Guia de petites aventures: Escalar un volcà actiu de nit

“Literalment m’he despertat havent dormit 2 hores i suant de calor en una tenda de campanya a les 23:30, per anar a escalar una muntanya durant 3 hores i tornar a posar-me a dormir arrecerat amb una roca i pelant-me de fred tot i el forro polar. Ah, i estic escrivint amb la llum de la lluna.”

Els textos entre cometes d’aquest post són extractes de la meva llibreta de viatge (Moleskine for the win!), i la muntanya de la foto és l’Ol Doinyo Lengai. En Maasai significa la Muntanya de Déu. És clar, és l’entitat més poderosa de la zona, un volcà actiu que ha mostrat els seus poders quatre vegades en 10 anys (2007, 2008, 2010 i 2013). I amb els Déus tampoc t’hi pots enfadar, com em deia el Maasai Sunya quan li he preguntat què faran si el volcà rebenta del tot: “We are not afraid, if we all have to die and disappear, let it be now. We accept it = No tenim por, si hem de morir i desaparèixer, per nosaltres ja pot passar ara. Ho acceptem”. I no ho deia compungit, sinó rient. Aquest és també el primer Maasai que tinc al Whatsapp. Com canvien els temps.

Us explico l’aventura per si algú té ganes de fer el mateix 🙂

La gesta aquesta vegada consisteix en escalar un volcà actiu de 3000 metres (d’acooord només 2980m.! per poc!) enlloc de dormir, per veure la sortida del sol des del cràter. L’Ol Doinyo Lengai està a Tanzània, a la zona del llac Natron, terra de Maasais. Aquesta és la zona més àrida i seca del país, just al costat de la gran falla de l’àfrica de l’est, on dues plaques tectòniques s’estan separant. L’única aigua potable surt d’unes gorges a la vora de la falla, que quan arriben al llac ja són tan salines i alcalines per culpa de la terra volcànica que només els flamencs i algunes algues vermelles (que dónen aliment i color als flamencs) encara ténen ganes de viure-hi. El volcà, a més a més, és d’un tipus geològic únic al món entre els volcans actius, i emet una lava d’una composició mineral diferent que en ser relativament freda (510°C) es veu negra enlloc de brillar en vermell (crèdits a la wikipedia).

La llum de la lluna era suficient per a veure-hi durant tot el camí

Com fer-ho
Els campaments de turistes del llac natron estan situats al sud, a la vora dels poblats Maasai i del volcà. Per trobar un guia, només cal comentar-los la teva intenció de pujar i de seguida et duràn a un guia de la muntanya. El permís per a realitzar l’ascensió costa 100 dòlars americans i inclou el sou del guia i un certificat conforme has arribat al cim (fa gràcia). No cal donar-li propina al guia, però els Maasai no en ténen mai prou i te’n demanaran. Si ho has contractat per agència no seràs conscient que ja han cobrat una pasta gansa i encara els n’hi donaràs més. Simplement sàpigues que un bon sou de guia turístic a Tanzània és entre 500 i 750€/mes.

El guia, durant la baixada

Equipament
El més important és tenir una bona jaqueta o forro polar. No ho subestimis. L’únic motiu pel qual encara sóc viu és perquè a l’últim moment un amic em va fer agafar una jaqueta d’esquí. I encara vaig passar fred. És habitual sortir amb molt de marge i, en veure que vas bé de temps, fer una becaineta a 30 minuts del cim abans de la sortida del sol. A les planícies a 1000m fa calor, però a 3000m, tot i ser al cor de l’Àfrica, fa una rasca que pela. Frontal: la lògica diu que si t’has de passar la nit caminant el necessites, i no el desaconsello, però jo no el vaig encendre ni un segon. Amb la lluna en quart creixent hi havia prou llum per fer tota la ruta sota la lluissor de plata. Calcat: sabata tancada per descomptat, i degut a la inclinació, com més flexible sigui la sola, millor. El mateix guia també em van intentar vendre un bastó de caminar, però a mi personalment, em sembla que hauria estat inútil.

Hem dormit una horeta i m’he despertat congelat! ara estem fent una altra pausa curta perquè encara és molt d’hora i crec que el guia està més cansat que jo. L’aire fa olor de sofre.

En Filipo i jo dormint congelats, arrepats a tota peca d’abric disponible

El camí
El més bonic d’escalar aquesta muntanya és el fet de pujar dos mil metres en línia recta. Això és clar, té un preu en inclinació del camí. A més a més, el terreny per on es camina és sorra més de la meitat del camí, i d’aqui vé la dificultat física i psicològica d’aquest cim, ja que per cada pas que fas endavant, te ne’n vas mig enrere. Amb tracció a les quatre grapes aniràs molt millor quan el pendent arriba al 70% o 100%. Prepara’t mentalment. També cal calibrar una mica les teves pròpies forces per minimitzar el temps que t’hauràs de quedar dormint a prop del cim. Si estas en forma i sortir per la muntanya és cosa habitual, faràs l’ascensió en 4-5 hores enlloc de 6 com et dirà el guia. Per sort, la sorra del camí fa la baixada molt més fàcil que la pujada, i pots baixar gairebé tot el volcà a mode de tartera, lliscant avall amb cada salt (si pots acceptar tenir les botes plenes de sorra i respirar pols).

I hem arribat al cim! Al cràter d’un volcà que encara és actiu. De fet em diu el guia que aquest cràter on estem es va crear amb l’erupció del 2007 on abans hi havia una zona plana. És espectacular. Hi ha lava recent negra al fons del cràter, que surt d’un petit subcràter interior que encara fa xup xup.

El cràter, acariciat per la primera llum de l’alba, i el cràter interior bavejant lava negra

Finalment vull dir que el més important és que la motivació principal per a fer-ho sigui el gaudir del repte del camí. Si ho fas només per la recompensa de la sortida del sol o del cràter, et quedaràs decepcionat. Però si t’agraden el muntanyisme i/o els reptes físics, conquerir l’Ol Doinyo Lengai guarnirà una recompensa màgica.

El terreny que a la pujada era un malson, a la baixada és gairebé un bàlsam per als genolls… (exaggeration alert)

I la recompensa a l’arribar a baix? A les 9:30 del matí després de 10h d’excursió nocturna i esgotat i exhaurit? Hem d’empènyer el Land Cruiser perquè no arranca…

PD: Disclaimer. Jo he après català amb accents diacrítics. Ja no sé quins mots han perdut l’accent per culpa de l’últim rampell massacrador de l’IEC i me la pela.
Pela de pesseta o segona persona del singular del verb pelar?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s