Construeix el teu ordinador a mida

Caixa AeroCool

Aquesta és la meva nova aventura: Construir un ordinador de torre a mida!

Un ordinador de torre, xaval antiquat? Si. M’he adonat que des que ja no estudio, el portàtil s’ha quedat fix a l’escriptori de casa. A més a més, amb la irrupció dels telèfons intel·ligents i les tauletes, podem fer tot el que puguem necessitar fer amb el portàtil fora de casa, i més còmodament. Així que, perquè ha de ser portàtil si no el porto enlloc? El puc substituir per una torre sota l’escriptori que no molesta ni em treu espai útil, tenir un teclat còmode, una pantalla gran, i seguirà sent més econòmic que un portàtil.

I què coi, m’he divertit com un nen dissenyant un ordinador! – a part d’aprendre molt, de manera que quan passi alguna cosa confio poder-ho solucionar, i quan falli un component podré substituir-lo sense haver de canviar tot l’ordinador, i també deixaré de dependre de les botigues d’informàtica, que ja m’han pres prou el pèl!

Tot i així, el primer ordinador que dissenyo no serà per a mi sinó per a l’oficina on treballo. Em servirà per practicar i aprendre! En aquesta entrada vull deixar escrit el que he anat aprenent en el procés de dissenyar un ordinador. La idea és que serveixi com a introducció o guia per a qui vulgui entrar també en aquest “mundillo”.

Per començar, hem de fer una llista de la compra. Quines peces he de comprar per muntar un ordinador?

  1. Processador (CPU)
  2. Memòria de treball (RAM)
  3. Placa base
  4. Disc dur (HDD)
  5. Font d’alimentació
  6. Caixa

Hi ha un parell d’opcionals o extres que també hi pots muntar, com ara:

  • Memòria sòlida (SSD)
  • Targeta gràfica (GPU)
  • Targeta de xarxa sense fils (WiFi)
  • Lector de CD/DVD/Bluray

Deixeu-me dir que no sóc un expert en el tema, i que m’he passat moltes setmanes llegint blogs, revistes, taules d’especificacions i veient vídeos i tutorials tant en anglès com en alemany de penya que en sap un tou. Aquesta recerca és molt important, però un es perd i no sap per on començar. Llegir un exemple complet aquí és un bon començament. A continuació aniré desgranant el significat de cada característica important a l’hora d’escollir cadascun dels components.

L’objectiu és construir un ordinador àgil, econòmic i que no quedi obsolet en un parell d’anys. M’interessa explorar també la compatibilitat amb Linux, ja que quan faci un ordinador per a mi voldré poder-hi posar el sistema operatiu Ubuntu.

L’ordre en què he anat seleccionant els components és en el que els he escrit a la llista més amunt, però el procés sempre acaba essent iteratiu, sobretot per assegurar-nos a l’acabar que tots els components són compatibles els uns amb els altres i que no hi ha colls d’ampolla importants.

Comencem!

processador i3

 Processador: El primer pas

El processador és el cor de l’ordinador. Pràcticament, és l’ordinador en sí mateix. Amb tots els tipus de processadors que existeixen podríem omplir piscines. Un espectacle. També serà probablement un dels components més cars que haurem de triar.

Segons una revista especialitzada en Linux que he fullejat els processadors d’Intel, i especialment les sèries i3, i5, i7 són compatibles amb Linux, així que per ara són els únics que m’han interessat (i m’estalvio una feinada!). Si no és el vostre cas, potser val la pena fer una ullada als processadors AMD. Les diferències entre els i3, i5 i i7 famílies són: El número de nuclis, la memòria cau (cache), i les tecnologies Turbo-Boost i Hyper-Threading.

Els i3 són els processadors més barats i modestos. Tenen 2 nuclis, tecnologia Hyper-Threading, i 3MB o 4MB de memòria cau.

La memòria cau és una memòria d’accés ultrar-ràpid on el processador guarda la informació que està fent servir. Tenir més memòria cau permet alternar programes més ràpidament (el que fem amb Alt+Tab per exemple!), ja que el processador té tota la informació més a mà. He llegit un article que comparava dos processadors idèntics però amb diferent mida de memòria cau, i la conclusió era que cada MB extra de memòria cau és com tenir a la pràctica 0.1 GHz més de velocitat de processador.

Els diferents nuclis li permeten al processador fer vàries tasques a la vegada, totalment en paral·lel. Així, es poden tenir varis programes corrent de fons sense perjudicar l’agilitat del programa o joc que estiguis utilitzant en aquell moment. Cada nucli és una unitat de processament sencera, així que dos nuclis fan el doble de feina, o fan treballar l’ordinador el doble de ràpid que un sol nucli.

Hyper-Threading: La tecnologia Hyper-Threading és un avenç recent d’Intel que permet que cada nucli gestioni dues tasques a la vegada enlloc de només una. Amb aquesta eina, el processador agafa les tasques “amb les dues mans” i per tant acaba les feines un 30% més ràpid, segons Intel, que si treballa només seqüencialment com de costum. És com tenir, per a determinades tasques, el doble de nuclis disponibles.

Els i5 són la gamma mitjana. Normalment ténen 4 nuclis (alerta, no tots!), no tenen Hyper-Threading però tenen Turbo-Boost, i 6MB de memòria cau.

Turbo-Boost: Amb aquesta tecnologia, que ve integrada en el processador i no necessita cap programa addicional, el processador ajusta dinàmicament la seva velocitat de rellotge en funció del que li demanis. És per això que al fullejar el catàleg et sorprèn veure que hi ha i3 amb velocitats des de 2,6GHz i fins a 3,7 GHz, i en canvi els i5 van dels 2,8 GHz a només 3,5 GHz. A la pràctica però, els i5 correran fins a 3,3GHz o fins a 3,9GHz quan ho necessitin. Per regla general un i5 sempre serà més ràpid al fer una mateixa tasca que un i3 de la mateixa generació.

Els i7 són els processadors més potents que un pot desitjar-se per un ordinador de taula. Poden tenir 4, 6 o fins a 8 nuclis, un mínim de 8MB, sovint 10 MB, o de vegades 20 MB de memòria cau, i tots tenen tant Turbo-Boost com Hyper-Threading. Autèntics monstres. Dins la varietat que ofereixen, inclús els més barats estan fora del nostre pressupost.

Encara hi ha dues coses més a mirar: Intel HD graphics i embalatge. Des del 2010 els processadors d’Intel duen integrats també processadors gràfics, de manera que tenir una targeta gràfica ha passat a ser només opcional. Considereu això i les successives generacions d’Intel HD graphics i Intel Iris graphics. Per exemple, el meu portàtil té un i7-2630QM amb Intel HD graphics 3000 i, sense cap targeta gràfica (l’he cremat) Windows funciona sense cap problema, puc veure pel·lícules en alta definició, i puc jugar a alguns jocs entre poc i mitjanament exigents. Sempre podreu afegir una bona targeta gràfica si us aficioneu a algun joc molt espectacular.

Com deia, l’embalatge del processador també és important sobretot si comprem els processadors en botigues online a l’engròs (jo compro a http://www.mindfactory.de). Sovint hi ha l’opció de comprar el processador en capsa o en safata (BOX o TRAY). El processador serà el mateix, però comprat en capsa inclou un ventilador estàndard i 3 anys de garantia, mentre que en safata, si bé sovint més barat, vindrà sense ventilador i només tindrà 1 any de garantia. Els entusiastes dels jocs d’ordinador prefereixen instal·lar un ventilador més potent, pel que no necessiten el ventilador estàndard, i solen fer servir programes per forçar els límits del processador (overclocking) cosa que invalida la garantia d’Intel. Si esteu pensant en fer-li overclocking al processador, hi ha processadors desbloquejats que estan pensats per això, indicats amb una K al final del nom (i5-4690K, per exemple).

Després de tota aquesta recerca, he decidit que l’ordinador d’oficina no li cal més que un i3 (que tampoc és poca cosa). Escollir dins de l’oferta de i3, es redueix bastant a un compromís entre preu i velocitat de rellotge, i de vegades també de la versió d’Intel HD Graphics. He acabat escollint un i3-4130, amb 3.40GHz Intel HD Graphics 4400 i embalat en capsa per 110€. Mantinc però l’interès en els i5 per quan em vulgui fer un ordinador personal…

Aquest apartat ha estat llarg, però tranquils! A partir d’aquí tot és més fàcil!

RAM

Memòria de treball (RAM): i ja haurem fet la meitat de la feina

La memòria RAM és una memòria d’accés molt ràpid que està a disposició del processador per quan la necessiti. Com més coses càpiguen a la RAM, menys sovint haurà d’anar a buscar aquesta informació al disc dur, que és fins a 100 vegades més lent. Els jocs i els programes d’edició de vídeo, que han de gestionar molts fotogrames, són els que necessiten més memòria RAM. Si en requereixen més de la que hi ha disponible, han de guardar part de la informació al disc dur, i quan l’han d’anar a buscar és quan l’ordinador es queda parat durant uns segons.

Escollir una memòria RAM és molt senzill. El més important és la capacitat i el tipus de memòria, i la resta de detalls gairebé es poden ignorar.

Més capacitat de RAM és sinònim de més agilitat. L’únic compromís aquí és amb el preu i amb el nivell del processador. Si tenim un processador mitjanet tirant a bo, volem assegurar-nos que té tot el que necessita per a treballar però sense deixar-nos-hi un dineral. Donar-li 8GB de memòria de treball és un bon regal. He llegit que avui en dia només alguns programes professionals necessitarien més de 8GB.

Sobre els tipus de memòria només cal dir que des que va néixer la tecnologia DDR SDRAM, s’ha anat succeint a DDR2, DDR3 i ara DDR4. Pel que he pogut investigar, la DDR4 és encara ridículament cara, i si bé és un avenç potent respecte el DDR3 pel que fa a velocitat, la diferència només es pot realment aprofitar a partir de processadors amb 8 nuclis o més. A més a més, les plaques base són o bé compatibles amb DDR3 o amb DDR4, però no amb ambdues, i les compatibles amb DDR4 són també molt més cares.

Al mirar catàlegs també veureu molt mencionada la velocitat de transferència i la latència de les diferents opcions. Ambdues coses tenen una gran influència en el preu però ínfima influència en l’agilitat de l’ordinador, de manera que quedar-se amb la més barata, sempre que sigui d’una marca coneguda, és el més intel·ligent. Novament també, les plaques base compatibles amb RAMs més ràpides són més cares.

Finalment, he investigat què signifiquen algunes sigles que de vegades acompanyen els mòduls de memòria de treball com ECC o SO només per descobrir que no ho necessito: ECC, Error Correcting Code és una funció que permet corregir bits corromputs de la memòria RAM. Aquesta característica s’ha dissenyat per a servidors de finances o científics, on ni un petit error es pot permetre, però per a nosaltres és irrellevant; i SO, Small Outline, és refereix només que les targetes són més petites per tal que encaixin dins els portàtils.

Per l’ordinador que farem, he seleccionat la “8GB Crucial Ballistix Sport” (els noms de les RAM són sempre molt divertits!), que és la tipus DDR3 més barata que he trobat i funciona a 1600 MHz per 56€.

Placa base MSI

 Placa base: “con esto y un bizcocho…

El processador i la memòria RAM els hem de posar en algun lloc, i aquest lloc és la placa base (Motherboard en anglès). Per escollir una placa base “que tiri” només cal que sigui compatible amb el processador i la RAM. Però per treure-li el màxim de suc a l’ordinador, hi ha moltes coses a tenir en compte, que per una banda variaran molt poc tirant a gens el rendiment de l’ordinador en sí mateix, però seran clau en termes de característiques especials i possibilitat de components addicional. Tot i així una placa base no ha de ser molt cara.

El més important són les compatibilitats. Mira bé quin connector necessita el processador que has escollit. En el nostre cas, l’i3-4130 té un connector Sockel 1150. Per tant, només he seguit mirant-me plaques base amb Sockel 1150. La placa base també ha de ser compatible amb la memòria RAM que hagis escollit, per tant ens hem d’assegurar que la placa base admeti DDR3 de fins a 1600 MHz.

Aquestes compatibilitats solen estar llistades separadament, però depenen del següent punt a la llista del que és més important: el Chipset. Per a cada tipus de processador, hi ha una sèrie de chipsets disponibles. Aqui realment cadascú hauria de fer la seva petita feina de recerca en funció del processador escollit. Per a qualsevol processador amb Sockel 1150 com el nostre, les opcions es “redueixen” a Q85, Q87, B85, H81, H87, H97, Z87 i Z97. D’entre aquests, les sèries Q i B són dedicades a empreses de IT, i ofereixen menys prestacions però algunes funcions especials per a desenvolupadors. Descartades queden.

Els chipsets Z87 i Z97 són els més potents. Són en principi els únics que permeten forçar el processador amb overclocking i que permeten fer córrer varies targetes gràfiques en paral·lel (una burrada ineficient, pel que he llegit). A més a més, incorporen algunes tecnologies per funcionar millor amb memòria sòlida (SSD), i poden gestionar quatre mòduls de memòria de treball. L’única millora del Z97 respecte el Z87 és que incorpora un port PCIe M.2, que és una millora del port Mini-SATA (mSATA) i està dedicat a aconseguir velocitats de connexió molt més ràpides amb les memòries SSD. Aquesta opció no la perdré de vista…

Els chipsets H87 i H97 tenen el mateix que els Z, excepte no permeten overclocking ni múltiples targetes gràfiques. Pel que sembla però, alguns fabricants de plaques base també li posen menys ports USB i PCIe malgrat que poden gestionar-ne la mateixa quantitat que els Z. És qüestió de mirar que la placa base en tingui suficients pel que necessitem. Igual que passava amb els Z, la única diferència de l’ H97 respecte l’ H87 és la incorporació d’un port PCIe M.2. Atenció!! Que la placa base sigui H97 o Z97 no t’assegura que tingui un port PCIe M.2, sinó que el chipset en sí podria gestionar-lo. Llavors depèn del fabricant de plaques base que li posi aquest port o no.

Finalment el chipset H81 és el més simple i econòmic de tots. Respecte els H87, només permet dos mòduls de memòria RAM, no té cap tecnologia de suport a les memòries sòlides SSD, i un número més limitat de ports SATA i USB. És el chipset adequat per a ordenadors petits amb plaques bases de mida reduïda… ah la mida també importa!

Hi ha moltes mides especials de placa base, però les més estàndard són aquestes tres: Gran (ATX), mitjana (Micro-ATX, o mATX) i petita (Mini-ITX). Ho sé, el pallasso que va inventar aquests noms no en tenia ni idea J. Bàsicament l’única diferència és l’espai que ocupen i el número de PCIe i sòcols de RAM que tindran. Les plaques base Mini-ITX per exemple només admeten dues memòries RAM. Així doncs escollir la mida és un compromís entre mida de la torre, i tenir espai per a tot el que hi vulguis muntar. Si vols fer una torre petita, hauràs d’anar més en compte d’assegurar-te que tot encaixa bé dins la teva petita caixeta-ordinador.

Aquest és un bon punt per a fer una pre-selecció de plaques base en funció del que hem après. Tot i així, el millor seria post-posar la decisió final fins que haguem escollit la resta de perifèrics i així assegurar-nos que tenen el port corresponent a la placa base. Els exemples més clars són les exigències d’una targeta gràfica, i si li volem treure bon suc a una memòria SSD, però també serà important veure si volem posar una targeta de WiFi o altres perifèrics.

Disc Dur seagate

Disc dur: El cofre de les teves possessions digitals

El disc dur és entranyable. No sé vosaltres, però jo és l’únic que sabia que existia de l’ordinador fins no fa molt. Escollir un disc dur es redueix trobar una bona capacitat i velocitat a bon preu, però jo també aniria amb compte d’escollir fabricants fiables i amb experiència.

No cal que digui res de la mida del disc dur, no? Cadascú que li cardi tants GB com es pugui permetre o vulgui tenir. Pel que he vist ara per ara la millor relació qualitat preu està en els 1000 GB. Alerta amb la diferència entre els discs durs de 2,5 polzades i els de 3,5 polzades. Tots funcionarien, però els de 2,5 polzades estan dissenyats per a portàtils, i per ser més petits podrien ser més cars.

El tipus de connector és important, i determinarà la velocitat màxima a la que puguis fer servir el disc dur per copiar fitxers, obrir-los, etc. Fa anys els discs durs usaven un connector paralel que es deia IDE o PATA, i que van arribar a una velocitat de transferència màxima de 133MB/s. Després es va desenvolupar el port sèrie SATA i els successius SATA2 i SATA3, aquest últim el més utilitzat, conegut també com a SATA 6Gb/s, i que té una velocitat de transferència de 600 MB/s (encara no he entès perquè es diu 6Gb/s…). Finalment es van desenvolupar els discs durs SAS (o SASCSI), que respecte els SATA3 poden arribar als 1500MB/s i duren més, però són bastant més cars. Estan pensats per a servidors que estan encesos continuament. La millor relació velocitat-preu està en els SATA 6Gb/s.

El disc dur que escullis determinarà també el cable que utilitzis, però diferents discs durs amb el mateix connector poden tenir velocitats de transferència diferents, i això depèn de la velocitat de gir del disc, que se sol donar en rpm o en U/min. Potser algú ho vol tenir en compte però jo arribats a aquest punt em preocuparé només pel preu. Conegut tot això l’elecció em resulta fàcil: Em quedo amb un Seagate Desktop HDD ST1000DM003 3,5” de 1000 GB amb SATA 6Gb/s per 51€.

SSD Kingston

Extra – Memòria sòlida (SSD): Obre programes en un instant

Vull comprovar si el que he llegit és veritat. Molta gent li posa una memòria sòlida (Solid State Drive) a l’ordinador, i hi instal·len el sistema operatiu i els programes. D’aquesta manera, com que l’accés a la memòria sòlida és molt més ràpid que el d’un disc dur giratori, les dades que els programes o el sistema operatiu necessita llegir a l’obrir-se estan disponibles en un instant.

Tots els avantatges radiquen en què la memòria sòlida no té parts mòbils, mentre que el disc dur es basa en una agulla que ha d’anar a buscar el sector del disc on tens les dades. Per tant, els SSD consumeixen menys potència, són més silenciosos, més ràpids, … i molt més cars.

Un desavantatge que he llegit és que les memòries sòlides es poden fer malbé més aviat si s’hi escriu informació (guardar arxius) molt sovint. Per això, l’ideal és posar-hi només programes i sistemes operatius, i no fer-lo servir com a emmagatzematge d’arxius.

Per tenir la meva primera experiència amb la memòria sòlida, he comprat també un Kingston SSD Now V300 de 120Gb que es connecta per SATA 6Gb/s per 52€. Aparentment el connector podria ser el coll d’ampolla de la velocitat de la memòria, i és per això que algunes plaques base Z97 inclouen la possibilitat de connectar la memòria sòlida al nou port PCIe M.2, que dóna directament al processador. Ja tinc ganes de veure com va!

Font d'alimentació Thermaltake

Font d’alimentació: A qui li confies el teu equip

La font d’alimentació proveeix de corrent contínua els components de l’ordinador. Escollir una font d’alimentació és un tema de tenir suficient potència per tot l’ordinador.

Calcular la potència a mà pot ser una mica embrollat. Per sort hi ha aplicacions web que et permeten calcular la potència total dels components que has escollit. Jo recomano aquesta web: http://powersupplycalculator.net/, ja que em sembla molt completa si bé tendeix a exagerar la potència màxima. Si em diu que amb tot funcionant gastaré 374W i me’m recomana 457, sé que faré bé de mirar fonts entre 400 i 450W.

Tingueu molt present què li posareu al vostre ordinador en el futur proper, sobretot si penseu posar-li alguna targeta gràfica potent algun dia, perquè consumeixen una burrada. Jo he buscat una targeta gràfica estàndar i l’he afegit als càlculs per estar segur que si algun dia la vull comprar, estic cobert.

L’últim que cal tenir en compte és la qualitat dels components. Els fabricants de fonts d’alimentació coneguts basen la seva reputació en la fiabilitat de les seves peces, i és per això recomanen per tot arreu que compris de marques conegudes. Una altra manera de destriar bona qualitat en les fonts d’alimentació són els segells de qualitat 80 PLUS. Millor eficiència és millor qualitat i per tant durabilitat.

La nostra solució de compromís és la font d’alimentació Thermaltake Munich de 430W amb segell 80+ per 40€.

Targeta gràfica

Les targetes gràfiques són un món a part. Per l’ordinador que estem dissenyant no les tindrem en compte més enllà de fer-los lloc en la font d’alimentació per si de cas. De moment confiarem en els gràfics integrats en el processador, i si algun dia es queda curt ja investigarem el caòtic món de les targètes gràfiques…

L’única informació que he retingut fins al moment sobre el tema és la següent:

  • L’ample de banda és més important que la capacitat (1GB de GDDR5 aportarà molta més qualitat que 4GB de GDDR4)
  • A la placa base ocupen un sòcol PCIe x16 3.0
  • Consumeixen molta potència – alerta amb la font d’alimentació!
  • Poden arribar a ocupar molt espai: dos sòcols a la placa base, si bé només estan connectats a un; i a la caixa poden ser molt llargues i xocar contra els prestatges dels discs durs, per tant cal mirar aquestes coses al seleccionar la targeta, o la caixa si ja tenim clar que li posarem una targeta potent.

Altres: Targeta de WiFi i lector/grabador de DVD’s

Completaré l’ordinador amb un lector/grabador de DVD’s baratet per 11€. No li posaré WiFi, però durant la recerca que n’he fet m’ha destacat la targeta de WiFi Edimax EW-7612Pin de 300Mb/s que ocuparia un sòcol PCIe x1 a la placa base i que segons el fabricant és compatible amb Linux per 12€.

Elecció final de la placa base i caixa

Ja ens hem estudiat abans tot el que té a veure amb la placa base, i ara que ja hem escollit la resta de components, ho completaré amb una placa MSI H97 PC Mate. Aquesta placa base és de mida ATX, té Sockel 1150 pel nostre i3, és compatible amb la RAM de 1600MHz, té suficients ports de vídeo, USB, i un PCIe x16 3.0 per si cal posar-hi una targeta gràfica (si algun dia l’ordinador es fa servir per a un programa de CAD), i costa només 79€.

Per escollir la caixa només cal mirar que la mida de la caixa s’escaigui amb la mida de la placa base que hagis escollit, en el nostre cas ATX. Qui vulgui posar-hi una targeta gràfica d’última generació farà bé d’assegurar-se que hi ha prou espai, sobretot en llargada. La resta és tot un compromís entre detallets estètics i preu. Aquí he escollit una caixa estàndard negra per 24€.

Sistema Operatiu

Pel que fa a Ubuntu de Linux, és molt fàcil d’utilitzar i es pot descarregar gratis des de la seva web: http://www.ubuntu.com/download/desktop/. Els problemes freqüents amb Linux és que els components més nous poden no ser encara compatibles, perquè els desenvolupadors de software lliure encara no han tret els controladors necessaris. De nou, tot un món, que jo encara no conec prou bé…

Per posar-li Windows, cal tenir en compte que les versions de 32 bits són incompatibles amb alguns dels components més moderns, i no treballen amb més de 4GB de RAM, de manera que hem d’escollir 64 bits. Microsoft ven llicències al detall (Retail) o a l’engròs (OEM, Original Equipment Manufacturer). Les segones són molt més barates però estan pensades per a empreses que construeixen ordinadors per vendre’ls. De tota manera, per internet es poden comprar llicències OEM d’ordinadors portàtils que han estat destruïts. Per llei, Microsoft està obligada a permetre que aquesta llicència funcioni de nou en qualsevol altre ordinador.

Sincerament, no sé ben bé com funciona, però per experimentar compraré una llicència OEM d’aquestes a Ebay per uns 45€.

 

I… final del post!! Rècord personal de llargada! El preu total de l’ordinador ha estat de 425€. De fet, he trigat tant a escriure el post que mentrestant ja m’han arribat les peces! Faré una nova entrada amb la descripció del muntatge quan ho hagi construït.

Peces per al meu primer ordinador a mida

Advertisements

3 pensaments a “Construeix el teu ordinador a mida

  1. Retroenllaç: Ordinador a mida: Muntat i instal·lat | Fils de Sofia

  2. Retroenllaç: Construeix el teu ordinador a mida (Versió 2) | Fils de Sofia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s