom corre a treure les seves conclusions i titulars. Una miqueta jo he fet el mateix amb el títol de l’entrada, però el que vull fer és explicar-vos què he fet per arribar a aquestes xifres, perquè en jutgeu la credibilitat.

Bàsicament em centro en la pregunta 39:

Pàgina 36 del segon Baròmetre d'Opinió Política de 2013.

Pàgina 36 del segon Baròmetre d’Opinió Política de 2013.

És bastant clar que el Sí a la independència guanyaria aclaparadorament, si féssim cas d’aquesta enquesta. Però hi ha més coses a considerar. No sóc cap crack en estadística (ni molt menys!) però intentaré, a través de les dades proporcionades en aquest document, donar unes estimacions del millor i el pitjor escenari per al resultat del referèndum.

Pitjor cas:
El pitjor dels casos és per mi, evidentment, el No a la independència. El primer que farem serà aplicar en aquesta direcció les barres d’error proporcionades per l’estudi del 2,69%. És a dir, considerarem la possibilitat que aquests resultats s’hagin equivocat cap a més amb el Sí, i cap a menys amb el No. Si fem això, ens queda un 54,10% pel Sí i un 24,03% pel No.

Per altra banda, hem de veure què passaria si tota la gent que diu que no votarà o que no ho sap, al final sí que anés a votar. Es tracta d’un 19,1% dels vots que caldria repartir en aquest cas. Serà 50-50? Més aviat no. Si veiem l’evolució de la indecisió, i fem una extrapolació barroera, veurem que l’abstenció ha baixat un 1,7%, i han augmentat ambdues opcions, però el No ha augmentat tres vegades més que el Sí. Això vol dir que de seguir així, tres quartes parts del 19,1% indecisos acabaran votant que No, i una quarta part que Sí. El resultat després d’això seria d’un 58,88% a favor del Sí, i d’un 38,36% pel No.

Malgrat haver ficat tots els abstencionistes i els indecisos en alguna opció, cosa que com ja he dit seria “contraproduent” pel sí, encara ens queda només una participació del 97,23%. En comptabilitzar els resultats sempre es fa en funció del total de vots emesos, és a dir, respecte el 100%, de manera que ambdues opcions es veurien augmentades en un resultat final de:
60,56% a favor i un 39,45% en contra de la Independència.

Millor cas:
Si enlloc de posar-nos catastrofistes ho mirem tot des del cantó positiu, fins on podriem arribar? Bé, si els marges d’error del 2,69% haguéssin jugat sempre en contra de la independència, voldria dir que possiblement els resultats reals hagueren pogut ser de 57,10% contra un 22,77%.

Com ja he dit, sembla ser que els que no es defineixen en l’enquesta acaben votant més pel No que pel Sí, de manera que per fer cap extrapolació estranya, ens quedarem amb què el “millor” cas és que finalment aquesta fós efectivament l’abstenció. Això voldria dir que la participació arribaria al 79,87%, bastant remarcable en qualsevol cas! En comptabilitzar el total de vots en funció només dels vots emesos, el resultat final s’elevaria a:
71,49% a favor i un 28,51% en contra de la Independència.

millor pitjor cas referendum