Mentida nº8 sobre Catalunya – Mentira nº8 sobre Cataluña – Falsehood nº8 about Catalonia

This article is written in Catalan, Spanish and English. Please scroll down to find your preferred reading language.

Este artículo está escrito en Catalán, Español e Inglés. Bajad por el texto para encontrar su lengua de lectura preferida.

Aquest article està escrit en Català, Castellà i Anglès. Baixeu pel text fins a trobar la vostra llengua de lectura preferida.

<– A la mentida n°7   –   A la mentira n°7   –   To falsehood n°7

A la mentida n°9   –   A la mentira n°9   –   To falsehood n°9  –>

EN CATALÀ
Recordo que la publicació original d’aquest article correspon a la revista Sàpiens.

Mentida n°8: El catalanisme és un invent de la burgesia

L’arquetip del català com a personatge eminentment burgès, generat en els temps de la industrialització, ha fet prou fortuna perquè molts mirin la majoria d’habitants del Principat com a membres de classes benestants, tot oblidant que va ser a Catalunya, precisament perquè és on hi havia les fàbriques, on també va néixer el proletariat com a classe social a la península Ibèrica. La potència de l’arquetip, que inclou la força del seu poder econòmic per fer-lo alhora poderós políticament, ha permès atribuir-li gratuïtament la paternitat única del catalanisme.

Un fenomen transversal i interclassista
El catalanisme va ser un fenomen transversal i interclassista les arrels del qual són culturals, però provinents també dels anhels democratitzadors dels estrats populars. El 1869 es va crear la primera societat catalanista, La Jove Catalunya, fundada entre d’altres per Àngel Guimerà, estretament lligada a la Renaixença i als Jocs Florals i que es va proposar anar més enllà del debat literari a fi de donar un primer enfocament polític. El ventall ideològic dels seus integrants era divers, incloïa tant carlins com republicans de diferents tendències. Però abans de tot això, el 1840, s’havia constituït l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera de Barcelona, que encetava un obrerisme català vinculat al republicanisme i que, a banda de defensar millores en les condicions de vida i de feina dels obrers, es comprometia amb moviments de caire anticentralista. Aquest discurs va augmentar el 1855 arran de la creació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, que fora del dret d’associació i de la limitació de la jornada laboral va reivindicar també la llibertat de Catalunya. La premsa obrera usava el català sense manies, i publicacions com La Tramontana, d’inspiració anarquista, es presentava de la manera següent: “És lo periòdich que’s publica en idioma català, més avensat en idees polítiques, religioses i d’economia social”.

El ‘regionalisme burgès’ de Lerroux
La celebració el 1880 del Primer Congrés Catalanista per aglutinar tots els sectors socials favorables a l’autogovern de Catalunya ja va palesar que la burgesia no era la protagonista exclusiva d’aquest sentiment. Tot i així, les convulsions i repressions que va viure l’obrerisme al final del segle XIX i el principi del XX van ajudar que un polític demagog i populista com Alejandro Lerroux tingués audiència entre els treballadors, que escoltaven les seves denúncies d’allò que anomenava regionalisme burgès i que podia identificar-se amb el catalanisme com a conjunt. Contra aquesta visió, el catalanisme més popular va fundar, el 1903, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) per defensar el reformisme social i la divulgació del catalanisme, la pluralitat del qual es va completar el 1906 amb la creació del Centre Nacionalista Republicà, el primer partit catalanista d’esquerres.

Certament, no es pot negar la participació en un projecte nacional català, ja abans de l’aparició d’un catalanisme conservador, d’una classe obrera aplegada en un teixit associatiu variat que disposava d’ateneus, escoles i orfeons que van contribuir a estendre la cultura entre els sectors populars. El seu pes, a més de completar una imatge de Catalunya en la qual només era visible la burgesia mercantil i industrial, va ser cabdal per consolidar el catalanisme en un sentit democràtic.

Cartell d'esquerres i independentista de la segona república. - Cartel de izquierdas e independentista de la segunda república. - Left and independentist poster of the Spanish Second Republic.

Cartell d’esquerres i independentista de la segona república. – Cartel de izquierdas e independentista de la segunda república. – Left and independentist poster of the Spanish Second Republic.

EN CASTELLANO:
Recuerdo que la publicación original de este artículo corresponde a la revista Sàpiens.

Mentira n°8: El catalanismo es un invento de la burguesía

El arquetipo de catalán como personaje eminentemente burgués, generado en los tiempos de la industrialización, ha hecho fortuna suficiente como para que muchos miren a la mayoría de habitantes del Principado como a miembros de clases bienestantes, olvidando que fue en Cataluña, precisamente porque es donde había las fábricas, dónde también nació el proletariado como a clase social en la península Ibérica. La potencia del arquetipo, que incluye la fuerza de su poder económico para hacerlo a la vez poderoso políticamente, ha permitido atribuirle gratuitamente la paternidad única del catalanismo.

Un fenómeno transversal e interclasista
El catalanismo fue un fenómeno transversal e interclasista los raíces del cual son culturales, pero provenientes también de los anhelos democratizadores de los estratos populares. En 1869 se creó la primera sociedad catalanista, la “Joven Cataluña”, fundada entre otros por Àngel Guimerà, estrechamente ligada a la Renaixença y a los Juegos Florales, y que se propuso ir más allá del debate literario a fin de dar un primer enfoque político. El abanico ideológico de sus integrantes era diverso, incluía tanto carlistas como republicanos de diferentes tendencias. Pero antes de todo esto, en 1840, se había constituido la Asociación Mutua de Obreros de la Industria Algodonera de Barcelona, que encetaba un obrerismo catalán vinculado al republicanismo y que, a parte de defender mejoras en las condiciones de trabajo y de vida de los obreros, se comprometía con los movimientos de carácter anticentralista. Éste discurso aumentó en 1855 a raíz de la creación de la Junta Central de Directores de la Clase Obrera, que fuera del derecho de asociación y de la limitación de la jornada laboral, reivindicó también la libertad de Cataluña. La prensa obrera usaba el catalán sin manías, y publicaciones como La Tramontana, de inspiración anarquista, se presentaba de la siguiente manera: “És lo periòdich que’s publica en idioma català, més avensat en idees polítiques, religioses i d’economia social”.  (Es el periódico que se publica en idioma catalán, mas avanzado en ideas políticas, religiosas y de economía social).

El “regionalismo burgués” de Lerroux
La celebración en 1880 del Primer Congreso Catalanista para aglutinar todos los sectores sociales favorables al autogobierno de Cataluña ya evidenció que la burguesía no era la protagonista exclusiva de este sentimiento. Aún así, las convulsiones y represiones que vivió el obrerismo a final del siglo XIX y a principio del siglo XX ayudaron a que un político demagogo y populista como Alejandro Lerroux tuviera audiencia entre los trabajadores, que escuchaban sus denuncias de aquello que nombraba regionalismo burgués, y que podía identificarse con el catalanismo como conjunto. Contra esta visión, el catalanismo mas popular fundó en 1903 el Centro Autonomista de Dependientes del Comercio y la Industria (CADCI) para defender el reformismo social y la divulgación del catalanismo, la pluralidad del cual se completó en 1906 con la creación del Centre Nacionalista Republicà, el primer partido catalanista de izquierdas.

Ciertamente, no se puede negar la participación en un proyecto nacional catalán, ya antes de la aparición de un catalanismo conservador, de una clase obrera aplegada en un tejido asociativo variado que disponía de centros culturales, escuelas y orfeones que contribuyeron a extender la cultura entre los sectores populares. Su peso, además de completar una imagen de Cataluña en la cual sólo era visible la burguesía mercantil e industrial, fue caudal para consolidar el catalanismo en un sentido democrático.

Diari proletari en català. – Diario proletario en catalán. – Worker’s newspaper in Catalan.

IN ENGLISH:

Falsehood nº8: Catalanism is an invention of the Bourgeoisie

The archetype of the Catalan as an eminently bourgeois character, generated during the industrialization, had spread successfully enough for many to see the majority of Catalonia inhabitants as members of the wealthy classes, forgetting that it was in Catalonia, precisely because it’s where the factories were, where the proletariat as a social class was born in the Iberian Peninsula. The power of the archetype, which includes the strength of its economical power to make it also politically powerful, allowed attributing to the Bourgeoisie the unique fatherhood of catalanism.

A transverse and interclassist phenomenon
Catalanism was a transverse and interclassist phenomenon with cultural roots, but coming also from the democratization desires of the popular classes. In 1869 the first catalanist society was created, La Jove Catalunya (The Young Catalonia), founded among others by Àngel Guimerà, closely related to the Renaixença and the Floral Games, who intended to go further from the literary debate in order to give a first political approach. The ideological spectrum of their members was diverse, including from carlists to republicans with different tendencies. But before all this, in 1840, the Workers’ Mutual Association of the Cotton Industry of Barcelona, who started a Catalan workers movement linked to the republicanism and which, apart from defending improvements in the life and work conditions of the workers, compromised itself with movements of anti-centralist nature. This speech grew in 1855 with the creation of the Workers Class Central Direction Board, which apart from the association right and the working time limitation, vindicated also for the freedom for Catalonia. The workers’ press used Catalan uninhibited, and publications such as La Tramontana, of anarchist inspiration, presented itself in the following way: “It’s the journal published in Catalan language, most advanced in political, religion, and social economy views”.

The “bourgeois regionalism” of Lerroux
The celebration in 1880 of the First Catalanist Congress, which aimed to bring together all the social sectors in favor of Catalan self government revealed already that bourgeoisie was not the only protagonist of this feeling. Nevertheless, the seizures and repressions that the working movements lived at the end of the 19th century and beginning of the 20th century helped a populist and demagogue politician such as Alejandro Lerroux to have hearing among the workers, who heard in his complaints about what he named “bourgeois regionalism”, and which could be identified with catalanism as a whole. Against that view, the most popular catalanism founded in 1903 the Autonomist Center of Trade and Industry Dependents in order to defend the social reformism and the spreading of catalanism, the plurality of which was completed in 1906 with the creation of the Republican Nationalist Center, the first left-oriented catalanalist party.

Certainly, the participation in a national catalan project of the workers’ class assembled in the associative tissue which had schools, choral societies, and cultural centers, which helped spreading the catalan culture among the popular sectors, can’t be denied. It’s relevance, apart from completing an image of Catalonia in which only the commercial and industrial bourgeoisie was visible, was key to consolidate catalanism in a democratic sense.

Cartell de la CNT de Catalunya. - Cartel de la CNT de Cataluna. - Poster from the anarchist party CNT of Catalonia.

Cartell de la CNT de Catalunya. – Cartel de la CNT de Cataluña. – Poster from the anarchist party CNT of Catalonia.

Anuncis

7 pensaments a “Mentida nº8 sobre Catalunya – Mentira nº8 sobre Cataluña – Falsehood nº8 about Catalonia

  1. Retroenllaç: Mentida nº7 sobre Catalunya – Mentira nº7 sobre Cataluña – Falsehood nº7 about Catalonia | Fils de Sofia

  2. Interessant. Anant una mica més enllà, jo em pregunto sempre: sabem qué es l’independentisme, sabem qué es el nacionalisme, entenem les diferències. Doncs, el ‘catalanisme’ que és? sembla una concreció del nacionalisme? Estava pensant en el discurs del salvador seguí el 1919: no es pot incloure el nacionalisme dins la configuració ideològica de la CNT de principis de segle, i seguí critica un catalanisme reaccionari que identifica amb el nacionalisme. Per tant, el catalanisme progressista s’entén com emancipació nacional-no nacionalista? ergo independentisme?

    • Reconec que he hagut d’anar a llegir el discurs de Seguí a l’ateneu de Madrid el 1919. Interessantíssim. El catalanisme progressista és segurament una singularitat, creada per un nacionalisme en el sentit pur de la paraula, però en un context de pais sense presència ni cos real, amb tot per davant i res a perdre. Així, jo crec que en qualsevol dels casos, una suposada independència trasbalsarà suficient la societat i la realitat com perquè totes (o moltes) postures ideològiques es renovin i reformulin, fent caure el nacionalisme progressista a simplemenent progressisme, i el catalanisme conservador a nacionalisme, com qualsevol altre.

  3. Retroenllaç: Mentida nº9 sobre Catalunya – Mentira nº9 sobre Cataluña – Falsehood nº9 about Catalonia | Fils de Sofia

  4. Retroenllaç: Mentida nº7 sobre Catalunya – Mentira nº7 sobre Cataluña – Falsehood nº7 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  5. Retroenllaç: Mentida nº8 sobre Catalunya – Mentira nº8 sobre Cataluña – Falsehood nº8 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  6. Retroenllaç: Mentida nº9 sobre Catalunya – Mentira nº9 sobre Cataluña – Falsehood nº9 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s