Crònica d’un desembarc

image

image

És tan surrealista…

La costa turca es veu molt a prop des de Skala Skamineas, potser per l’efecte de les muntanyes a peu de mar a l’altra banda. Sembla que hagis de poder creuar nedant. Aleshores veus un puntet taronja al mig del mar. Tan petit, tan lluny, però alhora tan a prop, doncs potser són ja a més de mig camí. Agafes els binocles, o el zoom de la càmera i ho confirmes: És una llanxa de goma, plena de persones amb armilles “salva”-vides (armilles que en contacte amb l’aigua, l’absorbeixen i es fan més pesades).

Tothom s’activa. A l’illa, els voluntaris estem més que preparats. Múltiples cossos de salvament es coordinen per anar-los a trobar i acompanyar-los en l’útim tram de la travessia. Els dels campaments carreguen els vehicles amb roba seca, sobretot mitjons i sabates, però també mantes. Els metges engrapen el seu material mèdic. La travessia dels refugiats és llarga, freda i humida, i molts arriben tremolant. Els que ja no tremolen són els que estan pitjor. Treure’ls la roba mullada i embolicar-los amb mantes seques i mantes tèrmiques de seguida és crucial.

image

Ells són afortunats, dins la disfortuna. A la platja els esperem nosaltres, que és el que hem vingut a fer. Arriben i comencen a desembarcar, intentem que en tranquil•litat, però és difícil que no s’esverin. Agafem les criatures a coll perquè no es mullin els peus, esforç sovint en va, ja que la llanxa ja vé plena d’aigua. Cal no separar les famílies! Si es perden ara trigaran a tornar-se a trobar! Els traductors fan la més senzilla però més vital de les feines.

image

I ja han arribat. Es passejen per la platja. Una o dues motxiles mullades és absolutament tot el que ténen a la vida en aquest moment. No ténen sostre, no ténen casa, no ténen país, ja que l’han deixat perquè els cremava. Alguns en estat de xoc i sent atinguts per personal mèdic, degut al fred sobretot. La sensació al meu cos és molt extranya. Malgrat les reflexions que volen al meu cap sobre el terror del que fugen aquestes persones, mantinc el somriure al meu rostre i els pregunto animadament com estan. Furgonetes i cotxes de voluntaris els duen als camps més propers (aquests al camp de IRC, a la costa entre Skala Skamineas i Molyvos).

image

Molts es mostren contents. Somriuen. En Saíd és de Damasc. Ens dóna les gràcies, ens desitja que Déu ens beneeixi. I amb prou feines has preguntat res ja t’ho explica. Ha pagat 650€ al traficant pel viatge. El traficant s’ha quedat a l’altra banda i un dels refugiats conduia la barca. El que condueix no paga. Van estar-se un dia sencer esperant a la costa de Turquia, el moment adient per passar entre els vaixells guardacostes turcs. Ells sabien que passarien, perquè el seu traficant els ha subornat (jo personalment dubto que sigui cert, al capdevall si els turcs els retornen a la costa, com ha passat amb dues llanxes avui, que han estat interceptades abans d’arribar a aigües gregues, al traficant no el tornaran a veure més). En Saíd també ens diu que encara vindrà una altra barca.

I efectivament veiem el punt taronja a l’horitzó.

image

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s