Construeix el teu ordinador a mida (Versió 2)

LC-Power Gaming 976W Snow Trooper mit Sichtfenster Midi Tower ohne Netzteil weiss

Actualitzo aquesta entrada de fa dos anys amb més informació i més actualitzada! Perquè segueixo aprofundint en el coneixement de hardware informatic, i crec que finalment, ara sí que em construiré un ordinador de torre a mida!

Un ordinador de torre, xaval antiquat? Si. M’he adonat que des que ja no estudio, el portàtil s’ha quedat fix a l’escriptori de casa. A més a més, amb la irrupció dels smartphones i les tablets, podem fer tot el que puguem necessitar fer amb el portàtil fora de casa, i més còmodament. Així que, perquè ha de ser portàtil si no el porto enlloc? El puc substituir per una torre sota l’escriptori que no molesta ni em treu espai útil, tenir un teclat còmode, una pantalla gran, i encara serà més econòmic que un portàtil.

I què coi, em diverteixo com un nen dissenyant un ordinador! Des que vaig començar a ficar-me en aquest món he après molt, i confio saber reaccionar autònomament quan falli un component i poder substituir-lo sense haver de canviar tot l’ordinador. Així també deixaré de dependre de les botigues d’informàtica, que ja m’han pres prou el pèl!

He dissenyat i construit els dos ordinadors de la meva antiga oficina, i encara funcionen. En aquesta entrada vull deixar escrit el que he anat aprenent durant aquests dissenys, de manera que serveixi com a introducció o guia per a qui vulgui entrar també en aquest mundillo (a veure qui és el maco que troba una bona paraula equivalent en català).

LA GUIA COMENÇA AQUI

Primer de tot, hem de fer una llista de la compra. Quines peces he de comprar per muntar un ordinador? El fonamental:

  1. Processador (CPU)
  2. Placa base (Motherboard)
  3. Memòria de treball (RAM)
  4. Disc dur (HDD)
  5. Font d’alimentació
  6. Caixa

Alguns extres per a la torre (per ara o més tard):

  • Memòria sòlida (SSD)
  • Targeta gràfica (GPU)
  • Targeta de xarxa sense fils (WiFi)
  • Lector de CD/DVD/Bluray

I perifèrics:

  • Teclat i ratolí
  • Pantalla/es

Deixeu-me dir que no sóc un expert en el tema, i que m’he passat moltes setmanes llegint blogs, revistes, taules d’especificacions i veient vídeos i tutorials tant en anglès com en alemany de penya que en sap un tou. Aquesta recerca és molt important, però un es perd i no sap per on començar. Amb aquesta entrada tu tindràs una àncora per on començar, i jo un recordatori del que ja he recercat. Aqui sota aniré desgranant el significat de cada característica important a l’hora d’escollir cadascun dels components.

L’objectiu és construir un ordinador àgil, econòmic i que no quedi obsolet en un parell d’anys. M’interessa explorar també la compatibilitat amb Linux, per a eventualment poder-hi posar el sistema operatiu Ubuntu.

L’ordre en què he anat seleccionant els components és en el que els he escrit a la llista més amunt, però el procés sempre acaba essent iteratiu, sobretot per assegurar-nos a l’acabar que tots els components són compatibles els uns amb els altres i que no hi ha colls d’ampolla importants.

Comencem!

processador i3

Processador: El primer pas

El processador és el cor de l’ordinador. Pràcticament, és l’ordinador en sí mateix. Amb tots els tipus de processadors que existeixen podríem omplir piscines. Un espectacle. També serà probablement un dels components més cars que haurem de triar, i a on cada ral extra que invertim treurà més suc.

Segons una revista especialitzada en Linux que he fullejat, els processadors d’Intel, i especialment les sèries i3, i5, i7 són compatibles amb Linux, així que per ara són els únics que m’han interessat (així m’estalvio una feinada!). Si no és el vostre cas, potser val la pena fer una ullada als processadors AMD. Les diferències entre els i3, i5 i i7 famílies són: El número de nuclis, la memòria cau (cache), i les tecnologies específiques de Intel com Turbo-Boost i Hyper-Threading.

Els i3 són els processadors més barats i modestos. Tenen 2 nuclis, tecnologia Hyper-Threading, i 3MB o 4MB de memòria cau.

La memòria cau és una memòria d’accés ultrar-ràpid on el processador guarda la informació que està fent servir. Tenir més memòria cau permet alternar programes més ràpidament (el que fem amb Alt+Tab per exemple!), ja que el processador té tota la informació més a mà. He llegit un article que comparava dos processadors idèntics però amb diferent mida de memòria cau, i la conclusió era que cada MB extra de memòria cau és com tenir a la pràctica 0.1 GHz més de velocitat de processador.

La memòria cau és com l’espai que té un fuster sobre la taula per posar les seves eines. Si l’eina que necessita és a la taula, la pot agafar i començar a treballar immediatament. Si ni li cap a la taula i l’ha d’anar a buscar al calaix, trigarà més temps a començar cada cop que vulgui cisellar. Més memòria cau és més superfície de taula per al fuster.

Els diferents nuclis li permeten al processador fer vàries tasques a la vegada, totalment en paral·lel. Així, es poden tenir varis programes corrent de fons sense perjudicar l’agilitat del programa o joc que estiguis utilitzant en aquell moment. Cada nucli és una unitat de processament sencera, així que dos nuclis fan el doble de feina, o fan treballar l’ordinador el doble de ràpid que un sol nucli.

Hyper-Threading: La tecnologia Hyper-Threading és un avenç d’Intel que permet que cada nucli gestioni dues tasques a la vegada enlloc de només una. Amb aquesta tecnologia, el processador agafa les tasques “amb les dues mans” i per tant acaba les feines un 30% més ràpid, segons Intel, que si treballa només seqüencialment com de costum. És com tenir, per a determinades tasques, el doble de nuclis disponibles.

Els i5 són la gamma mitjana. Normalment ténen 4 nuclis (alerta, no tots!), no tenen Hyper-Threading però tenen Turbo-Boost, i 6MB de memòria cau.

Turbo-Boost: Amb aquesta tecnologia, que ve integrada en el processador i no necessita cap programa addicional, el processador ajusta dinàmicament la seva velocitat de rellotge en funció del que li demanis. És per això que al fullejar el catàleg et sorprèn veure que hi ha i3 amb velocitats des de 3,4GHz a 4,2 GHz, i en canvi els i5 van dels 2,4 GHz a només 3,8 GHz. A la pràctica però, aquests i5 correran fins a 3,4GHz o fins a 4,2GHz quan ho necessitin. Per regla general un i5 sempre serà més ràpid al fer una donada tasca que un i3 de la mateixa família.

Els i7 són els processadors més potents que un pot desitjar-se per un ordinador de taula. Poden tenir 4, 6 o fins a 8 nuclis, un mínim de 8MB, sovint 10 MB, o de vegades 20 MB de memòria cau, i tots tenen tant Turbo-Boost com Hyper-Threading. Autèntics monstres. Dins la varietat que ofereixen, inclús els més barats estan fora del nostre pressupost.

Les generacions de processadors Intel: Broadwell (5a), Skylake (6a) i Kaby Lake (7a). Cada cop que Intel millora la tecnologia dels processadors, treu una nova gamma de processadors, una nova generació, que es pot identificar en el primer número del codi del processador. Sense entrar en detalls, cada nova generació aporta millores, però per la naturalesa de les millores, el salt de la 5a a la 6a va ser més gran que de la 6a a la 7a, o que de la 4a a la 5a. Ara per ara, la 7a generació està al mateix preu que la 6a, així que em quedo amb els Kaby Lake.

LRG_DSC00793.JPG

Encara hi ha dues coses més a mirar: Intel HD graphics i embalatge. Des del 2010 els processadors d’Intel duen integrats també processadors gràfics, de manera que tenir una targeta gràfica ha passat a ser només opcional. Per exemple, el meu portàtil té un i7-2630QM amb Intel HD graphics 3000 i, sense cap targeta gràfica (l’he cremat) Windows funciona sense cap problema, puc veure pel·lícules en alta definició, i puc jugar a alguns jocs entre poc i mitjanament exigents. Des de llavors, la tecnologia d’Intel HD graphics ha millorat moltíssim, motivada per oferir altíssimes prestacions gràfiques a portàtils molt finets. Sempre podreu afegir una bona targeta gràfica si us aficioneu a algun joc molt exigent, però m’ensumo que no us caldrà.

I finalment, l’embalatge del processador també és important sobretot si comprem els processadors en botigues online a l’engròs (jo compro a http://www.mindfactory.de). Sovint hi ha l’opció de comprar el processador en capsa o en safata (BOX o TRAY). El processador serà el mateix, però comprat en capsa inclou un ventilador estàndard i 3 anys de garantia, mentre que en safata, si bé sovint més barat, vindrà sense ventilador i només tindrà 1 any de garantia. Els entusiastes dels jocs d’ordinador prefereixen instal·lar un ventilador més potent, pel que no necessiten el ventilador estàndard, i solen fer servir programes per forçar els límits del processador (overclocking) cosa que invalida la garantia d’Intel. Entremig de les dues opcions hi ha els WOF (Without Original Fan), que vénen en capsa i garantia però sense el ventilador, que t’has de procurar tu mateix. Si estas pensant en fer-li overclocking al processador, hi ha processadors desbloquejats que estan pensats per això, indicats amb una K al final del nom (i5-7600K, per exemple).

Després de tota aquesta recerca, he decidit quedar-me amb la gamma mitjana: i5. Escollir dins de l’oferta de i5, es redueix bastant a un compromís entre preu i velocitat de rellotge. He acabat escollint un i5-7400, amb 3.00GHz Intel HD Graphics 630 per 185€.

Aquest apartat ha estat esgotador, però ànims! A partir d’aquí tot és més fàcil!

Placa base MSI

 Placa base: i ja haurem fet la meitat de la feina

Així com un cervell sense cos no és res, un processador necessita una placa base (Motherboard en anglès) per a fer lluïr el que sap fer. Per escollir una placa base “que tiri” només cal que sigui compatible amb el processador i la RAM. Però per treure-li el màxim de suc a l’ordinador, hi ha moltes coses a tenir en compte, que per una banda variaran molt poc el rendiment de l’ordinador en sí mateix, però seran clau en termes de característiques especials i possibilitat de components addicional. Una bona placa base no ha de ser molt cara.

El més important són les compatibilitats. Mira bé quin connector necessita el processador que has escollit. En el nostre cas, l’i5-7500 té un connector Sockel 1151. Per tant, només he seguit mirant-me plaques base amb Sockel 1151. La placa base també ha de ser compatible amb la memòria RAM que escolliràs, així que quan ens mirem les targetes de memòria RAM potser revisarem la sel·lecció de la placa base.

Aquestes compatibilitats solen estar llistades separadament, però depenen del següent punt a la llista del que és més important: el Chipset. Per a cada tipus de processador, hi ha una sèrie de chipsets disponibles. Aqui realment cadascú hauria de fer la seva petita feina de recerca en funció del processador escollit. Per a qualsevol processador amb Sockel 1151 com el nostre, les opcions es “redueixen” a Z170, Z270, H110, H170, H270, B170, B250, Q150, Q170, Q250 i Q270 . D’entre aquests, les sèries Q i B són dedicades a empreses de IT, i ofereixen menys prestacions però algunes funcions especials per a desenvolupadors. Descartades queden.

Els chipsets Z170 i Z270 són els més potents. Són en principi els únics que permeten forçar el processador amb overclocking i que permeten fer córrer varies targetes gràfiques en paral·lel (una burrada ineficient, pel que he llegit). L’única millora del Z270 respecte el Z170 és que incorpora dos ports PCIe M.2 enlloc d’un. Els ports M.2 són uns ports d’accés ultra-ràpid connectats directament al bus d’informació de la placa base. Amb el port M.2 es poden fer treballar els discs durs de memòria sòlida almenys el doble de ràpid, ja que ens estalviem el coll d’ampolla del cable SATA-III (= SATA 6Gb/s).

Els chipsets H170 i H270 tenen el mateix que els Z, excepte no permeten overclocking ni múltiples targetes gràfiques. Pel que sembla però, alguns fabricants de plaques base també li posen menys ports USB i PCIe malgrat que poden gestionar-ne la mateixa quantitat que els Z. És qüestió de mirar que la placa base tingui suficients ports USB (3.0 millor que 2.0) i PCIe pel que necessitem. Atenció!! Que la placa base sigui H170 o Z170 no t’assegura que tingui un port PCIe M.2, sinó que el chipset en sí podria gestionar-lo. Depèn del fabricant de plaques base que li posi aquest port o no.

Finalment el chipset H110 és el més simple i econòmic de tots. Respecte els H170, només permet dos mòduls de memòria RAM, no té ports PCIe ni M.2, i té un processament intern més lent (DMI2 enlloc de DMI3) i té un número més limitat de ports SATA i USB. És el chipset ideal per a plaques bases de mida reduïda… ah, la mida!

Hi ha moltes mides especials de placa base, però les més estàndard són aquestes tres: Gran (ATX), mitjana (Micro-ATX, o mATX) i petita (Mini-ITX). Ho sé, el pallasso que va inventar aquests noms no en tenia ni idea. Bàsicament l’única diferència és l’espai que ocupen i el número de PCIe i sòcols de RAM que tindran. Les plaques base Mini-ITX per exemple només admeten dues memòries RAM. Així doncs escollir la mida és un compromís entre mida de la torre, i tenir espai per a tot el que hi vulguis muntar. Si vols fer una torre petita, hauràs d’anar més en compte d’assegurar-te que tot encaixa bé dins la teva petita caixeta-ordinador.

Aquest és un bon punt per a fer una pre-selecció de plaques base en funció del que hem après. Tot i així, el millor seria post-posar la decisió final fins que haguem escollit la memòria RAM i la resta de perifèrics i així assegurar-nos que tenen el port corresponent a la placa base. Els exemples més clars són les exigències d’una targeta gràfica, i si li volem treure bon suc a una memòria SSD, però també serà important veure si volem posar una targeta de WiFi o altres altres.

RAM

Memòria de treball (RAM):con esto y un bizcocho…

La memòria RAM és una memòria d’accés molt ràpid que està a disposició del processador per quan la necessiti. Com més coses càpiguen a la RAM, menys sovint haurà d’anar a buscar aquesta informació al disc dur, que és fins a 100 vegades més lent. Els jocs i els programes d’edició de vídeo, que han de gestionar molts fotogrames, són els que necessiten més memòria RAM. Si en requereixen més de la que hi ha disponible, han de guardar part de la informació al disc dur, i quan l’han d’anar a buscar és quan l’ordinador es queda parat durant uns segons.

Escollir una memòria RAM és molt senzill. El més important és la capacitat i el tipus de memòria, i la resta de detalls gairebé es poden ignorar.

Més GB de RAM és sinònim de més agilitat. L’únic compromís aquí és amb el preu i amb el nivell del processador. Si tenim un processador mitjanet tirant a bo, volem assegurar-nos que té tot el que necessita per a treballar però sense deixar-nos-hi un dineral. Donar-li 16GB de memòria de treball és un bon regal. He llegit que avui en dia només alguns programes professionals necessitarien més de 16GB.

Sobre els tipus de memòria només cal dir que des que va néixer la tecnologia DDR SDRAM, s’ha anat succeint a DDR2, DDR3 i ara DDR4. Quan vaig llegir-ne per primer cop, la DDR4 era un avenç potent respecte el DDR3 pel que fa a velocitat, però era ridículament cara. Avui però, els preus ja són més acceptables (50% més car per GB), i les plaques base que estavem considerant ja només són compatibles amb DDR4.

Al mirar catàlegs també veureu molt mencionada la velocitat de transferència i la latència de les diferents opcions. Ambdues coses tenen més influència en el preu que en les prestacions. La velocitat de transferència, per DDR4 entre 2133 MHz i 4266 MHz és només rellevant per a la compatibilitat amb la placa base, i les plaques base compatibles amb RAMs més ràpides són també més cares. La latència s’expressa amb el factor CL, on un CL més gran significa més retard de la memòria RAM. Diferents CL representen una irrisòria diferència de 1 o 2  nanosegons… ni cas.

També he investigat què signifiquen algunes sigles que de vegades acompanyen els mòduls de memòria de treball com ECC o SO només per descobrir que no ho necessito: ECC, Error Correcting Code és una funció que permet corregir bits corromputs de la memòria RAM. Aquesta característica s’ha dissenyat per a servidors de finances o científics, on ni un petit error es pot permetre, però per a nosaltres és irrellevant; i SO, Small Outline, és refereix només que les targetes són més petites per tal que encaixin dins els portàtils.

Finalment, tingues en compte que per a un preu similar, és molt millor tenir dues targetes de memòria RAM que una. És a dir 2x 4GB funcionen millor que 1x 8GB.

El més econòmic que he trobat de DDR4 és la targeta “4GB Kingston ValueRAM DDR4-2133 DIMM CL15” per 27€. I ja veurem si en posaré dues o quatre.

 

Disc Dur seagate

Disc dur: El cofre de les teves possessions digitals

El disc dur és entranyable. No sé vosaltres, però jo és l’únic que sabia que existia de l’ordinador fins no fa molt. Escollir un disc dur es redueix trobar una bona capacitat i velocitat a bon preu, però jo també aniria amb compte d’escollir fabricants fiables i amb experiència.

No cal que digui res de la mida del disc dur, no? Cadascú que li cardi tants GB com es pugui permetre o vulgui tenir. Pel que he vist ara per ara la millor relació qualitat preu està en els 3000 GB, a 28€ el TB, enlloc de 50€ que costa un sol TB.

Alerta amb la diferència entre els discs durs de 2,5 polzades i els de 3,5 polzades. Tots funcionarien, però els de 2,5 polzades estan dissenyats per a portàtils, i per ser més petits podrien ser més cars.

El tipus de connector és important, i determinarà la velocitat màxima a la que puguis fer servir el disc dur per copiar fitxers, obrir-los, etc. Fa anys els discs durs usaven un connector paralel que es deia IDE o PATA, i que van arribar a una velocitat de transferència màxima de 133MB/s. Després es va desenvolupar el port sèrie SATA i els successius SATA2 i SATA3, aquest últim el més utilitzat, conegut també com a SATA 6Gb/s, i que té una velocitat de transferència de 600 MB/s (encara no he entès perquè es diu 6Gb/s…). Finalment es van desenvolupar els discs durs SAS (o SASCSI), que respecte els SATA3 poden arribar als 1500MB/s i duren més, però són bastant més cars. Estan pensats per a servidors que estan encesos continuament. La millor relació velocitat-preu està en els SATA 6Gb/s.

L’últim factor és la velocitat de gir del disc, en revolucions per minut (rpm o U/min). Els estàndars són 5.400 rpm o 7.200 rpm. Per sort avui en dia els 7.200 rpm s’han imposat i ja estan al mateix preu. Conegut tot això l’elecció em resulta fàcil: Em quedo amb un Intenso Internal Drive 6513113 64MB 3,5” de 3000 GB amb SATA 6Gb/s per 82€.

128GB Samsung PM961 M.2 M.2 2280 3D-NAND TLC Toggle (MZVLW128HEGR-00000)

Extra – Memòria sòlida (SSD): Obre programes en un instant

Ja vaig comprovar que el que havia llegit era veritat: Posant-li una memòria sòlida (Solid State Drive) a l’ordinador, i instal·lant-hi el sistema operatiu i els programes, les dades que els programes o el sistema operatiu necessita llegir a l’obrir-se estan disponibles en un instant. Això és perquè l’accés a la memòria sòlida és molt més ràpid que el d’un disc dur mecànic. El segon ordinador prenia només 10 segons entre el botó d’engegada i estar llest a l’escriptori.

Tots els avantatges radiquen en què la memòria sòlida no té parts mòbils, mentre que el disc dur es basa en una agulla que ha d’anar a buscar el sector del disc on tens les dades. Per tant, els SSD consumeixen menys potència, són més silenciosos, més ràpids, … i molt més cars per GB.

Un desavantatge que he llegit és que les memòries sòlides es poden fer malbé més aviat si s’hi escriu informació (guardar arxius) molt sovint. Per això, l’ideal és posar-hi només programes i sistemes operatius, i no fer-lo servir com a emmagatzematge d’arxius.

A hores d’ara ja tinc clar que això és el que vull, i per tant he escollit el SanDisk Z400 M.2 2280 de 128GB per 54€.

Font d'alimentació Thermaltake

Font d’alimentació: A qui li confies el teu equip

La font d’alimentació proveeix de corrent contínua els components de l’ordinador. Escollir una font d’alimentació és un tema de tenir suficient potència per tot l’ordinador.

Calcular la potència a mà pot ser una mica embrollat. Per sort hi ha aplicacions web que et permeten calcular la potència total dels components que has escollit. Jo recomano aquesta web: http://powersupplycalculator.net/, ja que em sembla molt completa si bé tendeix a exagerar la potència màxima. Si em diu que amb tot funcionant gastaré 374W i me’m recomana 457, sé que faré bé de mirar fonts entre 400 i 450W.

Tingueu molt present quines expansions considerareu per al vostre ordinador en el futur proper, sobretot si penseu posar-li alguna targeta gràfica potent algun dia, perquè consumeixen una burrada.

L’últim que cal tenir en compte és la qualitat dels components. Els fabricants de fonts d’alimentació coneguts basen la seva reputació en la fiabilitat de les seves peces, i és per això recomanen per tot arreu que compris de marques conegudes. Una altra manera de destriar bona qualitat en les fonts d’alimentació són els segells de qualitat 80 PLUS ( per ordre d’eficiència 80+ Bronze, 80+ Silver, 80+ Gold i 80+ Platinum). Millor eficiència és millor qualitat i per tant durabilitat.

Modular vs. No-Modular. La diferència és només que en les fonts d’alimentació no-modulars tots els possibles cables imaginables surten de la font d’alimentació i quedaran penjant a dins la caixa si no els fas servir. En canvi en les modulars pots retirar els cables que no faràs servir, deixant-ho més endreçat i millorant el flux d’aire.

La meva solució de compromís és la font d’alimentació bequiet! System Power B8 bulk Non-Modular de 300 Watt amb segell 80+ per 27€.

Targeta gràfica

Les targetes gràfiques són un món a part. Per l’ordinador que estic dissenyant no les tindré en compte, ja que els Intel HD graphics incorporats al processador són més que suficient pel que jo necessito.

Tot i així, he llegit algunes coses sobre targetes gràfiques, i això és el que n’he retingut fins al moment.

  • L’ample de banda, o sigui, el tipus de memòria, és més important que la capacitat (1GB de GDDR5 aportarà molta més qualitat que 4GB de GDDR4)
  • A la placa base ocupen un sòcol PCIe x16 3.0
  • Consumeixen molta potència – alerta amb la font d’alimentació!
  • Poden arribar a ocupar molt espai: dos sòcols a la placa base, si bé només estan connectats a un; i a la caixa poden ser molt llargues i xocar contra els prestatges dels discs durs, per tant cal mirar aquestes coses al seleccionar la targeta, o la caixa si ja tenim clar que li posarem una targeta potent.

Altres: Targeta de WiFi i lector/grabador de DVD’s

Completaré l’ordinador amb un lector/grabador de DVD’s baratet per 12€, i una targeta de WiFi Edimax EW-7612Pin de 300Mb/s que ocuparia un sòcol PCIe x1 a la placa base i que segons el fabricant és compatible amb Linux per 13€.

Elecció final de la placa base i caixa

Ja ens hem estudiat abans tot el que té a veure amb la placa base, i ara que ja hem escollit la resta de components, ho completaré amb una placa ASRock H170M Pro4. Aquesta placa base és de mida mATX, té Sockel 1151 pel nostre i5 de 7a generació, és compatible amb la RAM de DDR4 de 2133MHz (únicament), té suficients ports de vídeo, USB 3.0, M.2 per al SSD, i dos PCIe x16 3.0 per si cal posar-hi una targeta gràfica. Tot per 90€.

Per escollir la caixa només cal mirar que la mida de la caixa s’escaigui amb la mida de la placa base que hagis escollit, en el meu cas mATX. Si vols posar-hi una targeta gràfica d’última generació faràs bé d’assegurar-se que hi ha prou espai, sobretot en llargada. La resta és tot un compromís entre detallets estètics i preu. Aquí he escollit una caixa estàndard negra per 22€ (AeroCool QS-180).

Sistema Operatiu

Pel que fa a Ubuntu de Linux, és molt fàcil d’utilitzar i es pot descarregar gratis des de la seva web: http://www.ubuntu.com/download/desktop/. Els problemes freqüents amb Linux és que els components més nous poden no ser encara compatibles, perquè els desenvolupadors de software lliure encara no han tret els controladors necessaris. De nou, tot un món, que jo encara no conec prou bé…

Per posar-li Windows, cal tenir en compte que les versions de 32 bits són incompatibles amb alguns dels components més moderns, i no treballen amb més de 4GB de RAM, de manera que hem d’escollir 64 bits. Microsoft ven llicències al detall (Retail) o a l’engròs (OEM, Original Equipment Manufacturer). Les segones són molt més barates però estan pensades per a empreses que construeixen ordinadors per vendre’ls. De tota manera, per internet es poden comprar llicències OEM d’ordinadors portàtils que han estat destruïts. Per llei, Microsoft està obligada a permetre que aquesta llicència funcioni de nou en qualsevol altre ordinador.

Experiències en el passat ja han sigut satisfactòries. Aquesta vegada ho hauré de provar amb el nou Windows 10, ja que la 7a generació de processadors d’Intel no és compatible amb cap versió de windows anterior. A Amazon es ven Windows 10 OEM per 20€. Confiat de les experiències anteriors amb la compra online de Windows 7, ho provaré.

 

 

Final del superpost! Pressupost total 588€ sense sistema operatiu ni perifèrics com el teclat, el ratolí i la pantalla (16GB RAM). Amb perifèrics i OS: 733€. Tan aviat com tingui adreça postal l’encarrego! (secretament, abans faré una cerca de portàtils en aquest rang de preu i compararé les característiques…)

 

Anuncis

Guia de petites aventures: Ha Long Bay, en caiac

image

Com es comença una aventura? El primer que cal és tenir un company de viatge que et retroalimenti. Que quan tu dius “ei, i si fem tal bojeria?”, l’altre respongui “ho veig, i ho doblo”. També ho pots fer sol, és clar, però a posteriori t’adones que has forçat poc els teus límits. L’aventura comença quan surts de la teva zona de confort. “Allà fora” les necessitats bàsiques que normalment dónes per segures esdevenen un repte. Per exemple, menjar, beure i dormir.

És l’atracció paisatgística més destacada del Vietnam, la badia de Ha-Long, a la costa nord del país, a unes 4-5 hores de la capital del Nord Hanoi. Com si fos extret directament dels escenaris de Bola de Drac, un escampall d’enormes formacions de roca calcària s’eleven en vertical a ran de mar, entre platges solitàries, coralls en aigües poc profundes, túnels i coves de roca, i poblacions flotants de pescadors.

“- Ha de molar explorar tot això a la teva bola amb un caiac. I si en lloguem un per dos dies i intentem dormir en alguna platja d’aquestes?”
“- I si ho fem tres dies per poder arribar més lluny??”
“- Vinga, va!!”

image

Vull explicar-vos una manera alternativa de visitar, o més aviat viure, aquest lloc màgic que ens hem empescat jo i un amic estant aquí: Una ruta lliure en Caiac de 3 dies. Que aquest post serveixi de crònica i de guia perquè si algú més decideix fer-ho, que s’aprofiti també de les nostres lliçons apreses!

L’aventura l’hem començada des de Cat Ba Town, porta d’entrada a la badia de Lan Ha, geològicament equivalent i veïna de Ha Long. A Cat Ba Town s’hi arriba en 5h des de l’estació de busos de Luong Yen, a Hanoi, per 250.000 Dongs (10€).

El primer cop que vam plantejar aquesta idea a un dels llogaters de caiacs a Cat Ba Town ens va dir que no era possible. Prohibit, deien. Perillós. Nosaltres creiem que simplement no volien arriscar-se a deixar-nos els caiacs fora de la seva zona de control. Al final vam trobar un home, el propietari del Quang Anh a la platja de Ben Beo (encara a Cat Ba Town) que no tenia cap problema a llogar-nos caiacs tants dies com volguéssim, mentre li paguéssim per avançat. L’home amb prou feines parla 5 paraules en anglès però semblava evident que li corria pressa fer-se amb els diners. Tracte fet doncs, 1.500.000 Dongs (60€) per tu, i dos caiacs dobles per nosaltres durant tres dies. Agafar un caiac doble per persona era necessari per a tot l ‘equipatge i provisions que dúiem, però si es fan dos dies enlloc de tres potser es pot apanyar tot en un de sol.

image

I aquest és el pla:

Dormir
La idea era dormir acampant a les platges. No big deal. Una tenda de campanya lleugera per a dos, màrfegues i sacs-llençol. Però va resultar no ser tan fàcil. Amb les imatges per satèl·lit del google Earth es veuen moltíssimes platges arreu, però amb la marea alta desapareixen totes! Coincidia que aquells dies el pic de marea alta era per la nit, però encara bo que la lluna estava en quart creixent i per tant les marees eren suaus. Vam tenir sort la primera nit de trobar una clapa minúscula de sorra a l’entrada del bosc, i la segona nit ja vam saber llegir millor les platges per acampar. El factor marea cal tenir-lo controlat abans de sortir.

Un cop vigilat on és el nivell màxim de la marea, que indica la línia d’algues a la platja, es pot procedir a netejar i aplanar el terreny per plantar la tenda. Recomano a qui ho vulgui intentar que s’estudïi les fotos del google earth amb molt deteniment per trobar les platges més llargues i planegi la ruta una mica per avançat. Al mapa indico un parell de platges en les que segur que s’hi pot dormir (punts verds; excepte si és lluna nova o plena i el pic de la marea és a la nit, llavors crec que no queda platja enlloc de Ha Long o Lan Ha bay).

image

image

Menjar
A Cat Ba Town hi ha una sola pastisseria. D’allà vam agafar pans per tots els dies, que menjaríem amb llaunes de tonyina, i brioixos per esmorzar. Pels vespres preteníem cuinar fideus instantanis, però dúiem redundància de pa per si no aconseguíem fer foc. També teniem algunes galetes i pomes com a pica-pica. Al final ens vam menjar tots els fideus, tot el pa, i totes les llaunes, galetes i fruita, i si no haguéssim cuinat hagués estat poc. Hom fa molta gana quan està en pla de supervivència!

Per fer foc, les platges sempre tenen branquillons secs i trossos de fusta, i de vegades bambú sec (crema molt bé!) que ha arrossegat el mar. Cal tenir una mica de traça a muntar una llar de foc per cuinar amb les pedres de la platja, i dur paper sec per encendre-la. Una pedra foguera et pot salvar la vida quan els llumins s’han mullat i l’encenador s’ha trencat…

Per beure i cuinar, 20 litres d’aigua van ser suficients per a dues persones els tres dies.

Orientar-se
Abans de sortir ens vam descarregar els mapes en google maps i google earth. El segon és el més important perquè el relleu de la costa està millor definit. Molt de compte amb l’smartphone al mar, ja que si no és submergible s’acabarà espatllant només per la humitat (true story). Activa el GPS i el mode avió per maximitzar la bateria. Només amb això la orientació va ser molt fàcil i sempre reconeixíem el que vèiem, tot i que a priori pensàvem que seria més complicat.

image

Fer/veure
Evidentment remar. La principal raó per fer aquesta aventura és tenir la llibertat d’explorar tots els racons de les formacions més espectaculars, creuar els túnels més massius, i desembarcar a les platges més salvatges. Per esbossar la ruta per avançat, calcula que es poden fer 20km per dia (acabant una mica cansat).

Els tours organitzats d’un dia porten molts turistes als racons més espectaculars. Val la pena veure’ls també si vénen de pas. Tot i així algunes formacions precioses no són visitades perquè estan en aigües poc profundes i els vaixells de 60 turistes no hi poden arribar (això i els llocs concorreguts són les àrees taronges del mapa de més amunt). Tothom és portat també a la “monkey island”, on hi ha alguns macacs deixant-se fer fotos i robant menjar. L’única gràcia de l’illa però és l’excursió fins al cim de les roques. No la comencis descalç/a.

També volíem fer psico-bloc (deep water soloing), però no va poder ser degut a les marees, que eren baixes durant el dia. Quan la marea està baixa, l’inici de les rutes queda massa amunt, i a sota només queden tres metres de roca esmolada com un ganivet i musclos assassins. Ara bé, amb una bona marea alta al migdia, hauria de ser possible. Indico també un parell de llocs que haguessin fet les delícies dels nostres escaladors interiors.

En un parell de llocs també hi ha pobles flotants de pescadors vietnamites (es veuen a les fotos per satèl·lit), molt interessants de veure, però generadors d’una gran brutícia a l’aigua.

DSC02862

image

Equipatge clau
A part del ja explicat per dormir, menjar i beure:
– Repel·lent de mosquits. Preferiria repetir l’aventura sense menjar que sense repel·lent de mosquits.
– Crema solar i barret; no et refiïs de la boirina constant.
– Farmaciola amb iode, gases i esparadrap. Jugant amb el paisatge et faràs mal segur, i les tirites no aguanten al mar.
– Bosses impermeables; però si vols que quelcom no es mulli gens, no ho duguis.
– Xancles còmodes! les roques són molt esmolades, i unes flip flops quedaran trinxades (juntament amb els teus peus).
– Bateries externes per recarregar els mòbils (pel mapa!)
– Cordill per lligar els caiacs a la nit; sinó la marea se’ls hagués endut.

Una aventura inoblidable que et deixa amb records per somniar les properes mil nits. Si algú llegeix això i fa quelcom semblant, feu-m’ho saber!

image

image

image

image

image

DSC02917

DSC02926

DSC02955

DSC02965

image

Segon ordinador muntat a mida

20150617_115313

Com que a l’oficina hem agafat un treballador nou, se m’ha permès de dissenyar i construir un segon ordinador a mida. Pel bé de l’aprenentatge, aquesta vegada he decidit provar algunes coses diferents, i ser una mica menys conservatiu del que vaig ser amb el primer ordinador que vaig muntar.

Que he fet diferent?

Processador: Aquesta vegada he instal·lat un i5-4460, en teoria molt més potent que l’i3-4130 que vaig muntar l’altre cop. A més a més, l’he comprat a granel (tray) de manera que no porta el ventilador de sèrie d’Intel. N’he comprat un a part que en teoria em permetrà mantenir el processador a temperatura més baixa i serà també més silenciós.

20150617_140516

Així venia empaquetat el processador de 174€… fa una mica de por, però funciona perfectament

Mida: Enlloc d’una placa base de mida estàndar “ATX”, he comprat una placa base “Micro ATX”, o també “mATX”. La placa base mATX és més curta que la ATX perquè no té tants slots d’expansió per a targetes gràfiques, targetes de so, targetes de xarxa etc, però com que no tinc previst utilitzar-ne cap, m’és igual. A canvi, la caixa de l’ordinador que he comprat també és més petita, i així ocupa menys espai sota la taula. A més a més, si bé la placa base anterior, del fabricant MSI, tenia una BIOS bastant agradable d’utilitzar, aquesta vegada he escollit una del fabricant ASUS, només per familiaritzar-me amb diferents tipus de BIOS.

20150617_140400

Disc dur de memòria sòlida (SSD): Com l’altre ordinador, també l’equiparé amb un disc dur SSD. Aquesta vegada però, m’he assegurat que la placa base tingui un port M.2 incorporat, en el qual s’hi pot connectar el disc dur directament i duplicar així la velocitat de transferència, comparat amb els SSD SATA, ja de per si increiblement ràpids. 10 segons després de prémer el botó d’engegar l’ordinador, ja tens l’escriptori llest per a fer a treballar.20150617_143637

Llista de components utilitzats:

  • Placa base: ASUS H97M-E, DDR3 mATX (83€)
  • Processador: Intel Core i5-4460, 4 nuclis a 3.2 GHz (173€)
  • Memòria de treball: 8 GB Corsair Vengeance DDR3-1600 (52€)
  • Ventilador de CPU: Artic Alpine 11 Plus (7€)
  • Disc Dur: 1000GB Seagate Desktop HDD (48€)
  • Memòria sòlida: 120 GB Kingston SSDnow M.2 (68€)
  • Font d’alimentació: 300W Be quiet! System Power 7, 80+ Bronze (31€)
  • Lector/gravador de CD/DVD Sata 1.5 Gb/s (11€)
  • Caixa petita per a plaques mATX (26€)
  • Ventilador per a la caixa (que ni hauria calgut, 3€)

Preu total: 502 € (sense perifèrics com ratolí, teclat i pantalla) – i a hores d’ara els preus ja han baixat un parell d’euros.

Aquesta és la memòria sòlida de 120 GB connectada directament a la placa base per mitjà del port M.2, al costat del radiador del processador

Aquesta és la memòria sòlida de 120 GB connectada directament a la placa base per mitjà del port M.2, al costat del radiador sobredimensionat del processador

Amb la caixa petita, tot queda molt més apretat... vaig haver de treure un moment la memòria RAM per poder muntar el disc dur.

Amb la caixa petita, tot queda molt més apretat… vaig haver de treure un moment la memòria RAM per poder muntar el disc dur.

20150618_084916

La BIOS d’ASUS és molt fàcil d’entendre, i et permet controlar tots els paràmetres de funcionament de l’ordinador

Amb tot això, el rendiment de l’ordinador segons la valoració de Windows mateix és només una mica millor que el primer ordinador que vaig construir.

Per altra banda, vull destacar la molt bona qualitat dels gràfics integrats d’Intel, i l’enorme diferència amb les versions anteriors. El processador i5-4460 porta la versió HD Graphics 4600. Per posar-ho a prova he utilitzat el joc Kerbal Space Program, i pot córrer amb ajustaments mitjans a molt bon FPS. Com a comparació, el meu portàtil porta un i7-2630QM amb Intel HD Graphics 3000, i només pot fer córrer el joc amb els ajustaments al mínim i encara encallant-se.

El proper ordinador que monti ja serà el meu propi!

Ordinador a mida: Muntat i instal·lat

20150417_111138 Com ja sabeu, fa unes setmanes vaig estar seleccionant les peces per construir un ordinador a mida. Ara ja el tinc en marxa. Li he instal·lat un Windows 7 Professional que he comprat legalment per només 45€. Un cop instal·lats tots els controladors i totes les actualitzacions del sistema, el mateix Windows fa una puntuació de les prestacions del sistema en una escala del 1,0 al 7,9:OH - performance - 08-06-2015

El coll d’ampolla de l’ordinador està en els gràfics, donat que no té cap targeta gràfica i funciona amb els gràfics integrats en el processador. De tota manera, la puntuació que li atorga és altíssima!

A més a més, com que li he instal·lat el Windows i tots els programes al disc dur de memòria sòlida, necessita només uns 10 segons per encendre’s i començar a treballar, i uns 3 segons per apagar-se. Recordem els components que vaig seleccionar:

  • Processador intel i3-4130 – Amb Intel HD Graphics 4400
  • Memòria RAM 8Gb Crucial Ballistix Sport
  • Placa Base MSI H97 PC Mate
  • Disc Dur Seagate de 1000 GB
  • Memòria sòlida Kingston SSD Now V300 de 120 GB
  • Font d’alimentació Thermaltake Munich de 430 W
  • Lector/gravador de CD/DVD

Coses a destacar del muntatge El millor consell que puc donar perquè munteu amb èxit l’ordinador és que mireu algun dels vídeos que hi ha al YouTube on podeu veure com encaixen les peces exactament. Fins i tot si no entenguéssiu el que diuen, veure les imatges us ajudarà moltíssim. Jo, per la meva banda, us explico el que m’ha semblat més important:

1. Potencial Zero! Els components electrònics són sensibles a descàrregues elèctriques. Saps quan t’enrampes tocant la porta del cotxe, o el braç d’algú que porta un jersei de llana? Doncs bé, si et passa això quan agafis la teva placa base, pot ben ser que l’hagis pre-jubilat. Per evitar això, cal que tu i els components estigueu sempre al mateix potencial elèctric. Comença fent el següent:

  1. Desembala i obre la caixa de l’ordinador. Instal·la-hi la font d’alimentació. En la meva caixa la font d’alimentació es munta al darrera i enganxat a la part de dalt de la torre, i es fixa amb uns cargolets que vénen amb la caixa.
  2. Assegura’t que la font està apagada (botó en la rodoneta, no el palet) i endolla-hi el cable a la corrent. Així, tota la caixa està a potencial zero, i quan la toquis, tu també estaràs a potencial zero. Recorda de tocar la caixa de l’ordinador sovint, per mantenir el teu potencial a zero. També pots connectar-t’hi permanentment amb una polsera conductora.

2. Placa base. Tot comença aquí. Ara que estem a potencial zero, podem desembalar la placa base. Quan la treguis de la bossa, recolza-la damunt de la seva caixa. Atenció! No posis la placa base damunt de la bossa! La bossa és conductora, cosa que protegeix els components mantenint-los tots al mateix potencial mentre la placa base està embalada, i també l’iguala amb el teu potencial quan l’agafes, però quan li donem corrent al a placa base, la bossa dessota provocaria un curtcircuit entre els pins que sobresurten per la part de sota.

3. Instal·la-hi els components. Poc a poc, sense presses. Mira’t bé les instruccions de cada component i les instruccions de la placa base, que solen ser les més importants. Per aquest ordre, instal·la el processador, el ventilador del processador, i la memòria RAM. Assegura’t d’haver fixat bé el ventilador i d’haver-lo endollat a la placa base perquè tingui corrent. 20150417_161940 4. Munta la placa base a la torre. Col·loca amb compte la placa base a dintre la torre i fixa-la amb els cargols corresponents. Seguint de nou les instruccions, assegura’t d’endollar correctament tots els connectors. Pensa’t bé el recorregut dels cables. Algunes caixes reserven espai a la part del darrere per amagar-hi tots els cables, de manera que no estiguin al mig de la caixa limitant el flux d’aire que l’ordinador necessita.

5. Perifèrics. Fixa tots els perifèrics dintre la caixa, i llavors connecta’ls a la placa base. Utilitza els ports més ràpids per al disc dur de memòria sòlida, i el més lent per al lector de CD/DVD. Al capdevall , és possible que tinguis suficients ports SATA III per tots els perifèrics però per si de cas aquestes són les prioritats. Quan hagis acabat, fes-li una última ullada a tots els components i connectors per assegurar-te que tot és a lloc. Repeteixo el que he dit al principi: on s’aprèn més és als vídeos del Youtube. A partir d’aquí, només queda instal·lar el sistema operatiu i a córrer! 20150427_113528

Construeix el teu ordinador a mida

Caixa AeroCool

Aquesta és la meva nova aventura: Construir un ordinador de torre a mida!

Un ordinador de torre, xaval antiquat? Si. M’he adonat que des que ja no estudio, el portàtil s’ha quedat fix a l’escriptori de casa. A més a més, amb la irrupció dels telèfons intel·ligents i les tauletes, podem fer tot el que puguem necessitar fer amb el portàtil fora de casa, i més còmodament. Així que, perquè ha de ser portàtil si no el porto enlloc? El puc substituir per una torre sota l’escriptori que no molesta ni em treu espai útil, tenir un teclat còmode, una pantalla gran, i seguirà sent més econòmic que un portàtil.

I què coi, m’he divertit com un nen dissenyant un ordinador! – a part d’aprendre molt, de manera que quan passi alguna cosa confio poder-ho solucionar, i quan falli un component podré substituir-lo sense haver de canviar tot l’ordinador, i també deixaré de dependre de les botigues d’informàtica, que ja m’han pres prou el pèl!

Tot i així, el primer ordinador que dissenyo no serà per a mi sinó per a l’oficina on treballo. Em servirà per practicar i aprendre! En aquesta entrada vull deixar escrit el que he anat aprenent en el procés de dissenyar un ordinador. La idea és que serveixi com a introducció o guia per a qui vulgui entrar també en aquest “mundillo”.

Per començar, hem de fer una llista de la compra. Quines peces he de comprar per muntar un ordinador?

  1. Processador (CPU)
  2. Memòria de treball (RAM)
  3. Placa base
  4. Disc dur (HDD)
  5. Font d’alimentació
  6. Caixa

Hi ha un parell d’opcionals o extres que també hi pots muntar, com ara:

  • Memòria sòlida (SSD)
  • Targeta gràfica (GPU)
  • Targeta de xarxa sense fils (WiFi)
  • Lector de CD/DVD/Bluray

Deixeu-me dir que no sóc un expert en el tema, i que m’he passat moltes setmanes llegint blogs, revistes, taules d’especificacions i veient vídeos i tutorials tant en anglès com en alemany de penya que en sap un tou. Aquesta recerca és molt important, però un es perd i no sap per on començar. Llegir un exemple complet aquí és un bon començament. A continuació aniré desgranant el significat de cada característica important a l’hora d’escollir cadascun dels components.

L’objectiu és construir un ordinador àgil, econòmic i que no quedi obsolet en un parell d’anys. M’interessa explorar també la compatibilitat amb Linux, ja que quan faci un ordinador per a mi voldré poder-hi posar el sistema operatiu Ubuntu.

L’ordre en què he anat seleccionant els components és en el que els he escrit a la llista més amunt, però el procés sempre acaba essent iteratiu, sobretot per assegurar-nos a l’acabar que tots els components són compatibles els uns amb els altres i que no hi ha colls d’ampolla importants.

Comencem!

processador i3

 Processador: El primer pas

El processador és el cor de l’ordinador. Pràcticament, és l’ordinador en sí mateix. Amb tots els tipus de processadors que existeixen podríem omplir piscines. Un espectacle. També serà probablement un dels components més cars que haurem de triar.

Segons una revista especialitzada en Linux que he fullejat els processadors d’Intel, i especialment les sèries i3, i5, i7 són compatibles amb Linux, així que per ara són els únics que m’han interessat (i m’estalvio una feinada!). Si no és el vostre cas, potser val la pena fer una ullada als processadors AMD. Les diferències entre els i3, i5 i i7 famílies són: El número de nuclis, la memòria cau (cache), i les tecnologies Turbo-Boost i Hyper-Threading.

Els i3 són els processadors més barats i modestos. Tenen 2 nuclis, tecnologia Hyper-Threading, i 3MB o 4MB de memòria cau.

La memòria cau és una memòria d’accés ultrar-ràpid on el processador guarda la informació que està fent servir. Tenir més memòria cau permet alternar programes més ràpidament (el que fem amb Alt+Tab per exemple!), ja que el processador té tota la informació més a mà. He llegit un article que comparava dos processadors idèntics però amb diferent mida de memòria cau, i la conclusió era que cada MB extra de memòria cau és com tenir a la pràctica 0.1 GHz més de velocitat de processador.

Els diferents nuclis li permeten al processador fer vàries tasques a la vegada, totalment en paral·lel. Així, es poden tenir varis programes corrent de fons sense perjudicar l’agilitat del programa o joc que estiguis utilitzant en aquell moment. Cada nucli és una unitat de processament sencera, així que dos nuclis fan el doble de feina, o fan treballar l’ordinador el doble de ràpid que un sol nucli.

Hyper-Threading: La tecnologia Hyper-Threading és un avenç recent d’Intel que permet que cada nucli gestioni dues tasques a la vegada enlloc de només una. Amb aquesta eina, el processador agafa les tasques “amb les dues mans” i per tant acaba les feines un 30% més ràpid, segons Intel, que si treballa només seqüencialment com de costum. És com tenir, per a determinades tasques, el doble de nuclis disponibles.

Els i5 són la gamma mitjana. Normalment ténen 4 nuclis (alerta, no tots!), no tenen Hyper-Threading però tenen Turbo-Boost, i 6MB de memòria cau.

Turbo-Boost: Amb aquesta tecnologia, que ve integrada en el processador i no necessita cap programa addicional, el processador ajusta dinàmicament la seva velocitat de rellotge en funció del que li demanis. És per això que al fullejar el catàleg et sorprèn veure que hi ha i3 amb velocitats des de 2,6GHz i fins a 3,7 GHz, i en canvi els i5 van dels 2,8 GHz a només 3,5 GHz. A la pràctica però, els i5 correran fins a 3,3GHz o fins a 3,9GHz quan ho necessitin. Per regla general un i5 sempre serà més ràpid al fer una mateixa tasca que un i3 de la mateixa generació.

Els i7 són els processadors més potents que un pot desitjar-se per un ordinador de taula. Poden tenir 4, 6 o fins a 8 nuclis, un mínim de 8MB, sovint 10 MB, o de vegades 20 MB de memòria cau, i tots tenen tant Turbo-Boost com Hyper-Threading. Autèntics monstres. Dins la varietat que ofereixen, inclús els més barats estan fora del nostre pressupost.

Encara hi ha dues coses més a mirar: Intel HD graphics i embalatge. Des del 2010 els processadors d’Intel duen integrats també processadors gràfics, de manera que tenir una targeta gràfica ha passat a ser només opcional. Considereu això i les successives generacions d’Intel HD graphics i Intel Iris graphics. Per exemple, el meu portàtil té un i7-2630QM amb Intel HD graphics 3000 i, sense cap targeta gràfica (l’he cremat) Windows funciona sense cap problema, puc veure pel·lícules en alta definició, i puc jugar a alguns jocs entre poc i mitjanament exigents. Sempre podreu afegir una bona targeta gràfica si us aficioneu a algun joc molt espectacular.

Com deia, l’embalatge del processador també és important sobretot si comprem els processadors en botigues online a l’engròs (jo compro a http://www.mindfactory.de). Sovint hi ha l’opció de comprar el processador en capsa o en safata (BOX o TRAY). El processador serà el mateix, però comprat en capsa inclou un ventilador estàndard i 3 anys de garantia, mentre que en safata, si bé sovint més barat, vindrà sense ventilador i només tindrà 1 any de garantia. Els entusiastes dels jocs d’ordinador prefereixen instal·lar un ventilador més potent, pel que no necessiten el ventilador estàndard, i solen fer servir programes per forçar els límits del processador (overclocking) cosa que invalida la garantia d’Intel. Si esteu pensant en fer-li overclocking al processador, hi ha processadors desbloquejats que estan pensats per això, indicats amb una K al final del nom (i5-4690K, per exemple).

Després de tota aquesta recerca, he decidit que l’ordinador d’oficina no li cal més que un i3 (que tampoc és poca cosa). Escollir dins de l’oferta de i3, es redueix bastant a un compromís entre preu i velocitat de rellotge, i de vegades també de la versió d’Intel HD Graphics. He acabat escollint un i3-4130, amb 3.40GHz Intel HD Graphics 4400 i embalat en capsa per 110€. Mantinc però l’interès en els i5 per quan em vulgui fer un ordinador personal…

Aquest apartat ha estat llarg, però tranquils! A partir d’aquí tot és més fàcil!

RAM

Memòria de treball (RAM): i ja haurem fet la meitat de la feina

La memòria RAM és una memòria d’accés molt ràpid que està a disposició del processador per quan la necessiti. Com més coses càpiguen a la RAM, menys sovint haurà d’anar a buscar aquesta informació al disc dur, que és fins a 100 vegades més lent. Els jocs i els programes d’edició de vídeo, que han de gestionar molts fotogrames, són els que necessiten més memòria RAM. Si en requereixen més de la que hi ha disponible, han de guardar part de la informació al disc dur, i quan l’han d’anar a buscar és quan l’ordinador es queda parat durant uns segons.

Escollir una memòria RAM és molt senzill. El més important és la capacitat i el tipus de memòria, i la resta de detalls gairebé es poden ignorar.

Més capacitat de RAM és sinònim de més agilitat. L’únic compromís aquí és amb el preu i amb el nivell del processador. Si tenim un processador mitjanet tirant a bo, volem assegurar-nos que té tot el que necessita per a treballar però sense deixar-nos-hi un dineral. Donar-li 8GB de memòria de treball és un bon regal. He llegit que avui en dia només alguns programes professionals necessitarien més de 8GB.

Sobre els tipus de memòria només cal dir que des que va néixer la tecnologia DDR SDRAM, s’ha anat succeint a DDR2, DDR3 i ara DDR4. Pel que he pogut investigar, la DDR4 és encara ridículament cara, i si bé és un avenç potent respecte el DDR3 pel que fa a velocitat, la diferència només es pot realment aprofitar a partir de processadors amb 8 nuclis o més. A més a més, les plaques base són o bé compatibles amb DDR3 o amb DDR4, però no amb ambdues, i les compatibles amb DDR4 són també molt més cares.

Al mirar catàlegs també veureu molt mencionada la velocitat de transferència i la latència de les diferents opcions. Ambdues coses tenen una gran influència en el preu però ínfima influència en l’agilitat de l’ordinador, de manera que quedar-se amb la més barata, sempre que sigui d’una marca coneguda, és el més intel·ligent. Novament també, les plaques base compatibles amb RAMs més ràpides són més cares.

Finalment, he investigat què signifiquen algunes sigles que de vegades acompanyen els mòduls de memòria de treball com ECC o SO només per descobrir que no ho necessito: ECC, Error Correcting Code és una funció que permet corregir bits corromputs de la memòria RAM. Aquesta característica s’ha dissenyat per a servidors de finances o científics, on ni un petit error es pot permetre, però per a nosaltres és irrellevant; i SO, Small Outline, és refereix només que les targetes són més petites per tal que encaixin dins els portàtils.

Per l’ordinador que farem, he seleccionat la “8GB Crucial Ballistix Sport” (els noms de les RAM són sempre molt divertits!), que és la tipus DDR3 més barata que he trobat i funciona a 1600 MHz per 56€.

Placa base MSI

 Placa base: “con esto y un bizcocho…

El processador i la memòria RAM els hem de posar en algun lloc, i aquest lloc és la placa base (Motherboard en anglès). Per escollir una placa base “que tiri” només cal que sigui compatible amb el processador i la RAM. Però per treure-li el màxim de suc a l’ordinador, hi ha moltes coses a tenir en compte, que per una banda variaran molt poc tirant a gens el rendiment de l’ordinador en sí mateix, però seran clau en termes de característiques especials i possibilitat de components addicional. Tot i així una placa base no ha de ser molt cara.

El més important són les compatibilitats. Mira bé quin connector necessita el processador que has escollit. En el nostre cas, l’i3-4130 té un connector Sockel 1150. Per tant, només he seguit mirant-me plaques base amb Sockel 1150. La placa base també ha de ser compatible amb la memòria RAM que hagis escollit, per tant ens hem d’assegurar que la placa base admeti DDR3 de fins a 1600 MHz.

Aquestes compatibilitats solen estar llistades separadament, però depenen del següent punt a la llista del que és més important: el Chipset. Per a cada tipus de processador, hi ha una sèrie de chipsets disponibles. Aqui realment cadascú hauria de fer la seva petita feina de recerca en funció del processador escollit. Per a qualsevol processador amb Sockel 1150 com el nostre, les opcions es “redueixen” a Q85, Q87, B85, H81, H87, H97, Z87 i Z97. D’entre aquests, les sèries Q i B són dedicades a empreses de IT, i ofereixen menys prestacions però algunes funcions especials per a desenvolupadors. Descartades queden.

Els chipsets Z87 i Z97 són els més potents. Són en principi els únics que permeten forçar el processador amb overclocking i que permeten fer córrer varies targetes gràfiques en paral·lel (una burrada ineficient, pel que he llegit). A més a més, incorporen algunes tecnologies per funcionar millor amb memòria sòlida (SSD), i poden gestionar quatre mòduls de memòria de treball. L’única millora del Z97 respecte el Z87 és que incorpora un port PCIe M.2, que és una millora del port Mini-SATA (mSATA) i està dedicat a aconseguir velocitats de connexió molt més ràpides amb les memòries SSD. Aquesta opció no la perdré de vista…

Els chipsets H87 i H97 tenen el mateix que els Z, excepte no permeten overclocking ni múltiples targetes gràfiques. Pel que sembla però, alguns fabricants de plaques base també li posen menys ports USB i PCIe malgrat que poden gestionar-ne la mateixa quantitat que els Z. És qüestió de mirar que la placa base en tingui suficients pel que necessitem. Igual que passava amb els Z, la única diferència de l’ H97 respecte l’ H87 és la incorporació d’un port PCIe M.2. Atenció!! Que la placa base sigui H97 o Z97 no t’assegura que tingui un port PCIe M.2, sinó que el chipset en sí podria gestionar-lo. Llavors depèn del fabricant de plaques base que li posi aquest port o no.

Finalment el chipset H81 és el més simple i econòmic de tots. Respecte els H87, només permet dos mòduls de memòria RAM, no té cap tecnologia de suport a les memòries sòlides SSD, i un número més limitat de ports SATA i USB. És el chipset adequat per a ordenadors petits amb plaques bases de mida reduïda… ah la mida també importa!

Hi ha moltes mides especials de placa base, però les més estàndard són aquestes tres: Gran (ATX), mitjana (Micro-ATX, o mATX) i petita (Mini-ITX). Ho sé, el pallasso que va inventar aquests noms no en tenia ni idea J. Bàsicament l’única diferència és l’espai que ocupen i el número de PCIe i sòcols de RAM que tindran. Les plaques base Mini-ITX per exemple només admeten dues memòries RAM. Així doncs escollir la mida és un compromís entre mida de la torre, i tenir espai per a tot el que hi vulguis muntar. Si vols fer una torre petita, hauràs d’anar més en compte d’assegurar-te que tot encaixa bé dins la teva petita caixeta-ordinador.

Aquest és un bon punt per a fer una pre-selecció de plaques base en funció del que hem après. Tot i així, el millor seria post-posar la decisió final fins que haguem escollit la resta de perifèrics i així assegurar-nos que tenen el port corresponent a la placa base. Els exemples més clars són les exigències d’una targeta gràfica, i si li volem treure bon suc a una memòria SSD, però també serà important veure si volem posar una targeta de WiFi o altres perifèrics.

Disc Dur seagate

Disc dur: El cofre de les teves possessions digitals

El disc dur és entranyable. No sé vosaltres, però jo és l’únic que sabia que existia de l’ordinador fins no fa molt. Escollir un disc dur es redueix trobar una bona capacitat i velocitat a bon preu, però jo també aniria amb compte d’escollir fabricants fiables i amb experiència.

No cal que digui res de la mida del disc dur, no? Cadascú que li cardi tants GB com es pugui permetre o vulgui tenir. Pel que he vist ara per ara la millor relació qualitat preu està en els 1000 GB. Alerta amb la diferència entre els discs durs de 2,5 polzades i els de 3,5 polzades. Tots funcionarien, però els de 2,5 polzades estan dissenyats per a portàtils, i per ser més petits podrien ser més cars.

El tipus de connector és important, i determinarà la velocitat màxima a la que puguis fer servir el disc dur per copiar fitxers, obrir-los, etc. Fa anys els discs durs usaven un connector paralel que es deia IDE o PATA, i que van arribar a una velocitat de transferència màxima de 133MB/s. Després es va desenvolupar el port sèrie SATA i els successius SATA2 i SATA3, aquest últim el més utilitzat, conegut també com a SATA 6Gb/s, i que té una velocitat de transferència de 600 MB/s (encara no he entès perquè es diu 6Gb/s…). Finalment es van desenvolupar els discs durs SAS (o SASCSI), que respecte els SATA3 poden arribar als 1500MB/s i duren més, però són bastant més cars. Estan pensats per a servidors que estan encesos continuament. La millor relació velocitat-preu està en els SATA 6Gb/s.

El disc dur que escullis determinarà també el cable que utilitzis, però diferents discs durs amb el mateix connector poden tenir velocitats de transferència diferents, i això depèn de la velocitat de gir del disc, que se sol donar en rpm o en U/min. Potser algú ho vol tenir en compte però jo arribats a aquest punt em preocuparé només pel preu. Conegut tot això l’elecció em resulta fàcil: Em quedo amb un Seagate Desktop HDD ST1000DM003 3,5” de 1000 GB amb SATA 6Gb/s per 51€.

SSD Kingston

Extra – Memòria sòlida (SSD): Obre programes en un instant

Vull comprovar si el que he llegit és veritat. Molta gent li posa una memòria sòlida (Solid State Drive) a l’ordinador, i hi instal·len el sistema operatiu i els programes. D’aquesta manera, com que l’accés a la memòria sòlida és molt més ràpid que el d’un disc dur giratori, les dades que els programes o el sistema operatiu necessita llegir a l’obrir-se estan disponibles en un instant.

Tots els avantatges radiquen en què la memòria sòlida no té parts mòbils, mentre que el disc dur es basa en una agulla que ha d’anar a buscar el sector del disc on tens les dades. Per tant, els SSD consumeixen menys potència, són més silenciosos, més ràpids, … i molt més cars.

Un desavantatge que he llegit és que les memòries sòlides es poden fer malbé més aviat si s’hi escriu informació (guardar arxius) molt sovint. Per això, l’ideal és posar-hi només programes i sistemes operatius, i no fer-lo servir com a emmagatzematge d’arxius.

Per tenir la meva primera experiència amb la memòria sòlida, he comprat també un Kingston SSD Now V300 de 120Gb que es connecta per SATA 6Gb/s per 52€. Aparentment el connector podria ser el coll d’ampolla de la velocitat de la memòria, i és per això que algunes plaques base Z97 inclouen la possibilitat de connectar la memòria sòlida al nou port PCIe M.2, que dóna directament al processador. Ja tinc ganes de veure com va!

Font d'alimentació Thermaltake

Font d’alimentació: A qui li confies el teu equip

La font d’alimentació proveeix de corrent contínua els components de l’ordinador. Escollir una font d’alimentació és un tema de tenir suficient potència per tot l’ordinador.

Calcular la potència a mà pot ser una mica embrollat. Per sort hi ha aplicacions web que et permeten calcular la potència total dels components que has escollit. Jo recomano aquesta web: http://powersupplycalculator.net/, ja que em sembla molt completa si bé tendeix a exagerar la potència màxima. Si em diu que amb tot funcionant gastaré 374W i me’m recomana 457, sé que faré bé de mirar fonts entre 400 i 450W.

Tingueu molt present què li posareu al vostre ordinador en el futur proper, sobretot si penseu posar-li alguna targeta gràfica potent algun dia, perquè consumeixen una burrada. Jo he buscat una targeta gràfica estàndar i l’he afegit als càlculs per estar segur que si algun dia la vull comprar, estic cobert.

L’últim que cal tenir en compte és la qualitat dels components. Els fabricants de fonts d’alimentació coneguts basen la seva reputació en la fiabilitat de les seves peces, i és per això recomanen per tot arreu que compris de marques conegudes. Una altra manera de destriar bona qualitat en les fonts d’alimentació són els segells de qualitat 80 PLUS. Millor eficiència és millor qualitat i per tant durabilitat.

La nostra solució de compromís és la font d’alimentació Thermaltake Munich de 430W amb segell 80+ per 40€.

Targeta gràfica

Les targetes gràfiques són un món a part. Per l’ordinador que estem dissenyant no les tindrem en compte més enllà de fer-los lloc en la font d’alimentació per si de cas. De moment confiarem en els gràfics integrats en el processador, i si algun dia es queda curt ja investigarem el caòtic món de les targètes gràfiques…

L’única informació que he retingut fins al moment sobre el tema és la següent:

  • L’ample de banda és més important que la capacitat (1GB de GDDR5 aportarà molta més qualitat que 4GB de GDDR4)
  • A la placa base ocupen un sòcol PCIe x16 3.0
  • Consumeixen molta potència – alerta amb la font d’alimentació!
  • Poden arribar a ocupar molt espai: dos sòcols a la placa base, si bé només estan connectats a un; i a la caixa poden ser molt llargues i xocar contra els prestatges dels discs durs, per tant cal mirar aquestes coses al seleccionar la targeta, o la caixa si ja tenim clar que li posarem una targeta potent.

Altres: Targeta de WiFi i lector/grabador de DVD’s

Completaré l’ordinador amb un lector/grabador de DVD’s baratet per 11€. No li posaré WiFi, però durant la recerca que n’he fet m’ha destacat la targeta de WiFi Edimax EW-7612Pin de 300Mb/s que ocuparia un sòcol PCIe x1 a la placa base i que segons el fabricant és compatible amb Linux per 12€.

Elecció final de la placa base i caixa

Ja ens hem estudiat abans tot el que té a veure amb la placa base, i ara que ja hem escollit la resta de components, ho completaré amb una placa MSI H97 PC Mate. Aquesta placa base és de mida ATX, té Sockel 1150 pel nostre i3, és compatible amb la RAM de 1600MHz, té suficients ports de vídeo, USB, i un PCIe x16 3.0 per si cal posar-hi una targeta gràfica (si algun dia l’ordinador es fa servir per a un programa de CAD), i costa només 79€.

Per escollir la caixa només cal mirar que la mida de la caixa s’escaigui amb la mida de la placa base que hagis escollit, en el nostre cas ATX. Qui vulgui posar-hi una targeta gràfica d’última generació farà bé d’assegurar-se que hi ha prou espai, sobretot en llargada. La resta és tot un compromís entre detallets estètics i preu. Aquí he escollit una caixa estàndard negra per 24€.

Sistema Operatiu

Pel que fa a Ubuntu de Linux, és molt fàcil d’utilitzar i es pot descarregar gratis des de la seva web: http://www.ubuntu.com/download/desktop/. Els problemes freqüents amb Linux és que els components més nous poden no ser encara compatibles, perquè els desenvolupadors de software lliure encara no han tret els controladors necessaris. De nou, tot un món, que jo encara no conec prou bé…

Per posar-li Windows, cal tenir en compte que les versions de 32 bits són incompatibles amb alguns dels components més moderns, i no treballen amb més de 4GB de RAM, de manera que hem d’escollir 64 bits. Microsoft ven llicències al detall (Retail) o a l’engròs (OEM, Original Equipment Manufacturer). Les segones són molt més barates però estan pensades per a empreses que construeixen ordinadors per vendre’ls. De tota manera, per internet es poden comprar llicències OEM d’ordinadors portàtils que han estat destruïts. Per llei, Microsoft està obligada a permetre que aquesta llicència funcioni de nou en qualsevol altre ordinador.

Sincerament, no sé ben bé com funciona, però per experimentar compraré una llicència OEM d’aquestes a Ebay per uns 45€.

 

I… final del post!! Rècord personal de llargada! El preu total de l’ordinador ha estat de 425€. De fet, he trigat tant a escriure el post que mentrestant ja m’han arribat les peces! Faré una nova entrada amb la descripció del muntatge quan ho hagi construït.

Peces per al meu primer ordinador a mida

Un conte de sorra i vidre

DSC00725

Un home viatja cansat pel desert. Les condicions del camí són molt dures, però malgrat el cansament, ell avança pas rere pas per la sorra, que li crema als peus descalços. La seva mirada és insondable, i els seus llavis ni somriuen ni estan trists. No dibuixen ni alegria ni patiment. Hom podria dir que el que transpiren és seguretat. Els seus ulls clars estan sempre clavats en la posta de sol de l’horitzó, i molt rarament els baixa per a veure on col·loca els peus, doncs ja es coneix el desert, fa molts mesos que hi camina.

Al principi fou molt difícil. Quan ell es va trobar de sobte sol al desert. El miratge de la ciutat de les llums desapareixent-li al seu darrera li va semblar la pitjor de les tortures. Va córrer i va intentar abraçar-se a la sorra on hi havia hagut la seva llar durant tants anys, però aquesta només li va cremar la pell i se li va escolar entre els dits, inerta.

Va trigar el seu temps a reconstruir-se. El que una vegada estat esfèric va convertir-se en un element ocult, ara integrat en el globus dels seus ulls. I el que una vegada tingué sis potes, va incorporar-se per caminar sobre dues cames, ara rígides i fortes com si encara en fossin sis.

L’home va aprendre, per la seva pròpia sorpresa, que no necessitava menjar ni beure en aquell desert. No era la manca d’aliments el que podia acabar amb ell. Tampoc el pas del temps era un enemic, i ni les tempestes de sorra ni les cremades del sol l’abatrien si ell es mantenia ferm. No. L’enemic real del desert es trobava al seu interior.

Era precisament la por. La por que s’havia convertit una vegada en pànic és el que li havia fet més mal. La por a morir-se de gana l’havia dut a menjar sorra. La por a morir-se de set li havia fet perdre una setmana sencera cavant un forat en la recerca d’aigua, enlloc de continuar avançant. La por als elements li havia estat minant la voluntat de seguir endavant, quan aquest era l’únic camí.

Ara, però, i malgrat que el desert segueix sent l’únic paisatge que veu, el seu enemic interior ha estat vençut. Ja només queda el record vague i llunyà d’aquelles emocions emmascarades darrere l’aprenentatge que la batalla li ha proporcionat. Aquell home és ara molt més savi. I ho sap. És per això que els seus ulls clars, sempre humits malgrat l’hostilitat del desert, ara reflexen confiança. I esperança.

Mentre camina, pensa que algun dia – que no serà ni massa aviat ni massa tard, sinó quan hagi de ser – veurà la sortida del desert. No sap ben bé com serà, quin aspecte li mostrarà, ni com el sorprendrà. Però el que sí que sap és que ara disposa d’un poder interior enorme, i que l’home en que s’ha convertit sabrà distingir molt bé entre un miratge i l’autèntica sortida del desert. Perquè entre d’altres coses els miratges sempre es situen fora del camí i et volen fer perdre el rumb, mentre que ell ja ha pres una direcció. I és en aquesta direcció que ell trobarà el final, en el qual s’hi haurà d’emmirallar i veure la mateixa superfície convexa dels seus ulls, brillant de nou.

Atenallat

 

 

Un ocell damunt la Roca Funerària de Machu PicchuAtenallat
(escolta la cançó original)

Diuen que l’esperança no es perd,
(que) dóna forces per continuar
Ningú sap quant llarg és el camí
ni quants obstacles intentaran
que caiguis
On és el destí?
Quan descansaran els meus somnis?

Monstres que ja van acovardir
alguns dels aventurers més valents
es van creuar al mig del meu camí
I no van deixar-ne res de mi
ni trossos
Cor apedaçat,
Qui vol que amb això jo m’aixequi?

Em sento atenallat
entre la por
i la il·lusió
Estic empès pel desig
però també el desengany
em té paralitzat
Vull trobar de nou la serenor
i esbrinar:
M’estic equivocant? Què no estic veient?
M’estàs enganyant? M’estic enganyant?

Jo sé que els sentiments hi són
i que, ja no sóc jo el que decideix
Està tot a les seves mans
Jo crec que ja li he mostrat tot, per ara
I el temps provarà
penosament que no mentia

Em sento atenallat
entre la por
i la il·lusió
Estic empès pel desig
però també el desengany
em té paralitzat
Vull trobar de nou la serenor
i esbrinar:
M’estic equivocant? Què no estic veient?
M’estàs enganyant? M’estic enganyant?