El PSC i el PSOE

El PSC és un partit que em fascina. No em deixa de meravellar com de mediocres i ridículs són en política. No dic que siguin malvats, com ho són altres partits (C’s i PxC en serien el paradigma), són només mediocres. Es podria dir que excel·leixen en la mediocritat.

Els esdeveniments recents al congrés dels diputats de Madrid m’han evocat una analogia entre les relacions PSC-PSOE i les relacions que es poden donar en un pati de col·legi entre un abusador i el seu “amic” subordinat. Ja sabeu que els nens poden ser molt cruels si no se’ls condueix el comportament adequadament.

De vegades passa que d’entre dos nens que són en principi amics, un comença a humiliar l’altre davant de la resta del col·legi amb bromes vexants, insults enginyosos, o inclús agressions físiques sempre que el públic aplaudeixi aquestes accions. L’abusador, no ho fa estrictament per menyspreu al seu “amic”, sinó animat per la bona rebuda dels seus comportaments entre la resta de nens. L’abusador perd tota personalitat i es limita a fer el que la turba vol veure. El nen humiliat, segueix al costat del seu “amic” per inèrcia, i perquè a més a més, aquest és més popular que ell, cosa que l’atrau. El nen humiliat cau en un espiral d’humiliació i pèrdua de respecte per part dels altres i per part d’ell mateix que pot arribar a ser molt perillós.

Això mateix em fa la sensació que fa el PSOE amb el PSC. O més ben dit, és el que el PSC es deixa fer pel PSOE.

Perquè el PSC es deixa humiliar pel PSOE les poques vegades que intenta defensar una veu diferent? Perquè acata l’espanyolisme central fins més enllà del que ho serien naturalment? Perquè no abandona aquesta amistat ja contaminada que mai tornarà?

Perquè el nen humiliat necessita una ajuda superior per sortir del pou. Necessita que els seus pares, o tutors, o professors se n’adonin, i cal una guia curosa i delicada per ajudar-lo a recuperar la seva dignitat i la seva vida.

En això la política difereix de l’analogia. El PSC no té pares, i ningú el pot ajudar més enllà d’ells mateixos. Però són massa mediocres, i ja no els queda dignitat.

Anuncis

Mart i la vida (Part I)

Meteorit ALH84001

Meteorit ALH84001

Us he de confessar que des de fa unes setmanes estic fent un curs en astrobiologia (vida més enllà de la terra), i és tot tan apassionant que em bullen les idees per fer entrades al blog! Però no vull que esdevingui caòtic i incomprensible… Volia començar per les proves de l’existència d’aigua líquida a la superfície de Mart en el passat, volia parlar de la panspèrmia, dels oceans subterranis d’Enceladus i d’Europa (lluna de Júpiter)… però donat que precisament avui, ha caigut un meteorit a la terra, saltaré directament un tema que tenia pensat, precisament sobre meteorits…

Volia cridar-vos l’atenció sobre un meteorit molt especial. Parlo del meteorit ALH84001, que va ser descobert a l’Antàrtida l’any 1984. Què és tan especial d’aquest meteorit? Doncs en primer lloc, que ve de Mart! Sabem que el meteorit prové de mart perquè la seva composició encaixa amb la composició del planeta vermell, i sobretot perquè atrapades dins la roca, hi ha bombolles d’atmosfera marciana.

El més destacable respecte aquest meteorit encara està per venir. L’any 1996, els científics McKay i companyia van publicar un paper en el què afirmaven haver trobat rastres de vida en el meteorit. Per a aquesta afirmació, es van basar en tres fets:

  1. Formes. En les superfícies de dins el meteorit, van trobar formes, estructures tubulars allargades, que podrien recordar la de certs microorganismes.
  2. Magnetita. També es va trobar magnetita dins els meteorit. La magnetita es pot formar tant per processos no biològics com per certs microorganismes (magnetotactic bacteria), que utilitza petits grans de magnetita per alinear-se amb els camps magnètics. Una de les característiques d’aquests bacteris és que produeixen cadenes de magnetita, i cadenes de magnetita és el que van trobar dins del meteorit.
  3. Compostos orgànics complexes. També es van localitzar certs glòbuls de carbonats, contenint productes orgànics molt complexes (coneguts com Poly-aromatic Hydrocarbons (PAH)), que es pot demostrar són intrínsecs del meteorit i no de l’exterior. Per si sols no són prova de vida, però són productes químics molt propers a la complexitat de la vida mateixa.

La part decepcionant de tot això és que cadascuna d’aquestes “proves” és refutable. Les formes observades es poden crear per processos no biològics, així com les cadenes de magnetita, i els PAH també s’han observat crear-se a l’espai sense estar relacionats amb la vida. Els autors del paper defensen que el fet de trobar les tres evidències juntes reforcen la teoria que poden provenir de formes de vida.

La pregunta, encara avui en dia, segueix oberta.

Estructures tubulars allargades trobades dins del meteorit ALH84001, que es pensa podrien tenir orígen bacteriològic

Glòbuls de carbonats contenint molècules orgàniques PAH.

Un consell d’amic per viure més feliç

Avui vull compartir amb vosaltres (amb tu!) un consell d’amic. D’amiga, en el meu cas. Es tracta d’un mètode per ajudar-nos a ser més feliços. O el que ve a ser el mateix, per ajudar-nos a ser més conscients dels nostres moments feliços!

El consell és ben senzill: Cada vespre, abans d’anar a dormir, pren-te cinc o deu minuts per repassar el què has fet durant el dia des que t’has llevat, a la recerca d’aquells moments concrets en què t’ha passat alguna cosa bona. Aconsegueix localitzar cinc bons moments cada dia, i deixa’ls escrits. Pot ser qualsevol cosa: Alguna cosa nova que hagis après o vist, un gest d’alguna persona estimada, quelcom que hagis menjat, una mínima sorpresa inesperada quan et pensaves que la cosa estava més magra, un canvi de temps agradable, alguna cosa del que estiguis orgullós… el que sigui. Escriu-ho amb les teves paraules, i només per a tu; no cal que ningú més ho llegeixi.

Hi haurà dies, com els tenim tots, que seran literalment una merda. Aquests dies seran especialment difícils, però tot i així, mantingue’t ferm. Repassa el teu dia i, d’entre la merda, extreu-ne cinc coses positives (o no negatives!), cinc moments que sobresurtin de la resta, per més insignificants que siguin. No sóc ni seré mai partidari de quedar-se la merda per un mateix, ans al contrari, jo sempre l’escampo, la crido, i la maleeixo en veu alta o a crits. Però al moment de repassar el dia i escriure, esquiva les ganes de descriure en majúscules la merda de dia, i fes l’esforç de trobar els pocs instants àlgids del teu dia.

Al cap d’uns dies d’aplicar aquest consell que us explico, en començareu a notar els efectes. En primer lloc, l’objectiu és viure més intensament els dies, i que no passin ràpida i intrascendentalment. D’aquesta manera, un se’n pot anar a dormir amb la sensació d’haver completat un dia, i no pas d’haver-lo sobrevolat a gran velocitat. En segon lloc, i aquesta és la conseqüència que m’agrada més, començareu a ser més conscients de les coses bones que us passin. Especialment de les més subtils. Així, aquells bons moments que abans passaven ignorats, ara els caçareu pensant “això ho escriuré aquesta nit!” i els podreu assaborir més dolçament, bo i contemplant com influeixen en la vostra felicitat.

Per exemple en el meu cas, quan un dia, després de setmanes de pluja i fred, va sortir el sol i em va acariciar la cara, vaig tenir l’acte reflex de tancar els ulls per gaudir de l’enyorada escalforeta. En aquell moment se’m va ocórrer que seria una de les coses que escriuria aquella nit, i per tant, vaig ser més conscient del meu instant de felicitat, fent que el somriure que em va dibuixar aquest fet durés més llargament.

Pensa-hi uns dies abans de posar-te a fer-ho, i quan et decideixis, mantingueu-ho. Busca una llibreta apropiada per dedicar a aquestes anotacions, o si ho prefereixes, busca’t una aplicació per l’smartphone, tablet, o ordinador que et permeti crear notes i guardar-les. Personalment, jo utilitzo una aplicació al portàtil.

Quan tinguis el suport i estiguis llest per començar, no t’oblidis d’apuntar l’inici d’aquesta rutina com una cosa bona a la llista! 😉

Us animo a què, si ho intenteu, m’expliqueu la vostra experiència.

Educació abans que sanitat

Afectats per la Poliomelitis utilitzen blocs de fusta per moure's pels carrers de Kuno, Nigèria.

Afectats per la Poliomielitis utilitzen blocs de fusta per moure’s pels carrers de Kano, Nigèria.

Fa ben poca estona, he llegit una notícia que m’ha colpit. Donat que és curta, la copio aquí directament:

Nou dones que treballen en la campanya de vacunació contra la pòlio han estat abatudes aquest divendres en atacs contra dues clíniques de la ciutat de Kano, al nord de Nigèria, segons ha informat la policia nigeriana a la BBC.

Els agressors, que anaven en un tricicle a motor, podrien formar part de la secta islamista Boko Haram, ja que Kano, la segona ciutat més gran del país, ha estat els últims temps l’escenari d’atemptats i atacs d’aquest grup terrorista contrari a l’ús de la medicina occidental.

Alguns líders musulmans han manifestat el seu rebuig a la vacunació contra la pòlio per considerar que pot provocar infertilitat. Precisament, aquest dijous un controvertit clergue islamista es va pronunciar contra la campanya contra la pòlio, afirmant que hi havia hagut nous casos de la malaltia com a conseqüència de medicaments contaminats. 

Aquesta notícia, com us deia, m’ha colpit especialment. Últimament tinc la sensació creixent que aquest món en el que vivim és una lluita constant per aconseguir avenços positius en un mar de fons de misèria, pobresa i desesperació massa generalitzada. Aquest panorama de fons està ple de taques d’esperança i solidaritat com els d’iniciatives solidàries amb el tercer i el quart món, com el de les lluites socials pels drets ciutadans, com el de tota aquella gent que viu i treballa (o més aviat, en molts casos, es desviu i s’eslloma) per aportar el seu gra de sorra, el seu increment local a la felicitat i el progrés humà. Com aquestes nou dones.

La primera sensació que he tingut, com probablement molts de vosaltres, ha estat de ràbia. Llavors la deflagració d’odi ha donat pas al menyspreu, evocant la idea que els autors o impulsors de l’acte són estúpids. Espectacularment estúpids per no veure que el que han fet és com automutilar-se. És condemnar-se a ells i els seus propis fills a patir aquesta malaltia atrofiadora.

Quan m’he assossegat, m’he pogut preguntar, objectivament: Perquè ha passat això?

Ignorància.

No és l’estupidesa extrema, ni el radicalisme religiós, sinó l’essència d’aquestes dues coses: la ignorància. Probablement, tant els autors com tot l’entorn de la secta Boko Haram (a qui presumptament s’atribueix l’atemptat), mai han tingut l’oportunitat de rebre cap tipus d’educació. Aquests arguments que a nosaltres ens semblen increïbles de sostenir, poden cobrar algun sentit en la ment d’una persona submergida en la ignorància més absoluta.

És per això que em plantejo que l’educació és potser molt més important que la sanitat. Moltíssim més. Les malalties són un problema natural, contra el qual sabem lluitar fins a cert punt i hem de millorar, i tant. Però la ignorància és un problema social; un problema humà. De què serveix invertir tants esforços en salvar vides de malalties si, un cop salvades, aquestes vides, en la seva completa ignorància, lluitaran en contra del que ha permès que siguin salvades?

Que ningú em malinterpreti, la meva reflexió no és en contra de la sanitat, sinó en favor de l’educació, i en la reivindicació de la lluita contra la ignorància: la pitjor epidèmia de la humanitat.

Fes-te astrònom i descobreix un planeta extrasolar!

Trànst planetari sol

Exemple de trànsit planetari. El planeta Venus creuant per davant del Sol.

No va en broma! Si teniu paciència i llegiu a continuació us explicaré com ho podeu fer:

De la mateixa manera que el nostre planeta, la Terra, orbita el Sol, les altres estrelles de la via làctia poden tenir planetes orbitant-les en el seu propi sistema planetari. El problema és que, així com les estrelles les podem observar i estudiar perquè emeten llum per si mateixes, no podem fer el mateix amb els planetes, doncs ens són invisibles!

Malgrat això, els científics han pensat en alguns trucs per detectar indirectament la presència de planetes orbitant les estrelles que veiem. Una manera és observar els trànsits dels planetes per davant de les estrelles. El mètode consisteix en observar i mesurar la brillantor d’una estrella de forma continuada al llarg del temps, donat que en el cas que un planeta orbitant l’estrella passés entre aquesta i nosaltres, veuríem decaure lleugerament la brillantor de l’estrella durant unes poques hores, degut a la petita ombra que el planeta projectaria.

Al Març del 2009, la missió espacial Kepler, de la NASA, va ser llençada per tal d’observar i registrar les brillantors de les estrelles amb gran precisió. Els mateixos astrònoms van quedar impressionats per la gran qualitat de les dades que el satèl·lit Kepler era capaç de recollir. Representant la lluminositat de les estrelles en funció del temps, les astrònomes podien detectar ràpidament la presència de trànsits, i per tant determinar la presència d’un planeta orbitant una estrella llunyana. El problema però, és que el satèl·lit Kepler és capaç de recollir i enviar-los informació molt més ràpid del què els astrònoms la poden estudiar!

És per això que necessiten l’ajuda de tots nosaltres, i han posat a disposició de la ciutadania mundial totes les corbes de lluminositat que es registren de les estrelles. A través de la web www.planethunters.org, hom pot posar-se a explorar les corbes de llum estel·lars a la recerca i captura d’exoplanetes que encara no hagi vist ningú! Es tracta de fer un cop d’ull a aquestes corbes  a la recerca de pous de lluminositat que puguin indicar un trànsit planetari, i en cas de trobar o sospitar que se n’ha trobat un, marcar-lo com a rellevant per tal que els astrònoms que hi ha darrera el projecte puguin mirar-se’l amb més detall. Fins al moment, aquest projecte ha permès localitzar 34 exoplanetes que els algoritmes informàtics havien passat per alt. Imagineu-vos poder dir que heu descobert un planeta extraterrestre! 😉

Perquè us en feu una idea, es calcula que hi ha més de cent mil milions (100.000.000.000) d’estrelles només a la nostra galàxia, la via làctia  I, aproximadament la meitat d’aquestes estrelles té un sistema planetari. Emocionant-nos encara més, podria fins i tot ser que algun d’aquests planetes es trobés a una distància tal de la seva estrella mare que possibilités l’existència de vida! (encara no podem estar segurs de si existeix vida micro bacteriològica a Mart, així que no és descartable que existeixi vida multicel·lular a la nostra galàxia).

Us animo a tots els que ho proveu, que publiqueu en un comentari les imatges dels trànsits que hagueu trobat! Molta sort, i endavant caçaplanetes!

SPH10102031-300x203

Un exemple de corba de llum d’una estrella. Les caigudes de la gràfica indiquen trànsits planetaris!

PD: N’he trobat un! Llàstima que no he estat el primer, però m’afegeixo a la llista dels que l’han identificat com a planeta potencial! 🙂 Era l’estrella número 82 que analitzava 😛

exoplanet found!

Trànsit planetari identificat al voltant del dia 11 del quart representat a l’estrella SPH21772383.

PD2: No us perdeu la següent imatge d’una preciosa estrella polsant de mida similar al sol, amb un trànsit claríssim cada ~1.7 dies! La sincronització perfecta amb el període polsant fa pensar que potser es tracta d’un sistema binari amb una estrella morta (Brown Dwarf)? Aquesta no estava pre-identificada pel Kepler team! 104 estrelles analitzades.

pulsating star transit!

Preciosa estrella polsant SPH50357047 amb trànsit cada ~1.7 dies