Intuïció? Nah, millor busca una fórmula

El psicòleg Paul Meehl va revolucionar la manera d’entendre les resolucions dels experts en qualsevol matèria en un escrit científic de ja fa més de 50 anys, i encara avui en dia la societat es resisteix a creure-hi.

En el seu “My disturbing little book“, Mehl va analitzar els resultats de fins a 20 estudis que comparaven les previsions de professionals amb experiència i renom en diferents camps, amb les prediccions estadístiques creades per una fórmla que pondera diversos factors. En un exemple, consellers acadèmics professionals havien de preveure el rendiment d’estudiants de primer curs de carrera. Podien entrevistar-los durant 45 minuts, veure les seves notes de batxillerat, i els resultats a varis tests d’aptitud. Per canvi, l’algoritme estadístic només tenia en compte les notes del batxillerat i el resultat d’un sol test d’aptitud. Malgrat això, la fórmula era sempre més efectiva que els consellers a l’hora de predir l’evolució dels estudiants.

Altres estudis tampoc deixen lloc per al dubte, les prediccions estadístiques sempre han estat millors o iguals a les dels experts. El llibre de Mehl arriba a les mateixes conclusions en molt diferents camps de predicció, com en el garantiment de llibertats condicionals per part de jutges (la reincidèǹcia del convicte era millor predita per un parell de factors estadístics que per un jutge amb tot l’historial a les mans) o l’èxit en l’entrenament de pilots. Amb el temps s’ha observat el mateix fenomen també en ambients clínics com en la predicció de mesos de vida per a pacients amb càncer, la durada d’hospitalitzacions, o la susceptibilitat a una mort sobtada dels nounats.

En un cas sonat, un economista va proposar una senzilla fórmula per a preveure el preu que el mercat acabaria atorgant als vins de diferents regions i collites. La fórmula considera tres indicadors: la temperatura mitjana durant l’època de fruit de la vinya, la quantitat de pluja durant l’època de sega, i la precipitació total durant l’hivern anterior. Contra tota lògica i malgrat la còmica indignació de la comunitat vinícola francesa, aquesta fórmula prediu el preu d’una ampolla de vi a deu anys vista molt millor del que ho poden fer experts en vins de renom, de nou amb tota la informació a les seves mans, inclús amb la possibilitat de fer quelcom que un algoritme no podrà fer mai: tastar el vi.

Hi ha situacions singulars en què un predictor subjectiu podrà concloure millor que un algoritme, per més acurat que aquest sigui. Per exemple, suposem que tinguéssim un algoritme que preveu si una persona anirà al cinema aquesta nit a veure una pel•lícula. Si m’arriba la informació que el subjecte s’ha trencat la cama, podré predir molt millor que l’algoritme, que no contempla la salut de les seves cames, el si anirà al cinema aquella nit. Som per tant especials a l’hora de considerar factors d’ocurrència excepcional amb implicacions molt decisives.

És precisament perquè de vegades disposem de molta informació, que el nostre subconscient decideix atorgar a un factor únic el 100% del valor, i una veueta insisteix al nostre conscient que aquesta ha de ser la predicció. N’hi diem intuïció. El que no sóm capacos de reconèìxer, ni de vegades tan sols acceptar quan ens ho demostren, és que el nostre judici és extremadament dependent del context, ni podem veure que la nostra intuïció sobre el mateix tema variaria dràsticament si la féssim en un altre entorn, moment o situació. Els éssers humans som molt menys vàlids formulant prediccions del que ens pensem. El terme en psicologia es diu il•lusió d’habilitat. El concepte és totalment equivalent al d’una il•lusió òptica, on no podem evitar veure una figura més gran que l’altra encara que sobre el paper siguin mil.limètricament iguals.

En general, serà sempre millor buscar quatre factors i pensar en alguna fórmula senzilla que no pas confiar en la nostra intuïció, encara que, o especialment si és sobre un tema sobre el qual creiem que en sabem prou!

Metodologia! 🙂

Conformitat amb el grup – L’experiment de Solomon Asch

Conformitat

Conformitat? A la merda!

Hola de nou!

Una entrada molt breu avui per a fer-vos pensar. Us vull explicar l’experiment de Solomon Asch per investigar el fenomen psicològic de conformitat amb el grup. Asch volia veure quin efecte té l’opinió d’una majoria sobre la opinió discrepant d’un individu.

A l’experiment d’Asch, hom hi aniria sense saber de què es tracta. Un petit grup de gent entraria a la sala amb tu per a prendre part a l’experiment juntament amb tu, però només tu series en realitat subjecte de l’experiment, mentre que tota la resta formarien part del muntatge, cosa que evidentment, desconeixeries.

Un cop a la sala, la prova és molt senzilla: A tot el grup a la vegada, se us mostra una imatge com la següent, en la que hi ha una línia a l’esquerra i tres línies diferents a la dreta. Se us diu que, per provar les seves capacitats de percepció, heu d’identificar quina de les línies de la dreta té la mateixa llargada que la mostra de l’esquerra.

experiment d'Asch

Els participants haureu de donar les vostres respostes en ordre. En les primeres mostres, tothom respondrà correctament, però a partir d’un cert punt, tots els participants falsos (tècnicament denominats confederats) coincidiran a respondre incorrectament que la línia B, en el cas de l’exemple, és la que s’escau.

Els experiments mostren que en més d’un 70% dels casos, el subjecte de l’experiment respondrà també incorrectament d’acord amb el grup.

En ser preguntats després de l’experiment, perquè han respòs incorrectament la prova, totes les respostes dels subjectes es poden agrupar en dues opcions. Els que diuen coses com:

Ja m’he pensat que era incorrecte, però en veure tothom respondre el mateix, he començat a dubtar de les meves percepcions.

o bé els que diuen que:

Jo sabia des del principi que la resposta era incorrecta, però he preferit no discordar amb la opinió majoritària del grup.

Veieu analogies d’aquest comportament a la realitat? Reflexionem-hi mentre veiem aquest vídeo dels efectes de la conformitat amb el grup en un ascensor.

PD: Aquí el vídeo de l’experiment d’Asch en sí mateix.