Mentida nº10 sobre Catalunya – Mentira nº10 sobre Cataluña – Falsehood nº10 about Catalonia

This article is written in Catalan, Spanish and English. Please scroll down to find your preferred reading language.

Este artículo está escrito en Catalán, Español e Inglés. Bajad por el texto para encontrar su lengua de lectura preferida.

Aquest article està escrit en Català, Castellà i Anglès. Baixeu pel text fins a trobar la vostra llengua de lectura preferida.

<– A la mentida n°9   –   A la mentira n°9   –   To falsehood n°9

fàbrica

EN CATALÀ:
Recordo que la publicació original d’aquest article correspon a la revista Sàpiens.

Mentida n°9: Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya

La industrialització de Catalunya no és un fenomen recent ni deu res a l’acció d’un dictador. Seria més just dir que la indústria catalana va sobreviure malgrat un dictador que va fer tot el possible per afeblir el país, però que va haver d’empassar-se les seves fòbies quan es va fer evident que si Catalunya s’empobria, l’empobriment de tot Espanya esdevindria imparable.

L’emprenedoria no es fa en 40 anys
El procés d’industrialització català va iniciar-se en el segle XVIII amb el sector cotoner i les fàbriques d’indianes, afavorits per l’existència d’un esperit empresarial emprenedor, la proximitat geogràfica a l’Europa que proporcionava la tecnologia i la inversió d’una part dels beneficis generats per la modernització de l’agricultura del Principat. Aquest nucli inicial es va eixamplar al llarg del segle XIX, malgrat guerres, revoltes i crisis, i amb retard respecte de l’Europa occidental. La revolució dels transports, amb l’establiment d’una xarxa de ferrocarrils, i la substitució del vapor per l’energia hidràulica, factors que van escampar la mecanització arreu del país, van inaugurar una etapa de prosperitat, tot i que el pensament lliurecanvista i anti-industrialista dels governs centrals va fer més nosa que servei a unes activitats que requerien lleis proteccionistes. Bona part d’això es va malmetre amb la guerra civil.

L’autarquia franquista
El franquisme va instaurar l’autarquia, una economia rígida de racionament, sense intercanvis amb l’exterior, en què l’Estat havia de produir tots els béns necessaris. Fins a la fi de la Segona Guerra Mundial es va fer evident la voluntat de les autoritats de dificultar la recuperació econòmica de Catalunya. Es van traslladar a Madrid les seus socials d’empreses catalanes; es va depurar el personal dels organismes encarregats de l’economia del país; es va crear l’Instituto Nacional de Industria (INI), orientat a construir indústries allà on no pogués arribar la iniciativa privada i que va representar una discriminació envers el Principat; i els bancs espanyols van absorbir les entitats del país amb prou agressivitat perquè a mitjan dècada dels cinquanta la banca catalana només representés el 3% del sistema bancari espanyol.

Tanmateix, l’aïllament que va patir la dictadura espanyola després de la derrota del nazisme va dur la seva economia a l’estancament. Hi mancaven energia i matèries primeres, les restriccions elèctriques eren constants. La burgesia industrial i comercial catalana, que havia renunciat a exercir un paper polític i que donava suport al règim perquè era garant d’una pau social que permetia obtenir guanys, es limitava a fer funcionar els seus negocis a pesar de l’intervencionisme estatal, intervencionisme que no sempre se sortia amb la seva.

Franco accedeix als desitjos de FIAT
La dictadura, que hauria volgut que Catalunya s’especialitzés en la indústria tèxtil, va haver de transigir amb el desig de l’empresa automobilística italiana FIAT d’instal·lar la factoria SEAT a Barcelona pel seu port i la seva mà d’obra qualificada, desig que va contrariar el general Franco, que havia ofert altres ubicacions, i va incrementar el pes del sector del metall al Principat.

El model autàrquic, incapaç de millorar el nivell de vida de la població, va entrar en crisi i va haver d’evolucionar cap a la liberalització del sistema econòmic amb el Pla d’Estabilització del 1959, aprovat a desgrat del dictador, que tenia en l’autarquia un símbol de la seva victòria en la guerra. Començava el redreçament econòmic.

“La petita obrera”, quadre de 1885. – “La pequeña obrera”, cuadro de 1885. – “The little worker”, painting of 1885.

EN CASTELLANO:
Recuerdo que la publicación original de este artículo corresponde a la revista Sàpiens.

Mentira n°10: Franco fue clave en la industrialización de Cataluña

La industrialización de Cataluña no es un fenómeno reciente ni debe nada a la acción de un dictador. Sería mas justo decir que la indústria catalana sobrevivió a pesar de un dictador que hizo todo lo posible para debilitar el país, pero que tuvo que tragarse sus fóbias cuando se hizo evidente que si Cataluña se empobrecía, el empobrecimiento de toda España sería imparable.

La emprendeduría no se hace en 40 años
El proceso de industrialización catalán se inició en el siglo XVIII con el sector del algodón y las fábricas de indianas, favorecidos por la existencia de un espíritu empresarial y emprendedor, la proximidad geográfica a Europa que proporcionaba la tecnología y la inversión de una parte de los beneficios generados para la modernización de la agricultura del Principado. Este núcleo inicial se ensanchó a lo largo del siglo XIX, a pesar de las guerras, revueltas, y crisis, y con retraso respeto a la Europa occidental. La revolución de los transportes, con el establecimiento de una red de ferrocarriles, y la sustitución del vapor por energía hidráulica, factores que esparcieron la mecanización por todo el país, inauguraron una etapa de prosperidad, aunque el pensamiento librecambista y anti-industrialista de los gobiernos centrales entorpeció mas que ayudó a unas actividades que requerían leyes proteccionistas. Buena parte de esto se dañó con la guerra civil.

La autarquía franquista
El franquismo instauró la autarquía, una economía rígida de racionamiento, sin intercambios con el exterior, en que el Estado tenía que producir todos los bienes necesarios. Hasta el fin de la Segunda Guerra Mundial se hizo evidente la voluntad de las autoridades de dificultar la recuperación económica de Cataluña. Se trasladaron a Madrid las sedes sociales de empresas catalanas; se depuró el personal de los organismos encargados de la economía del país; se creó el Instituto Nacional de Industria (INI), orientado a construir industrias allí donde la iniciativa privada no pudiera llegar, y que representó una discriminación con respecto al Principado; y los bancos españoles absorbieron las entidades de Cataluña con suficiente agresividad como para que a mediados de la década de los cincuenta la banca catalana solo representara el 3% del sistema bancario español.

Sin embargo, el aislamiento que sufrió la dictadura española después de la derrota del nazismo llevó su economía al estancamiento. Faltaban energía y materias primas, y las restricciones eléctricas eran constantes. La burguesía industrial y comercial catalana, que había renunciado a ejercer un papel político y que apoyaba el régimen porque era garante de una paz social que permitía obtener ganancias, se limitaba a hacer funcionar sus negocios a pesar del intervencionismo estatal, intervencionismo que no siempre se salía con la suya.

Franco accede a los deseos de FIAT
La dictadura,  que habría querido que Cataluña se especializara en la industria textil, tuvo que transigir con el deseo de la empresa automovilística italiana FIAT de instalar la factoría SEAT en Barcelona por su puerto y su mano de obra cualificada, deseo que contrarió el general Franco, que había ofrecido otras ubicaciones, e incrementó el peso del sector del metal en el Principado.

El modelo autárquico, incapaz de mejorar el nivel de vida de la población, entró en crisis y tuvo que evolucionar hacia la liberalización del sistema económico con el Plan de Estabilización de 1959, aprobado a desgrado del dictador, que tenía en la autarquía un símbolo de su victoria en la guerra. Empezaba el enderezamiento económico.

Colònia industrial Sedó, a Esparraguera, fundada el 1846. – Colonia industrial Sedó, en Esparraguera, fundada en 1846. – Sedó Industrial Colony, in Esparraguera, founded in 1846.

IN ENGLISH:

Falsehood n°10: Franco was key in the industralization of Catalonia

The industrialization of Catalonia is not a recent phenomenon and neither owes anything to a dictators action. It would be more fair to say that the catalan industry survived despite a dictator that did all in his hands to weaken the country, but who had to swallow his phobias when it became evident that if Catalonia became poorer, all Spain would become poorer unstoppably.

Entrepreneurship is not built in 40 years
The catalan industrialization process started back in the 18th century with the cotton sector and the colico factories (textile tissues), favored by the existence of an enterprise and entrepreneur spirit, the geographic proximity to Europe providing the technology, and the investment of a portion of the generated benefits to the modernization of the agriculture in the Principality. This initial nucleus widened through the 19th century, despite the wars, revolts and crisis, and with delay with regards to the occidental Europe. The transports revolution, with the establishment of a railway network, and the substitution of the vapor power by hydraulic energy, leading to the spread mechanization throughout the country, launched an era of prosperity, although the free trade and anti-industrialist mentalities of the central governments bothered more than helped the activities of a sector which required rather protectionist laws. Great part of this was damaged during the civil war.

Franco’s autarchy
Franco’s regime established autarchy, a rigid rationing economic system, without exchanges with the exterior, in which the State had to produce all the necessary goods. Until the end of the WWII was evident the will of the authorities to hinder the economic recovery of Catalonia. The social headquarters of catalan enterprises were moved to Madrid; the personnel of the agencies in charge of the economy of Catalonia was purged; the National Industry Institute was founded, oriented to build industries where private initiative could not reach and which represented a discrimination against Catalonia; and the spanish banks absorbed the catalan entities aggressively enough so that in the mid-decade of the fifties, catalan banking represented only 3% of the spanish banking system.

Nevertheless, the isolation suffered by the spanish dictatorship after the defeat of Nazism brought its economy to stagnation. Energy and raw materials were lacking, and electrical restrictions were constant. The industrial and commercial catalan bourgeoisie, who resigned from playing a political role and who was giving support to the regime as it was a guardian of the social peace allowing them to obtain gains, limited itself to make the business work despite the State interventionism; interventionism that not always got away with it.

Franco resigns to FIAT wishes
The dictatorship, which would have liked Catalonia to specialize in the textile industry, had to accept the wishes of the automobile Italian enterprise, FIAT, to install the factory of SEAT in Barcelona, for its port and its qualified manpower. That wishes thwarted general Franco, who had offered other locations, and increased the relevance of the metal sector in the Principality.

The autarchist model, unable to improve the population’s level of life, entered in crisis and had to evolve towards the liberalization of the economic system with the Stabilization Plan of 1959, approved reluctantly by the dictator, who had in the Autarchy a symbol of his victory in the war. The economic recovery had started.

Advertisements

3 pensaments a “Mentida nº10 sobre Catalunya – Mentira nº10 sobre Cataluña – Falsehood nº10 about Catalonia

  1. Retroenllaç: Mentida nº9 sobre Catalunya – Mentira nº9 sobre Cataluña – Falsehood nº9 about Catalonia | Fils de Sofia

  2. Retroenllaç: Mentida nº9 sobre Catalunya – Mentira nº9 sobre Cataluña – Falsehood nº9 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  3. Retroenllaç: Mentida nº10 sobre Catalunya – Mentira nº10 sobre Cataluña – Falsehood nº10 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s