El miracle de l’aigua a la Terra

El planeta terra, vist des de la nau Apollo 17 en la seva missió cap a la Lluna.

El planeta Terra, vist des de la nau Apollo 17 en la seva missió cap a la Lluna.

Aquesta és una fotografia real, feta amb una càmera analògica, a principis dels anys 70.  És mundialment coneguda com a “The blue marble” – La perla blava. La foto la van fer els astronautes de l’Apollo 17, l’última missió tripulada que va anar a la Lluna. La van batejar així perquè des d’on eren, la Terra no era més gran que una boleta blava de cristall.

El planeta blau en efecte. L’únic planeta del sistema solar que conté aigua líquida en la seva superfície. Aigua que ja tots sabem que és indispensable per a la vida! És casualitat que hi hagi aigua a la terra? Doncs sí, molta. És més, segons com es miri, és un miracle. I tot ho devem a l’atmosfera de la Terra, i ara entendreu perquè he escollit aquesta foto de portada: Veieu l’atmosfera? No, no la veieu, perquè és ridículament prima comparada amb la mida del planeta.

A veure, l’aigua ja existia a l’espai quan el sistema solar estava en formació, però l’aigua, en el buit de l’espai, només pot ser vapor d’aigua o gelL’aigua no pot existir en la seva forma líquida si no hi ha pressió. – Pressió dius? – Sí, si no hi ha atmosfera. I quan la terra es va crear, no n’hi havia d’atmosfera.

El que determina si l’aigua a l’espai és vapor d’aigua dispers o blocs de gel és la distància amb el sol. Només a distàncies més enllà de l’òrbita de Júpiter, trobarem gel. Això vol dir que per dintre d’aquesta òrbita (on som nosaltres, Mart, Venus i Mercuri) l’aigua només existeix en forma de molècules de vapor escampades per l’espai, i més enllà de l’òrbita de júpiter, l’aigua es solidifica i es pot agrupar per formar grans blocs de gel, que és el que forma en gran part els cometes que vénen del cinturó de Kuiper i el núvol d’Oort, molt més enllà de les òrbites de Neptú i del desterrat Plutó.

Aquesta minúscula capa de gasos que fa amb prou feines 40 km d’alçària, i és pràcticament invisible en relació als 12.740 km de diàmetre de la Terra, és la que, amb el seu pes, evita que l’aigua es volatilitzi en el buit de l’espai. A l’espai exterior no hi ha pressió, i per tant no hi ha aigua líquida, però a la superfície de la terra, tenim 1 bar de pressió. Una pressió més que convenient perquè entre les temperatures de 0°C i 100°C l’aigua es trobi en forma líquida.

I em direu: – Val, l’aigua només pot existir si tenim atmòsfera. I en tenim. On és el miracle? – Doncs precisament que no sempre ha estat així, i al principi, la Terra no tenia ni atmosfera ni d’aigua.

Quan es va formar la Terra, aglomerant rocs i pols successivament en suspensió al voltant del sol, no hi havia cap bloc de gel a prop que pogués aportar aigua al planeta. El que va quedar al final de l’aglomeració va ser un planeta rocós volcànic i erm com un desert.

Disc protoplanetari - Procés de formació dels planetes del sistema solar.

Disc protoplanetari – Procés de formació dels planetes del sistema solar.

Aleshores el planeta Terra va començar a desenvolupar una atmosfera degut a l’activitat volcànica que ejectava nitrogen i diòxid de carboni. Algunes molècules de vapor d’aigua que van quedar atrapades per la gravetat de la terra, o atrapades dins de les roques que la van formar es van poder fer líquides, però no n’hi havia ni de bon tros prou com per omplir els oceans de la Terra que tenim avui en dia.

I doncs, d’on ha vingut tota aquesta aigua de la que avui gaudim? Aquí és on es produeix el doble miracle. L’aigua vingué de fora del sistema planetari, de més enllà de Neptú (oportuníssim nom del Déu dels mars). L’aigua va arribar a la terra en forma d’enormes blocs de gel que van bombardejar la Terra de forma desproporcionada fa uns 4.000 milions d’anys. Centenars de cometes van caure a la Terra, on una molt oportuna atmosfera (segon miracle) s’havia anat creant per permetre retenir l’aigua en forma líquida, i cobrir així el 71% de la superfície del que estava esdevenint, el Planeta Blau.

En contrapunt, altres planetes, com Mercuri, van ser menys afortunats, i durant el mateix període del bombardeig de cometes vinguts de les afores del sistema solar, va rebre tants impactes que va quedar mig destruït, passant de ser un planeta de la mida de la Terra, a la seva escarransida mida d’avui en dia.

D’esquerra a dreta: Mercuri, Venus, la Terra, i Mart

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s