Mentida nº 2 sobre Catalunya – Mentira nº 2 sobre Cataluña – Falsehood nº 2 about Catalonia

This article is written in Catalan, Spanish and English. Please scroll down to find your preferred reading language.

Este artículo está escrito en Catalán, Español e Inglés. Bajad por el texto para encontrar su lengua de lectura preferida.

Aquest article està escrit en Català, Castellà i Anglès. Baixeu pel text fins a trobar la vostra llengua de lectura preferida.

<– A la mentida n°1   –   A la mentira n°1   –   To falsehood n°1

A la mentida n°3   –   A la mentira n°3   –   To falsehood n°3  –>

Mentida 2

EN CATALÀ:
Recordo que la publicació original d’aquest article correspon a la revista Sàpiens.

Mentida nº 2: Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d’Aragó

El 1137, el matrimoni del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei d’Aragó, va significar una unió dinàstica de Catalunya i Aragó però no una fusió política ni social. Es va tractar, doncs, d’una federació d’estats en la qual cadascun va mantenir les seves lleis i institucions, si bé ambdós eren governats per una única testa coronada.

Fora de la conquesta del regne sarraí de València, que Jaume I va efectuar a partir del 1232 amb esperit de croada, la política expansiva del Casal de Barcelona s’adreçà cap al nord i cap a la Mediterrània. Així, la penetració a Occitània, al sud de França, va ser una empresa que es va cloure el 1213 amb la derrota i la mort del comte rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret. Més reeixida va ser l’aventura marítima, ja que en els segles XIII i XIV la corona catalanoaragonesa, mitjançant tractats, va convertir en tributaris alguns estats nord-africans. En diferents i successives etapes i fins a l’era moderna, els regnes de Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols, els ducats d’Atenes i de Neopàtria i el comtat de Malta van estar sota domini de la corona, en una demostració de vocació europea, a més de mediterrània.

El comte de Barcelona era sobirà
Hi ha un segon punt que també cal explicar. Sovint s’ha considerat que Catalunya, com que era un principiat i no un regne, tenia un poder de rang inferior o sotmès a la Corona d’Aragó. En època moderna, aquesta confusió es va accentuar especialment quan es van començar a identificar els antics regnes amb els estats moderns: el regne de França, el regne d’Espanya… Però, en realitat, en l’època medieval els títols dels territoris, fossin regnes, comtats o marquesats, no eren rellevants, ja que les relacions eren sobretot interpersonals: ser rei o comte era exactament el mateix pel que fa a l’ús i l’ostentació del poder.

Per tant, el comte de Barcelona era sobirà o reial; és a dir, que no tenia cap autoritat per sobre d’ell. Això s’inicià amb Borrell II, que no va renovar el jurament de fidelitat als monarques francs, i es va posar per escrit al tractat de Corbeil del 1258, entre Jaume I i el rei de França Lluís IX. De fet, fins i tot el pacte entre Franco i Joan de Borbó, pare de l’actual rei, sobre el nom que aquest havia d’utilitzar té aquest significat: era conegut com a comte de Barcelona, que, a tots els efectes, des del punt de vista de la legitimitat dinàstica equival exactament a rei d’Aragó, de Castella, de Lleó…

Conquestes de la corona catalanoaragonesa. – Conquistas de la corona catalanoaragonesa. – Conquests of the catalan-aragonese crown.

EN CASTELLANO:
Recuerdo que la publicación original de este artículo corresponde a la revista Sàpiens.

Mentira nº 2: Cataluña no ha sido nunca soberana porque pertenecía a la Corona de Aragón.

En 1137, el matrimonio del conde de Barcelona Ramon Berenguer IV con Petronila, hija del rey de Aragón, significó una unión dinástica de Cataluña y Aragón pero no una fusión política ni social. Se trató, entonces, de una federación de estados, en la que cada uno mantuvo sus leyes e instituciones, aunque ambos eran gobernados por una única cabeza coronada.

Fuera de la conquista del reino sarraceno de Valencia, que Jaime I efectuó a partir de 1232 con espíritu de cruzada, la política expansiva de la casa de Barcelona se dirigió hacia el norte y hacia la mediterránea. Así, la penetración a Occitania, en el sur de Francia, fue una empresa que se concluyó en 1213 con la derrota y la muerte del conde rey Pedro el Católico en la batalla de Muret. Mas exitosa fue la aventura marítima, ya que en los siglos XIII y XIV la corona catalanoaragonesa, mediante tratados, convirtió en tributarios algunos estados norteafricanos. En diferentes y sucesivas etapas y hasta la era moderna, los reinos de Mallorca, Cerdeña, Sicilia y Nápoles, los ducados de Atenas y de Neopatria, y el condado de Malta estuvieron bajo el dominio de la corona, en una demostración de vocación europea, además de mediterránea.

El conde de Barcelona era soberano
Hay un segundo punto que también conviene explicar. A menudo se ha considerado que Cataluña, como era un principado y no un reino, tenia un poder de rango inferior o sometido a la Corona de Aragón. En época moderna, esta confusión se acentuó especialmente cuando se comenzaron a identificar los antiguos reinos con los estados modernos: el reino de Francia, el reino de España… Pero en realidad, en la época medieval los títulos de los territorios, fueron reinos, condados, o marquesados, no era relevante, ya que las relaciones eran sobretodo interpersonales: ser rey o conde era exactamente lo mismo en cuanto a uso y ostentación de poder.

Por lo tanto, el conde de Barcelona era soberano o real; es decir, que no tenía ninguna autoridad por encima de él. Esto se inició con Borrell II, que no renovó el juramento de fidelidad a los monarcas francos, y se puso por escrito en el tratado de Corbeil de 1258, entre Jaime I y el rey de Francia Luis IX. De hecho, incluso en el pacto entre Franco y Juan de Borbón, padre del actual rey, sobre el nombre que éste tenía que utilizar, tiene este significado: era conocido como conde de Barcelona, que, a todos los efectos, desde el punto de vista de la legitimidad dinástica, equivale a rey de Aragón, de Castilla, de León…

Ramon Berenguer Comte i Peronella Reina. – Ramon Berenguer Conde y Petronila Reina. – Count Ramon Berenguer and Queen Petronilla.

IN ENGLISH

Falsehood nº 2: Catalonia has never been sovereign because it was part of the Crown of Aragon

In the year 1137 a.D., the marriage of the County of Barcelona Ramon Berenguer IV with Petronilla, daughter of the king of Aragon, implied a dynastic union of Catalonia and Aragon, but not a political nor a social merging. It was by then a federation of states in which each of them maintained its laws and institutions, although both were reigned by a single crowned head.

Apart from the conquest of the Saracen kingdom of Valencia, that James the first performed from the 1232 a.D. with the a crusade motivation, the expansive policy of the house of Barcelona was directed towards the north and the Mediterranean. Therefore, the penetration in Occitania, in the south of France, was an endeavor that was concluded on the 1213 a.D. with the defeat and death of the King County Peter II the Catholic in the battle of Muret. More successful was the maritime adventure, since already in the 13th and 14th century, the catalan-aragonese crown, by means of treaties, made some north African states become tributaries. In different and successive stages until the modern era, the kingdoms of Mallorca, Sardinia, Sicily and Naples, the duchies of Athens and Neopatria, and the county of Malta were under domination of the said crown, in a proof of European and Mediterranean commitment.

The Count of Barcelona was sovereign
There’s a second issue that needs also to be explained: Often it has been considered that Catalonia, since it was a Principality and not a Kingdom, it had a lower rank of power, or was subjected to the Aragon Crown. In the modern era, this confusion was emphasized especially when the old kingdoms were first identified with the modern states: The Kingdom of France, the Kingdom of Spain… but, in reality, in the medieval era all the titles of territories like kingdoms, counties, marches, were irrelevant, since the relations were mostly interpersonal: To be King or to be Count was exactly the same with regards to the use and ostentation of power.

Therefore, the Count of Barcelona was sovereign, or royal, which is, he had no authority above him. This was initiated with Borrell II, who did not renew the fidelity oath to the Frankish monarchs, and so was written in the Corbeil treaty from 1258 a.D., between James the first and the King of France Louis IX. Actually, even the pact between Franco and Juan de Borbón, father of the king of Spain after the death of the dictator, revealed this meaning: He was known as Count of Barcelona, which, to all effects, from the point of view of dynastic legitimacy, equals exactly to King of Aragon, of Castile, of León…

Cataloniae Principatus 1608

Cataloniae Principatus 1608.

Advertisements

7 pensaments a “Mentida nº 2 sobre Catalunya – Mentira nº 2 sobre Cataluña – Falsehood nº 2 about Catalonia

  1. Retroenllaç: 10 mentides sobre Catalunya – 10 mentiras sobre Cataluña – 10 falsehoods about Catalonia | Fils de Sofia

  2. Retroenllaç: Mentida n°3 sobre Catalunya – Mentira n°3 sobre Cataluña – Falsehood n°3 about Catalonia | Fils de Sofia

  3. Retroenllaç: Mentida nº 4 sobre Catalunya – Mentira nº 4 sobre Cataluña – Falsehood nº 4 about Catalonia | Fils de Sofia

  4. Retroenllaç: Mentida nº5 sobre Catalunya – Mentira nº5 sobre Cataluña – Falsehood nº5 about Catalonia | Fils de Sofia

  5. Retroenllaç: 10 mentides sobre Catalunya – 10 mentiras sobre Cataluña – 10 falsehoods about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  6. Retroenllaç: Mentida nº 2 sobre Catalunya – Mentira nº 2 sobre Cataluña – Falsehood nº 2 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

  7. Retroenllaç: Mentida n°3 sobre Catalunya – Mentira n°3 sobre Cataluña – Falsehood n°3 about Catalonia | Fils de Sofia | Humbert.Cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s