Mentida nº 4 sobre Catalunya – Mentira nº 4 sobre Cataluña – Falsehood nº 4 about Catalonia

This article is written in Catalan, Spanish and English. Please scroll down to find your preferred reading language.

Este artículo está escrito en Catalán, Español e Inglés. Bajad por el texto para encontrar su lengua de lectura preferida.

Aquest article està escrit en Català, Castellà i Anglès. Baixeu pel text fins a trobar la vostra llengua de lectura preferida.

<– A la mentida n°3   –   A la mentira n°3   –   To falsehood n°3   

A la mentida n°5   –   A la mentira n°5   –   To falsehood n°5 –>

EN CATALÀ
Recordo que la publicació original d’aquest article correspon a la revista Sàpiens.

Mentida nº4: Catalunya no ha tingut mai exèrcit propi

Els exèrcits ja existien en èpoques en què la seva professionalització era escassa o nul·la i, fora de les tropes mercenàries, els integraven paisans sovint sense experiència de combat. A Catalunya això ja es recollia en el segle XI en un usatge de Barcelona, el ‘Princeps namque’, que establia, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del sobirà a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país. Només podia ser invocat quan el sobirà era present al territori i no tenia validesa fora del Principat, circumstàncies que van reforçar el compromís entre els governants i el poble i van afavorir la noció d’autodefensa, la formació de milícies, la possessió d’armes i el rebuig a participar en exèrcits i en guerres exteriors.

Defensa ininterrompuda durant set segles
Del ‘Princeps namque’, se’n va derivar el sagramental, una organització paramilitar basada en un jurament que agermanava diversos pobles per garantir la seva pròpia seguretat, que al seu torn va ser l’origen d’una altra organització d’autoprotecció civil, el sometent, institucionalitzat en el segle XIII durant el regnat de Jaume I, que tenia alhora caràcter policial en l’àmbit local i militar en l’àmbit general. Fora de les limitacions que estipulava el Princeps namque, cal recordar la infanteria lleugera que van ser els almogàvers i la seva expedició a l’Orient al principi del segle XIV.

Durant la guerra dels Segadors es va constituir el Batalló del Principat, un exèrcit regular format per quatre terços de mil dos-cents cinquanta homes en deu companyies de 125 homes cadascuna i 500 soldats de cavalleria en vuit companyies, que va romandre actiu fins al 1652.

En el conflicte següent, la guerra de Successió, van destacar el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, una unitat militar d’elit del bàndol aliat que va participar en diferents combats (les dues ocupacions de Madrid, les batalles d’Almenar i Saragossa), el Regiment de la Generalitat, creat el 1705 i enquadrat successivament en l’Exèrcit Regular Austriacista i en l’Exèrcit Regular de Catalunya, i la Coronela, força armada del municipi de Barcelona amb finalitats defensives i nodrida per la gent dels gremis que estava sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat. Finalment, el decret de Nova Planta va derogar el ‘Princeps namque’ vigent des del segle XI.

Un cos d’elit durant la guerra civil
La darrera presència castrense catalana a la història va correspondre al Regiment Pirinenc número 1, format el novembre del 1936 per decret de la Generalitat, que volia construir un exèrcit propi amb motiu de la guerra civil, afany que es va concretar el 6 de desembre amb la creació de l’Exèrcit Popular de Catalunya. Es tractava de la primera unitat militar d’obediència estrictament catalana des del 1714 i es podia considerar un cos d’elit que es va distingir per un nivell de disciplina que contrastava amb la desorganització que va caracteritzar l’exèrcit republicà. El Regiment va defensar el Palau de la Generalitat dels atacs anarquistes durant els fets de Maig del 1937, i en perdre la Generalitat les competències de defensa va ser incorporat a l’Exèrcit Popular de la República, on els seus membres van ser objecte de mesures disciplinàries extremes o destinats a missions suïcides pel seu tarannà obertament separatista.

Clamors de Barcelona al Tirà govern de Velasco (virrei) 1705. – Clamores de Barcelona al Tirano gobierno de Velasco (virrey). – Outcries of Barcelona to the tyrant government of Velasco (viceroy).

EN CASTELLANO:
Recuerdo que la publicación original de este artículo corresponde a la revista Sàpiens.

Mentira nº 4: Cataluña no ha tenido nunca ejército própio

Los ejércitos ya existían en épocas en que su profesionalización era escasa o nula y, fuera de las tropas mercenarias, los integraban paisanos a menudo sin experiencia de combate. En Cataluña esto ya se recogía en el siglo XI en un Usatge (usanza) de Barcelona, el “Princeps namque”, que establecía, en caso de amenaza de invasión, la potestad del soberano de llamar a las armas a todos los hombres útiles para la defensa del país. Sólo podía ser invocado cuando el soberano estaba presente en el territorio y no tenía validez fuera del Principado, circunstancias que reforzaron el compromiso entre los gobernantes y el pueblo, y favorecieron la noción de autodefensa, la formación de milicias, la posesión de armas y el rechazo a participar en ejércitos y en guerras exteriores.

Defensa ininterrumpida durante siete siglos
Del “Princeps namque”, se derivó el sacramental, una organización paramilitar basada en un juramento que hermanaba varios pueblos para garantizar su propia seguridad, que a su turno fue el origen de otra organización de auto-protección civil, el Sometent (Somatén), institucionalizado en el siglo XIII durante el reinado de Jaime I, que tenía a la vez carácter policial en el ámbito local y militar en el ámbito general. Fuera de las limitaciones que estipulaba el Princeps namque, conviene recordar la infantería ligera que fueron los Almogávares y su expedición a Oriente a principios del siglo XIV.

Durante la guerra de los Segadores, se constituyó el Batallón del Principado, un ejército regular formado por cuatro tercios de mil doscientos cincuenta hombres en diez compañías de 125 hombres cada una y 500 soldados de caballería en ocho compañías, que permaneció activo hasta 1652.

En el conflicto siguiente, la guerra de Sucesión, destacó el Regimiento de las Reales Guardias Catalanas, una unidad militar de élite del lado aliado que participó en diferentes batallas (las dos ocupaciones de Madrid, las batallas de Almenar y Zaragoza), el Regimiento de la Generalitat, creado en 1705 y encuadrado sucesivamente en el Ejército Regular Austriacista y en el Ejército Regular de Cataluña, y la Coronela, fuerza armada del municipio de Barcelona con finalidades defensivas y nutrida por la gente de los gremios que estaba bajo el mando del consejero en cabeza del Consell de cent de la ciudad (Consejo de cien). Finalmente, el decreto de Nueva Planta derogó el “Princeps namque” vigente desde el siglo XI.

Un cuerpo de élite durante la guerra civil
La última presencia castrense catalana en la historia correspondió al Regimiento Pirenaico número 1, formado en noviembre de 1936 por decreto de la Generalitat, que quería construir un ejército propio con motivo de la guerra civil, afán que se concretó el 6 de diciembre con la creación del Ejército Popular de Cataluña. Se trataba de la primera unidad militar de obediencia estrictamente catalana desde 1714, y se podía considerar un cuerpo de élite que se distinguió por un nivel de disciplina que contrastaba con la desorganización que caracterizó el ejército republicano. El Regimiento defensó el Palau de la Generalitat de los ataques anarquistas durante los hechos de Mayo de 1937, y en perder la Generalidad las competencias de defensa fue incorporado al Ejército Popular de la República, donde sus miembros fueron objeto de medidas disciplinarias extremas o destinados a misiones suicidas por su talante abiertamente separatista.

Carta de crida a tots els sectors a defensar Barcelona. – Carta de llamamiento a todos los sectores a defender Barcelona. “Invicta Coronela, que hoy se debe a tu espada, el no verse triunfante, la Nación Castellana” – Letter of call to all sectors to defend Barcelona. “Invict Coronela, today we owe to your sword, not to see as trimphant, the Castilian nation”

IN ENGLISH

Falsehood nº4: Catalonia did never have an own army

Armies existed already at the times when their professionalization was scarce or nonexistent and, apart from the mercenary troops, they were formed often by countrymen without combat experience. In Catalonia that was already included in the 11th century in a fundamental law of Barcelona (called Usatge), the “Princeps namque”, which established the authority of the ruler to call to arms all the useful men for the defense of the country in case of invasion threat. It could only be invoked when the Count was present in the territory and had no value out of the Principality. This circumstance reinforced the commitment between governors and the people, and favored the notion of self defense, the formation of militias, the possession of weapons, and the rejection to participate in foreign armies and wars.

Uninterrupted defense during seven centuries
From the “Princeps namque” derived the Sagramental (literally sacramental), a paramilitary organization based in agreements between various villages to grant their own security. This also originated another civil self-protection organization, the Sometent (Somaten) institutionalized in the 13th century during the reign of James I, which had both police nature in the local field and military nature in the general scope. Out of the limitations stipulated by the Princeps namque, it is worth mentioning the light infantry formed by the Almogavars and their expedition to the East at the beginning of the 14th century.

During the Reapers’ War (also known as Catalan Revolt) the Principality Battalion was constituted, a regular army formed by four terços of 1250 men, divided in ten companies of 125 men each and 500 cavalry soldiers in eight companies, which remained active until 1652.

In the following conflict, known as the War of the Spanish Succession, although Spain did yet not exist as such, the Regiment of the Royal Catalan Guards should be highlighted, a military elite unit from the allied side which participated in different combats (the two occupations of Madrid and the battles of Almenar and Zaragoza). This Regiment of the Catalan government (Generalitat ), was created in 1705 and often integrated in the Austrian Regular Army and the Catalan Regular Army, and the Coronela, an armed force of the municipality of Barcelona which had defensive aims, nurtured by the local guilds and ruled by the head counselor of the Consell de Cent (Counsel of 100) of the city. Finally, the New Plant Decrees (Decretos de Nueva Planta) revoked the “Princeps namque”, effective since the 11th century.

An elite unit during the Civil War
The last Catalan military presence in the history corresponds to the Pyrenean Regiment n°1, formed in November 1936 by a decree of the Generalitat, which intended to build an own army because of the civil war, desire that concluded the 6th of December with the creation of the People’s Army of Catalonia. That was the first military unit of strictly Catalan obedience since 1714, and it could be considered as an elite unit that was characterized by a high discipline level which contrasted with the disorganization of the Republican Army. The regiment defended the Palace of the Generalitat from the anarchist attacks during the Barcelona May Days (Fets de Maig) of 1937. When the Generalitat lost its defense competences, the People’s Army of Catalonia was integrated into the People’s Republican Army, where its members were subject of extreme disciplinary measures or assigned suicide missions for their openly separatist character.

Exèrcit Popular de Catalunya. - Ejército Popular de Cataluña. - People's Army of Catalonia.

Exèrcit Popular de Catalunya. – Ejército Popular de Cataluña. – People’s Army of Catalonia.

Anuncis

8 pensaments a “Mentida nº 4 sobre Catalunya – Mentira nº 4 sobre Cataluña – Falsehood nº 4 about Catalonia

  1. Retroenllaç: Mentida nº5 sobre Catalunya – Mentira nº5 sobre Cataluña – Falsehood nº5 about Catalonia | Fils de Sofia

  2. Retroenllaç: 10 mentides sobre Catalunya – 10 mentiras sobre Cataluña – 10 falsehoods about Catalonia | Fils de Sofia

  3. Retroenllaç: Mentida n°3 sobre Catalunya – Mentira n°3 sobre Cataluña – Falsehood n°3 about Catalonia | Fils de Sofia

  4. Retroenllaç: Mentida n°3 sobre Catalunya – Mentira n°3 sobre Cataluña – Falsehood n°3 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  5. Retroenllaç: Mentida nº 4 sobre Catalunya – Mentira nº 4 sobre Cataluña – Falsehood nº 4 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  6. Retroenllaç: Mentida nº5 sobre Catalunya – Mentira nº5 sobre Cataluña – Falsehood nº5 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s