Del fang al camp. Camps de refugiats a Dunkerque

image

Tot ha acabat com, de fet, hauria pogut començar en un viatge diferent. En passar a acomiadar-me per “casa” seva, en Malte i la seva dona Miriam m’han convidat a un tè. Ara ténen un terra sec de fusta sobre el que han acomodat prous mantes per a fer una superfície flonge per a seure durant el dia i dormir a la nit. Sobre les mantes ténen una estufa de gas, i en un dels costats de la caseta hi han muntat una cuineta, elevada sobre palés, i han construit una sèrie de prestatges sobre els que acumulen algunes de les donacions d’aquests últims dies. Mantes, roba, algunes sabates, llanternes, i queviures. Les parets encara són despullades, però segur que aviat seràn ornamentades amb mantes o teixits de colors.

Fa 5 mesos que viuen a Dunkerque. Tot l’hivern. Hi van arribar amb la idea de creuar cap al Regne Unit, on diuen que hi ténen parents. Fugen del Kurdistan iraquià. Diuen que l’Iraq ja no és un país, que està trencat. No ténen cap esperança de poder-hi tornar.

“-T’agrada el tè? Em recorda a casa meva, és el mateix que bevia al Kurdistan.”

5 mesos vivint en el camp de refugiats reconegut amb les pitjors condicions del món (pel que sembla aviat serà superat per Idomeni). En una tenda de campanya, enmig d’un solar fred d’arbustos i bardisses. No poden constuir-se estructures sòlides perquè la gendarmeria controla l’accés i requisa tots els materials de construcció. Però el pitjor del camp, el que el converteix en un infern, és el fang i l’aigua acumulada. Es tracta bàsicament d’un aiguamoll de fang líquid que es barreja amb les restes de menjar en descomposició i les desfetes humanes, fent-ne el llim més insalubre que s’hagi pogut veure. I aquest llim cobreix totes les sabates, mitjons i pantalons dels habitants del camp. I s’escampa pels interiors de les tendes, i per les parets, i acaba cobrint-ho tot, incloses les persones.

image

Perruqueria a la Jungla de Dunkerque

image

Carrer principal de la Jungla de Dunkerque. Refugiats i voluntaris ens enduem objectes encara aprofitables cap al nou camp.

Per treure dues mil persones d’aquest horror, l’organització Utopia amb l’ajuda de Medicins Sans Frontieres i de l’alcalde de Dunkerque, han construit un nou camp de refugiats en una esplanada sense fang i amb casetes de fusta de 3×2 metres que podran allotjar famílies o bé grups de 4 homes solters. Una menció especial a l’alcalde de Dunkerque aquí, ja que estableix aquest lloc en contra dels desitjos de la Préfactura, que volia (i encara vol) prohibir-lo.

Vaig conèixer en Malte el dia que van obrir el camp, i jo voluntariava a l’arribada d’autobusos per guiar els refugiats cap al procés de registre. En Malte va arribar sol dient que necessitava una casa per a ell i la seva dona. No era l’únic. Però no li donarien una casa fins que no hi fóssin tots dos, al camp. Feina em va costar convèncer-lo que no li serviria de res “deixar-lo parlar amb el que distribuia les claus” com ell demanava. Que havia d’afanyar-se a tornar a la jungla a cercar la seva dona i tornar tots dos junts. Vaig parlar amb el conductor de l’autobús en què havia vingut perquè el retornés a la jungla.

image

Refugiats fent el registre al nou camp de Dunkerque

Tres dies sencers he treballat en aquest camp, un a la jungla, i un al magatzem. En aquests dies, les cabanes de fusta s’han ampliat amb avancés de tela, o inclús porxades de fusta. L’espai entre casetes s’ha cobert i convertit en trasters, i els interiors s’han decorat amb mantes i peluixos. Als carrers s’inicien els negocis, amb taules que venen cigarrets, i alguns ja planegen obrir un restaurant (a l’estil de la Jungla de Calais, que ja explicaré).

“-Vas cap a Calais? Jo he d’anar a Calais. He de trobar un traficant que em fiqui a la meva dona i a mi en un camió per anar cap al Regne Unit”.

No m’atreveixo a contradir-lo. Estarà millor a la Gran Bretanya que a França? Ho dubto. No els volen a enlloc. Per tots dos governs és només una molèstia que confien que desaparegui per art de màgia. Potser desapareixeran si els hi destruim la “llar”, pensen. Si els trenquem aquestes quatre parets de fusta i els prohibim que “s’instal•lin” enlloc més.

Ser al punt de repartiment de roba per a homes és la tasca més estressant del campament. Arriben caixes amb donacions, ordenades per tipus de roba i talles. Hi ha molta varietat, però tots volen el mateix, i des de la finestreta del contenidor metàllic ho criden tots a la vegada alternant uns “my friend” i uns “please please!”. Volen pantalons de xàndal i jaquetes. I tots ténen la mateixa talla (Excepte un tio afortunat que gaudirà de tots els pantalons de talla big european que vulgui). Si arriben sabates, es desferma la bojeria. I s’exhaureixen en qüestió de minuts. No hi ha descans en les 3 hores que passo allà dins al matí. I encara toca repetir a la tarda.

image

Des de dins d'un contenidor de transport, oferim roba als refugiats del camp.

Per això el tè a casa en Malte és un oasi. Aquella mateixa tarda, ell també ha vingut al punt de repartiment, però no per demanar sabates, doncs ja en té, sinó per ajudar-me a aclarir a la multitud què és el que ja no ens queda. La seva ajuda ha disminuit bastant els clams.

Em relaxo amb el tè calent a les mans i repenjat a la paret de fusta, i m’adono que connectar amb els refugiats aquí no és com a Lesvos. Allà, després de veure’ls un dia o dos, els acomiadava somrient, els seus rostres plens d’esperança i els hi desitjava un bon viatge. Em deia a mi mateix, potser confiant expressament en l’energia que llegia al seu interior, que tot els aniria bé. Aquí, quan li dic a en Malte que me’n vaig, puc llegir als seus ulls un deix de decepció. Jo me’n vaig, però ell es queda. Ja porta 5 mesos i qui sap quant de temps més li queda. I quan continui, on anirà? L’esperança és malferida, però en aquesta gent, no mor mai.

“-T’escriuré quan arribi al Regne Unit!”
“-Si us plau! I jo et vindré a veure de seguida, germà“.

image

image

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s