Dos cervells dins un mateix cap

Hola de nou a totes i tots! Avui us vull explicar una fascinant història sobre el nostre cervell, i de com una persona pot tenir literalment dos cervells independents dins del mateix cap.

El cervell no deixa de ser un òrgan, un tros de matèria orgànica, que ens fa capaços de fer tot el que sabem fer, tot el que pensem, el que parlem, el que comprenem, i el que creem. El cervell no deixa de ser una màquina biològica, i com a tal, cada part té la seva funció, i totes juntes interrelacionades i coordinades fan la persona que som. És un òrgan fascinant.

Com veieu en la imatge de portada, el cervell de tots nosaltres està dividit en dues meitats, o hemisferis. Cada replec, cada zona del cervell, tant d’una banda com d’una altra està encarregada d’una funció específica. També existeix aquesta mena de simetria creuada entre el nostre cos i el cervell, de manera que la meitat dreta del cervell controla la meitat esquerra del cos, i la meitat esquerra del cervell controla la meitat dreta del cos. Per altra banda, la zona del cervell que gestiona la parla, per exemple, està situada a la part esquerra, mentre que la meitat dreta del cervell sol ser més creativa i potent en la comprensió espacial.

En vermell, l’àrea de “Broca”. Aquesta és la zona del cervell, situada a l’hemisferi esquerre, responsable de produir la parla.

L’únic punt de contacte entre les dues meitats del cervell és la superautopista anomenada corpus callosum, formada per més de 200 milions de fibres transversals que comuniquen les dues meitats del cervell entre elles, i els permeten actuar coordinadament, malgrat que cada una tingui les seves funcions independents.

Què passaria si desconnectéssim aquesta superautopista d’informació? Podria una persona seguir funcionant normalment amb les dues meitats del cervell desconnectades, cadascuna controlant cada part del cos, i cada habilitat per separat sense saber què fa l’altra?

Situació del “cos callós”, en taronja, únic pont d’informació entre els dos hemisferis del cervell.

En primer lloc, cal dir que existeixen persones amb el corpus callosum tallat. Això no és per situació natural, sinó el resultat d’una operació molt complicada (corpus callostomia) que s’ha aplicat a entre 50 i 100 persones a tot el món. L’operació és l’última i desesperada alternativa dels pacients per solucionar casos extrems d’epilèpsia que feien la vida insuportable. L’epilèpsia és causada per un curtcircuit que empeny un senyal elèctric a rebotar de meitat a meitat del cervell amplificant-se a cada vegada. En els casos més severs, el curtcircuit fa que la persona perdi la consciència i es quedi a terra inconscient però patint brutals espasmes, degut a què aquest curtcircuit elèctric excita també aleatòriament les parts del cervell que controlen els moviments.

Es donen casos de pacients que arriben a tenir fins a 5 o més atacs severs d’epilèpsia al dia, fent-los viure amb l’angoixa de caure inconscients i espasmòdics en qualsevol moment. La situació d’aquests pacients era prou insuportable com per accedir a sotmetre’s al que, pels volts dels anys 60-70, era l’única solució: Tallar la comunicació entre els dos hemisferis, per evitar la re-alimentació d’aquest curtcircuit. És a dir, seccionar el cos callós.

Les operacions van ser un èxit. Els pacients es van despertar i no van tenir mai més un atac d’epilèpsia. A primera vista, els pacients havien recobrat una vida normal i plena, i, en contra del que s’havia temut, seguien essent capaços de realitzar les tasques coordinades tal com havien estat acostumats a fer-ho abans, ja que tal com es va descobrir més tard, accions a les que estem molt habituats, s’acaben imprimint i controlant en la part més profunda i bàsica del nostre sistema nerviós.

Però a més llarg termini, els pacients que havien estat sotmesos a aquesta operació van començar a mostrar alguns comportaments estranys. De vegades, el doctor podria estar fent-li preguntes al pacient, i notaria que la seva mà esquerra s’agitava com nerviosa, mentre que la resta del pacient no semblava gens agitat. En un dels casos més famosos, la mà esquerra d’un d’aquests pacients es va posar a aferrar violentament infermeres i a llançar objectes volant pels passadissos, però en ser preguntat perquè ho feia, el pacient responia “no ho sé, no ho volia pas fer”.

Els psicòlegs que duien aquests casos, van dissenyar un experiment molt interessant per entendre més el que estava passant. L’experiment consistia en donar estímuls independents a els dos hemisferis a través dels ulls. La manera de fer-ho consistia en fer que el pacient mirés fixament un punt negre enmig d’una pantalla blanca, i llavors, projectar molt breument dos objectes diferents a un costat i l’altre del punt, com en aquest exemple:

experiment pel cervell dividit

D’aquesta manera, al ser l’exposició molt breu i estar el pacient concentrat en el punt del centre, només l’hemisferi esquerre del cervell veu l’objecte de la dreta, en aquest cas l’anell, i només l’hemisferi dret del cervell veu la clau. El pacient en aquest cas explicarà que ha vist un anell. Això és degut a què l’habilitat de la parla es troba a la meitat esquerra del cervell, i la meitat esquerra ha vist només un anell.

Una vegada i un altre, es repetia aquest experiment i el pacient sempre indicaria que havia vist un anell. Però conforme avancés la prova la mà esquerra del pacient s’agitaria visiblement, gairebé com si volgués dir alguna cosa. Els psicòlegs van decidir posar a l’abast del pacient una pila d’objectes, entre ells una clau i un anell. La mà esquerra automàticament va escollir la clau i la va ensenyar, indicant que aquest era l’objecte que havia vist. El “cervell dret” volia explicar que havia vist una clau, i no un anell, però el pacient deia no tenir ni idea de perquè havia agafat la clau.

En una de les poques filmacions que hi ha d’experiments amb pacients amb el cervell dividit, es pot veure el mateix experiment, però aquesta vegada se li dóna a la mà esquerra material per dibuixar. El pacient una vegada més explicarà sempre el que ha vist a la dreta, però la mà esquerra dibuixarà l’objecte que ha estat projectat a l’esquerra. El pacient reconeix evidentment l’objecte que ha dibuixat, però no sap perquè l’ha dibuixat.

En un experiment més torbador encara, a un pacient se li va demanar resoldre un problema geomètric, però només ho podia fer amb una mà. Al fer-ho amb la mà esquerra, controlada per la part dreta del cervell, la responsable dels processos de comprensió en tres dimensions, el pacient no va tenir cap problema. Però en haver-ho de fer només utilitzant la mà dreta, el pacient era incapaç de resoldre el problema geomètric. Durant l’intent, la mà esquerra es posa nerviosa i intenta ajudar-lo en veure, frustrada, com l’altra mà no pot resoldre-ho. Més impactant encara és quan es permet al pacient resoldre el problema amb les dues mans, on s’observa com cada mà vol resoldre el problema a la seva manera, com si dues persones intentessin resoldre el problema a la vegada, i com lluiten per imposar la seva manera de fer-ho. L’experiment es pot veure en aquesta part del video a l’enllac.

En un cas de la vida quotidiana, una pacient explicava que anar a comprar al supermercat era un martiri, ja que sovint volia anar a agafar un producte que volia del prestatge amb la mà dreta, però la mà esquerra es llançava a impedir-ho. Aquesta mateixa pacient tenia problemes per vestir-se, donat que cada una de les seves ments volia posar-se un vestit diferent, i acabava posant-se els dos un damunt de l’altre.

La conclusió és que, en tallar la connexió entre les dues meitats del cervell, el pacient desenvolupa dues ments, dues consciències dintre d’un mateix cap. Una de les dues consciències té l’habilitat de la parla i de comunicar-se amb el món, però l’altra consciència està reclosa dins del cos, té les seves pròpies habilitats, i és encara capaç de mostrar la seva discrepància amb l’altra ment a través d’accions de la meitat del cos que controla.

Fascinant… sí o no? No us oblideu de veure els dos vídeos dels enllaços que hi ha al text per complementar-ho tot.

… i encara més info si voleu 🙂

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s