Mentida n°3 sobre Catalunya – Mentira n°3 sobre Cataluña – Falsehood n°3 about Catalonia

This article is written in Catalan, Spanish and English. Please scroll down to find your preferred reading language.

Este artículo está escrito en Catalán, Español e Inglés. Bajad por el texto para encontrar su lengua de lectura preferida.

Aquest article està escrit en Català, Castellà i Anglès. Baixeu pel text fins a trobar la vostra llengua de lectura preferida.

<–  A la mentida n°2   –   A la mentira n°2   –   To falsehood n°2

A la mentida n°4   –   A la mentira n°4   –   To falsehood n°4  –>

EN CATALÀ:
Recordo que la publicació original d’aquest article correspon a la revista Sàpiens.

Mentida n°3: Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola

Es tracta d’un dels tòpics que més fortuna ha fet, però també un dels més fàcils de desmuntar. Els aleshores prínceps de Castella i d’Aragó, Isabel i Ferran, van casar-se en secret el 1469 i van accedir als trons respectius el 1474 i el 1479. El matrimoni consumava la unió dinàstica entre ambdós regnes, però totes dues corones conservaven les lleis i institucions que les feien independents l’una de l’altra, com havia succeït en el segle XII amb la unió dinàstica entre Catalunya i Aragó.

Què volia dir exactament ‘tanto monta’?
Els emblemes dels sobirans palesen també que la unió territorial fruit del seu casament era només a títol personal, ja que el d’Isabel I (un feix de fletxes) i el de Ferran II (un jou amb una corda solta i amb el lema “Tanto monta”) es mostraven junts en els escuts, però no units. Temps després, va ser la Falange Española qui va fusionar tots dos emblemes per convertir-los en el seu símbol.

La pretensió que els Reis Catòlics van fundar una nació, quelcom que no es pot fundar en una data concreta perquè les nacions són conseqüència d’una evolució cultural i no d’un arranjament polític, es barreja amb la idea, també errònia, que allò que creen realment és un estat que se superposa a un concepte geogràfic. En el segle XV Espanya era el nom modern de la Hispània romana, que geogràficament havia correspost a allò que avui coneixem com a península Ibèrica. Aquest fet permetia que els portuguesos, ja aleshores amb estat propi, es consideressin també part d’Espanya. De fet, els mateixos Reis Catòlics tenien clara aquesta qüestió, com ho demostra el fet que mai no prenguessin el títol de reis d’Espanya. Un altre factor que contribueix a embolicar-ho tot és que la parella pertanyia a dues branques d’una mateixa família, els Trastàmara, detall que reforça una impressió d’unitat sense fissures.

La renúncia de Ferran II a Castella
A banda, la cort castellana també tenia clar d’on era rei de debò Ferran II. En morir Isabel I el 1504, el seu vidu va renunciar a Castella a favor de la seva filla Joana i del marit d’aquesta, Felip el Bell, per evitar un enfrontament armat i va tornar a Aragó. Es va tornar a casar l’any següent amb la princesa francesa Germana de Foix amb l’esperança que li donés un hereu per al tron aragonès, maniobra que va enfurismar els nobles castellans en entendre que amb això Ferran volia impedir que Joana i Felip heretessin la seva corona. I així era. El naixement de l’únic fill de la parella el 1509, Joan d’Aragó i Foix, implicava la separació explícita dels regnes de Castella i Aragó, però el nadó va morir poques hores després d’haver nascut.

Un corrent historiogràfic defensa que tan sols es pot parlar d’una unificació real d’Espanya a partir de la guerra de Successió, que suprimeix la personalitat política i jurídica de la Corona d’Aragó i uniformitza els diferents territoris de la monarquia d’acord amb els usos del regne de Castella. Tanmateix, aquestes reformes de caràcter estatal i estructural tampoc no atorgarien consistència a una hipotètica nació espanyola. Altres opinions situen l’origen del concepte el 1812, tot fent-lo coincidir amb la Constitució de Cadis i la definició de nació que es va escampar arreu arran de la Revolució Francesa.

Real Aragonès amb els símbols del jou i les fletxes. – Real aragonés con el símbolo del yugo y las flechas. – Aragonese real with the sigh of the yoke and the arrows.

EN CASTELLANO:
Recuerdo que la publicaciäon original de este artículo corresponde a la revista Sàpiens.

Con los Reyes Católicos nace la nación española
Se trata de uno de los tópicos que mas fortuna ha tenido, pero también uno de los más fáciles de desmontar. Los entonces príncipes de Castilla y Aragón, Isabel y Fernando, se casaron en secreto en 1469 y accedieron a los respectivos tronos en 1474 y 1479. El matrimonio consumaba la unión dinástica entre ambos reinos, pero ambas coronas conservaban las leyes e instituciones que las hacían independientes una de otra, como había sucedido en el siglo XII con la unión dinástica entre Cataluña y Aragón.

Qué significaba exactamente “tanto monta”?
Los emblemas de los soberanos demuestran también que la unión territorial fruto de su enlace era sólo a título personal, ya que el de Isabel I (un haz de flechas) y el de Fernando II (un yugo con una cuerda suelta y con el lema “tanto monta”) se mostraban juntos en los escudos, pero no unidos. Tiempo después, fue la Falange Española quien fusionó ambos emblemas para convertirlos en su símbolo.

La pretensión que los Reyes Católicos fundaron una nación, algo que no se puede fundar en una fecha concreta porque las naciones son consecuencia de una evolución cultural y no de un arreglo político, se mezcla con la idea, también errónea, que lo que crearon realmente es un estado que se superpone a un concepto geográfico. En el siglo XV España era el nombre moderno de la Hispania romana, que geográficamente había correspondido a aquello que hoy conocemos como península Ibérica. Este hecho permitía que los portugueses, ya entonces con estado propio, se consideraran también parte de España. De hecho, los mismos Reyes Católicos tenían clara esta cuestión, como lo demuestra el hecho que nunca tomaran el título de reyes de España. Otro factor que contribuye a confundirlo todo es que la pareja pertenecía a dos ramas de una misma familia, los Trastámara, detalle que refuerza una impresión de unidad sin fisuras.

La renuncia de Fernando II a Castilla
A parte, la corte castellana tenía claro también de donde era rey en verdad Fernando II. Al morir Isabel I en 1504, su viudo renunció a Castilla en favor de su hija Juana y el marido de ésta, Felipe el Bello, para evitar un enfrentamiento armado, y volvió a Aragón. Se volvió a casar al año siguiente con la princesa francesa Hermana de Foix con la esperanza que le diera un heredero para el trono Aragonés, maniobra que enfureció los nobles castellanos en entender que con esto Fernando quería impedir que Juana y Felipe heredaran su corona. Y así era. El nacimiento del hijo único de la pareja en 1509, Juan de Aragón y Foix, implicaba la separación explícita de los reinos de Castilla y Aragón, pero el bebé murió pocas horas después de haber nacido.

Una corriente historiográfica defiende que sólo se puede hablar de una unificación real de España a partir de la guerra de Sucesión, que suprime la personalidad política y jurídica de la Corona de Aragón y uniformiza los diferentes territorios de la monarquía de acuerdo con los usos del reino de Castilla. Asimismo, estas reformas de carácter estatal y estructural tampoco otorgarían consistencia a una hipotética nación española. Otras opiniones sitúan el origen del concepto en 1812, haciéndolo coincidir con la Constitución de Cádiz y la definición de nación que se extendió por todas partes a raíz de la Revolución Francesa.

Símbol i eslògan de Ferran d’Aragó a l’Alhambra. – Símbolo y eslógan de Fernando de Aragón en la Alhambra. – Symbol and slogan of Ferdinand of Aragon in the Alhambra.

IN ENGLISH:

Falsehood nº3: With the Catholic Morachs, the Spanish nation is born

It is one of the most spread stereotypes, but also one of the most easy to disprove. The princess of Castile and Aragon of that time, Isabella and Ferdinand, married in secret in 1469 and accessed the respective thrones on 1474 and 1479. The marriage completed the dynastic union between both kingdoms, but both crowns conserved the laws and institutions that made them independent from one another, as it happened before in the 12th century with the dynastic union between Catalonia and Aragon.

What did “tanto monta” exactly mean?
The emblems of the rulers exemplify also that the territorial union resulting from their marriage was only at a personal level, since the emblem of Isabella I (a bundle of arrows) and the one of Ferdinand II (a yoke with a loose rope and the slogan “tanto monta“) were shown together in the coats of arms, but not united. Long after, it was the Falange (dictator Franco’s Party) who merged both emblems to turn them into their symbol.

The claim that the Catholic Monarchs founded a nation, something that can not be founded in a specific date since all the nations are the consequence of a cultural evolution and not of a political arrangement, it mixes with the idea, also erroneous, that what they create is really a state superposed to a geographic concept. In the 15th century Spain was the modern name of the roman Hispania, which geographically corresponded to what today we know as the Iberian Peninsula. This fact allowed the Portuguese, by then already with an own state, to consider themselves also part of Spain. Actually, the Catholic Monarchs themselves had this notion clear, as it is proved by the fact that they never took the title of Kings of Spain. Another factor contributing to the misconception is that the couple belonged to two branches of a same family, the House of Trastámara, issue that reinforces the feeling of flawless unity.

Ferdinand II renounces to Castile
Apart from that, the castilian court was very aware of from where Ferdinand II was truly king. With the death of Isabella I in 1504 a.D., her widowed renounced to Castile in favor of his daughter Joanna and her husband, Philip the Handsome, in order to avoid an armed confrontation, and returned to Aragon. Next year he married again with the french princess Germaine of Foix with the hope that she would give him a heir for the Aragonese throne, maneuver that enraged the castilian nobles as they understood that this way, Ferdinand wanted to avoid Joanna and Philip to inherit his crown. And so it was. The birth of the only son of the couple on 1509 a.D., John of Aragon and Foix, implied the explicit separation of the kingdoms of Castile and Aragon, but the baby died shortly after he was born.

A historiographical tendency defends that we an only speak of a real unification of Spain from the War of Succession onward, which suppressed the political and juridical status of the Aragonese crown, and standardizes the different territories of the monarchy according to the usages of the kingdom of Castile. Nevertheless, these national and structural reforms would not either grant consistency to a hypothetical Spanish nation. Other opinions place the origin of the concept at 1812 a.D., matching the Constitution of Cadiz and the definition of nation that was spread all around due to the recent French Revolution.

Pintura a l’oli sobre la promulgació de la Constitució de Cadis. – Óleo sobre la promulgación de la Constitución de Cádiz. – Oil painting of the promulgation of the Constitution of Cadiz.

Anuncis

9 pensaments a “Mentida n°3 sobre Catalunya – Mentira n°3 sobre Cataluña – Falsehood n°3 about Catalonia

  1. Retroenllaç: Mentida nº 4 sobre Catalunya – Mentira nº 4 sobre Cataluña – Falsehood nº 4 about Catalonia | Fils de Sofia

  2. Retroenllaç: Mentida nº5 sobre Catalunya – Mentira nº5 sobre Cataluña – Falsehood nº5 about Catalonia | Fils de Sofia

  3. Retroenllaç: 10 mentides sobre Catalunya – 10 mentiras sobre Cataluña – 10 falsehoods about Catalonia | Fils de Sofia

  4. Retroenllaç: Mentida nº 2 sobre Catalunya – Mentira nº 2 sobre Cataluña – Falsehood nº 2 about Catalonia | Fils de Sofia

  5. Retroenllaç: Mentida nº 2 sobre Catalunya – Mentira nº 2 sobre Cataluña – Falsehood nº 2 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  6. Retroenllaç: Mentida n°3 sobre Catalunya – Mentira n°3 sobre Cataluña – Falsehood n°3 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  7. Retroenllaç: Mentida nº 4 sobre Catalunya – Mentira nº 4 sobre Cataluña – Falsehood nº 4 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  8. M’agradaria una aclaració: a la mentida nº3 heu escrit “…perquè les nacions són conseqüència d’una evolució cultural i no d’un arranjament polític…” Pero a la mentida nº1 desmentiu que Catalunya es una nació amb arguments d’arranjaments polítics… no ho acabao d’entendre… Gracies.

  9. Retroenllaç: Link from Twitter - Genealogia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s