Mentida nº5 sobre Catalunya – Mentira nº5 sobre Cataluña – Falsehood nº5 about Catalonia

This article is written in Catalan, Spanish and English. Please scroll down to find your preferred reading language.

Este artículo está escrito en Catalán, Español e Inglés. Bajad por el texto para encontrar su lengua de lectura preferida.

Aquest article està escrit en Català, Castellà i Anglès. Baixeu pel text fins a trobar la vostra llengua de lectura preferida.

<– A la mentida n°4   –   A la mentira n°4   –   To falsehood n°4

A la mentida n°6   –   A la mentira n°6   –   To falsehood n°6 –>

Felip V

EN CATALÀ
Recordo que la publicació original d’aquest article correspon a la revista Sàpiens.

Mentida nº5: Catalunya és bilingüe des del segle XV

L’accés al tron d’Aragó de la dinastia dels Trastàmara arran del compromís de Casp va afavorir un progressiu monolingüisme castellà a la cort, fet que va provocar que les elits socials i culturals adoptessin el castellà des de l’inici del segle XVI tot coincidint amb el seu afermament com a llengua comuna de tots els territoris de la monarquia hispànica. Molts escriptors catalans van escriure la seva obra en castellà en un període en què la impremta va propiciar l’edició en aquest idioma, més rendible que fer-la en català. Però tot plegat no va implicar que l’ús del català minvés o fos substituït enlloc, ni tampoc que es produís una castellanització massiva de la població.

El català, única llengua de les institucions fins al 1714
Al contrari. El català va ser l’única llengua de les institucions fins al 1714, com ho demostren els Dietaris de la Generalitat de Catalunya i el Dietari de l’antic consell barceloní, i es va mantenir com a única llengua col·loquial durant els segles XVI i XVII. L’Església va fer un ús majoritari del català en la predicació perquè va entendre que era la parla del poble, circumstància que va fer constar el religiós jesuïta Pere Gil en el pròleg a la seva traducció del llatí al català de l’obra La imitació de Crist (1621), de Tomàs de Kempis: “Exceptuades algunes poques ciutats com són Barcelona, Tarragona, Girona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpinyà, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Fraga, Montsó i semblants, […] no és ben entesa la llengua castellana de la gent comuna”. L’esforç per implantar un bilingüisme real no es desenvoluparà fins al segle XVIII, en dictar-se des de Madrid les mesures administratives contràries a l’ús oficial del català i al seu ensenyament.

Una ‘decadència’ relativa
Hom pot creure que el tema del bilingüisme vinculat a aquesta etapa es relaciona amb un fenomen paral·lel en el temps, la Decadència, nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i l’inici de la Renaixença, caracteritzat per la disminució de l’ús literari del català i la poca qualitat dels textos que s’hi produïren. El de la Decadència és un concepte que cal matisar i revisar, construït per intel·lectuals del segle XIX i crítics posteriors. Si bé va existir un abandó de la creació literària en català, atès que la majoria d’autors del país van conrear les seves obres en castellà, llatí o italià, això no va comportar una davallada cultural general perquè sí que van proliferar els llibres de divulgació científica o tècnica escrits en català que tractaven de disciplines com la medicina, l’agricultura, l’ensenyament, la historiografia i les concernents a la milícia. A més, la base per parlar de Decadència va ser la comparació més desfavorable possible, la de les nostres lletres amb les castellanes, que en aquella època vivien el seu Siglo de Oro.

En conclusió, es va generar un clixé que encara dura, que ha dissuadit molts investigadors d’estudiar amb rigor més de tres-cents anys d’història de cultura nacional, i que no es correspon a la realitat de l’ús quotidià de la llengua catalana en l’era moderna, que era ben vigent.

Compromís de Casp, on nobles d’Aragó, Catalunya i València acordaren que Ferran de Trastàmara succeiria a Martí l’Humà al tron. – Compromiso de Caspe, donde nobles de Aragón, Cataluña y Valencia acordaron que Fernando de Trastámara seguiría a Martín el Humano al Trono. – Compromise of Caspe, where nobles from Aragon, Catalonia and Valencia agreed that Ferdinand of Trastámara would follow Martin the Humanist on the throne.

EN CASTELLANO:
Recuerdo que la publicación original de este artículo corresponde a la revista Sàpiens.

Mentira nº5: Cataluña es bilingüe desde el siglo XV

El acceso al trono de Aragón de la dinastía de los Trastámara debido al compromiso de Caspe, favoreció un progresivo monolingüismo castellano en la corte, hecho que provocó que las élites sociales y culturales adoptaran el castellano desde el inicio del siglo XVI coincidiendo con su fortalecimiento como lengua comuna de todos los territorios de la monarquía hispánica. Muchos escritores catalanes escribieron su obra en castellano en un período en que la imprenta propició la edición de éste idioma, mas rentable que hacerla en catalán. Pero aun con todo no implicó que el uso del catalán menguara o fuera sustituido en ninguna parte, ni tampoco que se produjera una castellanización masiva de la población.

El catalán, única lengua de las instituciones hasta 1714
Al contrario. El catalán fue la única lengua de las instituciones hasta 1714, como lo demuestran los Dietarios de la Generalitat de Cataluña, y el Dietario del antiguo consejo de Barcelona, y se mantuvieron como única lengua coloquial durante los siglos XVI y XVII. La iglesia hizo un uso mayoritario del catalán en la predicación porque entendió que era el habla del pueblo, circunstancia que hizo constar el religioso jesuita Pere Gil en el prólogo a su traducción del latín al catalán de la obra La imitación de Cristo (1621), de Tomás de kempis: “Exceptuadas algunas pocas ciudades como son Barcelona, Tarragona, Girona, Tortosa y Lleida, y algunas pocas vilas como Perpiñán, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tárrega, Fraga, Montsó y parecidos, […] no es bien entendida la lengua castellana de la gente comuna”. El esfuerzo por implantar un bilingüismo real no se desarrollaría hasta el siglo XVIII, en dictarse desde Madrid las medidas administrativas contrarias al uso oficial del catalán y de su enseñanza.

Una decadencia relativa
Uno puede creer que el tema del bilingüismo vinculado a esta etapa se relaciona con un fenómeno paralelo en el tiempo, la Decadencia, nombre con el que los historiadores de la literatura catalana han designado el periodo comprendido entre el fin de la edad media y el inicio de la Renaixença (el Renacer), caracterizado por la disminución del uso literario del catalán y la poca cualidad de los textos que se produjeron en esa lengua. El de la Decadencia es un concepto que conviene matizar y revisar, construido por intelectuales del siglo XIX y críticos posteriores. Aunque existió el abandono de la creación literaria en catalán, dado que la mayoría de autores del país conrearon sus obras en castellano, latín o italiano, esto no comportó una caída cultural general porque sí proliferaron los libros de divulgación científica o técnica escritos en catalán que trataban disciplinas como la medicina, la agricultura, la enseñanza, la historiografía y los concernientes a la milicia. Además, la base para hablar de Decadencia fue la comparación más desfavorable posible, la de las letras catalanas con las castellanas, que en ésa época vivían su Siglo de Oro.

En conclusión, se generó un cliché que aún permanece, que disuadió muchos investigadores de estudiar con rigor mas de trescientos años de historia de cultura nacional, y que no se corresponde a la realidad del uso cotidiano de la lengua catalana en la era moderna, que era bien vigente.

El Quixot (1605), durant el Segle d’Or. – El Quijote (1605), durante el Siglo de Oro (1605). – Don Quixote (1605) written during the Golden Century.

IN ENGLISH:

Falsehood nº5: Catalonia is bilingual since the 15th century

The access of the House of Trastámara to the Aragon throne due to the Compromise of Caspe, facilitated a progressive Castilian (Spanish) monolingualism in the court, fact that provoked the social and cultural elites to adopt Castilian from the beginning of the 16th century, as it was strengthening as common language of all the territories of the spanish monarchy. Many Catalan writers wrote their work in Spanish in a period in which the printing press favored the edition in that language, more profitable than doing so in Catalan. However, that did not imply the use of Catalan to decrease or to be substituted, neither a massive castilianisation of the people.

Catalan as the only language in the institutions until 1714 a.D.
On the contrary, Catalan was the only language used by the institutions until 1714 a.D., as it can be seen in the diaries of the Generalitat of Catalonia, and the diary of the ancient counsel of Barcelona, and it was maintained as the only colloquial language during the 16th and 17th century. The church used mostly Catalan in predication since it understood that was the speech of the people, fact that was noted by the religious Jesuit Pere Gil in the prologue in his translation from Latin to Catalan of the piece The imitation of Christ (1621 a.D.) from Thomas à Kempis: “Except for some few cities such as Barcelona, Tarragona, Girona, Tortosa and Lleida, and some few villages such as Perpignan, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Fraga, Montsó and similar ones, […] it is not well understood the Castilian language for the common people”. The efforts to implant a true bilingualism were not developed until the 18th century, when the administrative measures against the official use of Catalan and its teaching were enacted from Madrid.

A relative “Decay”
It could be believed that the bilingualism associated to that time is related with a phenomena parallel in time, the “Decay” (La Decadència), name with which the historians of the Catalan literature designated the period between the end of the middle age and the beginning of the renaissance, which was characterized by the reduction of Catalan literary usage and the low quality of the texts produced in this language . The “Decay” is a concept that needs clarification and revision, set by intellectuals of the 19th century and later critics. Although an abandon of the literature creation in Catalan existed, since many authors of the country edited in Spanish, Latin, or Italian, this did not result a general cultural decline, because it did proliferate the scientific spreading or technical books written in Catalan, which dealt with topics such as medicine, agriculture, education, historiography, and concerning the militia. Furthermore, the basis to talk about Decay was the most adverse possible comparison, the one with the Spanish literature, which at that time was experiencing their Siglo de Oro (Golden Century).

In conclusion, a cliche was generated which still lasts today, which discouraged many researchers to study rigorously more than three hundred years of national culture history, and which does not correspond to the reality of the everyday use of the Catalan language in the modern era, which was very present.

Advertisements

6 pensaments a “Mentida nº5 sobre Catalunya – Mentira nº5 sobre Cataluña – Falsehood nº5 about Catalonia

  1. Retroenllaç: 10 mentides sobre Catalunya – 10 mentiras sobre Cataluña – 10 falsehoods about Catalonia | Fils de Sofia

  2. Retroenllaç: Mentida nº6 sobre Catalunya – Mentira nº6 sobre Cataluña – Falsehood nº6 about Catalonia | Fils de Sofia

  3. Retroenllaç: Mentida nº 4 sobre Catalunya – Mentira nº 4 sobre Cataluña – Falsehood nº 4 about Catalonia | Fils de Sofia

  4. Retroenllaç: Mentida nº 4 sobre Catalunya – Mentira nº 4 sobre Cataluña – Falsehood nº 4 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  5. Retroenllaç: Mentida nº5 sobre Catalunya – Mentira nº5 sobre Cataluña – Falsehood nº5 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  6. Retroenllaç: Mentida nº6 sobre Catalunya – Mentira nº6 sobre Cataluña – Falsehood nº6 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s