Mesura el teu nivell de masclisme

Que el masclisme és perillós, ja ho sabem tots. Però el masclisme no es manifesta només amb les actituds agressives que tots coneixem i condemnem. El masclisme és ambivalent.

Això vol dir, que el masclisme no té només una cara, sinó dues. Existeix el masclisme hostil, que involucra sentiments negatius cap a les dones, com ara pensar que tenen el desig de controlar els homes del seu voltant a través del feminisme o de la seducció sexual; i el masclisme benevolent, que involucra les actituds cavalleresques aparentment positives però sexistes ja que implica que les dones són éssers més dèbils que requereixen protecció.

Els professors Glick i Fiske han desenvolupat un petit però interessantíssim qüestionari amb el que mesurar els teus nivells de masclisme hostil i benevolent (Feu click aqui per a fer-lo online). Un cop l’hagis fet, rebràs dues puntuacions entre 0 i 5 valorant els teus nivells de masclisme hostil i benevolent. Cal dir que no hi ha una frontera clara entre una persona masclista i una persona no masclista. Un cop obtingudes les puntuacions, aquestes es poden comparar en gràfics amb les puntuacions mitjanes de l’estudi, o de diferents paisos. Les puntuacions estan separades entre els resultats de homes i de dones, doncs no només els homes són masclistes en la societat.

ASI score

És molt interessant d’observar que, en regla general, els nivells de masclisme benevolent són més alts en els homes que en les dones. Però en aquells paisos on el masclisme hostil té uns nivells molt alts, són les dones les que mostren més sexisme benevolent que els homes. Quan enfrontades a reaccions violentes si refusen els rols convencionals de la dona, aquestes sovint abracen amb més força el sexisme benevolent.

Curiosament però aquesta norma es trenca només (dels paisos estudiats) a Alemanya, on malgrat haver-hi un nivell relativament baix de masclisme hostil, les dones tenen més masclisme benevolent més alt que els homes. Teories o  hipòtesis al respecte?

PD: L’enquesta, que jo us encoratjo a totes i tots que la feu, és en Anglès. Si teniu interès en fer-la però se us fa difícil en Anglès, si us plau feu-m’ho saber i publicaré la traducció aquí mateix.

Anuncis

7 pensaments a “Mesura el teu nivell de masclisme

  1. L’he fet, i et diré que no m’ha agradat gaire…
    Entenc la filosofia de l’enquesta, però té bastants problemes. Per exemple, una cosa com “un home no té èxit real si no té l’amor d’una dona” no és necessàriament sexista si, ja que podries opinar el mateix d’una dona. En aquest cas, crec que hi ha un problema, però no crec que sigui pas de sexisme.
    O per exemple “un home ha de protegir la seva dona”. Jo crec que si, però també la dona ha de protegir l’home. Per això ténen una relació (bé, no només per això, però ja m’entens). No és que l’home ho hagi de fer per ser home.

    Però sobretot crec que té un problema de negació de l’homosexualitat. M’agradaria pensar que és innocent, més per a considerar el genèric de la població, però no n’estic segur. Com a exemple poso aquesta pregunta:
    “(6) People are often truly happy in life without being romantically involved with a member of the other sex. ”
    tot i que no és la única. Podria estar d’acord o en desacord que una persona pugui ser feliç sense una relació romàntica, però segur que estaré en desacord si dius que aquesta relació ha de ser heterosexual…
    A més, el fet que aquesta pregunta ho especifiqui em fa pensar que és una discriminació conscient i deliberada…

    En tot cas, el fet que no m’agradi l’enquesta no implica que no estigui d’acord amb les tesis. Només cal mirar a la societat per a veure tots en que s’exigeix coses d’un home per “etiqueta”, per a “ser un cavaller”.

    • Ei, molt interessant tot el que dius.

      Sembla ser que algunes preguntes es podrien respondre una mica en la mateixa direcció tant si se li dóna un enfoc masclista, com si, com tu dius, tenint el masclisme superat se li dóna un sentit més humà. També he pensat que les preguntes estan ideades per unes persones d’una determinada societat, en aquest cas la Estatunidenca, francament bastant distant de la nostra.

      En quant a la homosexualitat, no se m’havia passat pel cap. Però pensant-ho bé (i tenint en compte que aquest test és una secció d’una web devota a eliminar prejudicis), no crec que hi hagi cap discriminació, si bé potser sí una separació deliberada. M’explico: El masclisme és un fenomen d’opinió dels homes respecte les dones, i de les dones respecte elles mateixes. En tota aquesta opinió, s’hi mescla molt clarament les relacions amoroses i sexuals. Per estudiar això, jo veig que has d’excloure el col·lectiu homosexual simplement perquè no hi participen en els mateixos termes, i no es poden treure el mateix tipus de conclusions. Els factors amor-odi i sexe-passió-despit no dirigeixen en els i les homosexuals, com en el gruix de la societat, les relacions home-dona.

  2. Entenc que el cas de les parelles homosexuals estan “exempts” d’aquests problemes (en general), però el que volia dir és que la manera com estan formulades les preguntes fa que, tant un homosexual com algú que no ho sigui però que n’estigui conscienciat (el meu cas, diguéssim) respongui diferent a la afirmació tal com està feta que a la mateixa afirmació feta de manera que inclogui aquest cas.

    Per altra banda, sobre el que deies de com estan orientades les preguntes, crec que això és un problema al fer una enquesta. Estàs donant per suposat part del pensament que pretens estudiar…

    • En general, no per ser homosexual es deixen de tenir comportaments masclistes. Primer de tot, perquè el masclisme no s’expressa només amb la parella sinó en totes les relacions, però també perquè el sol fet de tractar amb una persona del “teu mateix sexe” no vol dir que no s’agafin rols de poder que emulin aquells que tradicionalment han pres homes i dones en les relacions heteronormatives. De la mateixa manera que ser dona no et converteix en feminista (ni molt menys), ser lesbiana o ser gay tampoc.

  3. Bé, primer de tot crec que és un qüestionari molt fàcil d’enganyar i, per tant, amb molt poca fiabilitat. Després, valora alhora una cosa que li diu masclisme hostil (que és masclisme evident) i una altra que li diu masclisme benèvol, però en realitat per aquest segon constructe realment està mesurant el mite de l’amor romàntic, que tot i ser una forma de masclisme i una característica de les societats heteropatriarcals occidentals, a mi em sembla que el test té molt poca validesa de constructe.

    En fi, que si el que volem és veure si tenim comportaments masclistes, hem d’assistir a tallers, xerrades, kafetes, etc, no testos d’Internet de vés a saber qui…

    • Estic molt d’acord amb les vostres opinions. El masclisme cultural o social es pot arrelar d’igual manera a les persones homosexuals, per imitació de comportament. També és cert però que en general les persones homosexuals es troben sovint en una situació de discriminació que els fa reflexionar sobre totes les discriminacions en general, i els/les fa ser més sensibles amb aquests temes. Una vegada més, no tots/es és clar, així com no totes les dones són feministes. Entenc en qualsevol cas, que pel que fa a l’estudi, el col·lectiu inclouria un bias als resultats difícil d’analitzar tot en conjunt. Potser per por de ser senyalats de discriminadors no ho mencionen explícitament abans del test, sinó implícitament en les preguntes.

      A la validesa del test, la veritat és que no sé si aquest és íntegrament el test que es va fer servir a l’estudi al que em referia, del 2001 (enllaçat als noms dels professors a l’entrada). Probablement sigui una petita mostra dels tipus de preguntes que es van fer. O potser sigui el test en sí, però li falti el context en el que es van fer els qüestionaris quan es va fer l’estudi. En qualsevol cas em sembla un enfoc interessant, i és clar que hom pot respondre premeditant el resultat per manipular-ho, però per mi serveix el fet de provocar reflexions sobre el tema.

      Finalment volia dir que estic d’acord amb tu Nunu, que tallers, xerrades i tal sobre el masclisme són molt útils per aprendre, reflexionar, i corregir el masclisme cultural i social. Però també tinc un gran respecte per la recerca de la psicologia social, i en com els seus resultats poden impactar-nos i fer-nos reflexionar sobre nosaltres mateixos. Des d’un punt de vista molt científic, la psicologia social té com a objectiu comprendre millor la societat per promoure la pau, la justícia, i la convivència.

      • I tant! Jo també tinc molt respecte per la Psicologia Social, però això hi dedico gran part del meu temps 🙂 Però també crec en la intervenció com a principal força motivadora de la recerca, i per això m’ha semblat que l’enquesta es quedava curta… Però bé, “menos da una piedra”! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s