Estic tant extremadament fart de la pressió mediàtica que s’està en contra de la CUP que al final m’he forçat a escriure’n alguna cosa malgrat la mandra enorme que em fa el tema.
I és que tota la discussió es centra en un sol punt: La CUP vol complir les seves promeses. I això no es pot permetre. Què s’han cregut? Portem gairebé 40 anys de polítics filibusters que diuen una cosa en campanya i foten el que els rota quan tenen poltrona i sou, i ara la gent ja es pensa que és normal i ho accepta. Què passarà si ara vénen uns revolucionaris i comencen a fer les coses bé? Oh, déu meu! Fins i tot vaig sentir en Bassas explicant-li a l’Anna Gabriel que un cop has passat les eleccions ja no cal complir el que has dit en campanya si no vols…
Per això cada dia els mitjans ens recorden que la CUP no vol baixar del burro, o ens il·lusionen dient que potser la CUP canviarà d’opinió per avalar el procés… Però no ens ho mostren mai al revés. No he vist cap titular dient “Artur Mas insisteix a presentar-se candidat tot i saber que no el votaran mai”, o bé “Artur Mas es planta: La independència serà amb ell o no serà“.
Si és que és molt simple. Junts pel Sí va prometre proposar Mas com a president. I l’han proposat. La CUP va prometre votar “no” a la investidura de Mas. I això han fet. 1 a 1. Podem avançar, ara, si us plau? JxSí no va pas prometre que el farien president, perquè aquesta és una funció que li correspon al Parlament. Al parlament no hi ha prou gent que vulgui en Mas com a president, i per tant el poble de Catalunya no el vol com a president. Punt. Perquè seguir?
Us diré perquè. Perquè darrera la bandera de l’independentisme, la dreta catalana no oblidarà mai la seva autèntica i originària batalla: La lluita de classes. Aquests pollosos de la CUP estan guanyant massa popularitat i se’ls ha d’aixafar. Ara ja no són els tres inofensius diputats, sinó 10 i pujant, segons enquestes. No es pot deixar passar aquesta magnífica oportunitat per malmetre la imatge de la CUP, amb una situació delicada i tots els mitjans al teu poder. Som-hi! Si algú es pensava que la dreta (a.k.a. CDC) s’interessa més per la independència que per la seguretat dels seus privilegis… és un innocent.
Fils de Sofia 