Perquè el cel és blau? (o perquè no lila?)

cel lila

És un clàssic preguntar-se el perquè del color del cel. A tots en algun moment ens han donat alguna explicació fugaç, i ens hem quedat tranquils. Però realment entenem el perquè dels colors del cel?

El primer que cal dir és que els colors de totes les coses que veiem els porta la llum del sol. Els raigs de llum solar contenen tots els colors de l’espectre (Aquells que veiem a l’arc de Sant Martí!). Quan el sol il·lumina un objecte, aquest absorbeix part de la llum i ens en retorna una altra part, és a dir, una combinació de colors que creen la tonalitat que veiem.

El cel no és un objecte de per sí, però es pot dir que passa alguna cosa similar, doncs sigui el que sigui el color que hi veiem, aquest prové d’una part de la llum solar, que conté tots els colors. El que veiem en realitat quan mirem el cel blau, és aquella porció de llum del sol que ha perdut el seu camí.

El sol il·lumina totes les coses que veiem, inclosos nosaltres mateixos, i d’això en som conscients dia a dia. Però potser no som tant conscients de que hi ha raigs de sol que no arriben a impactar la terra, sinó que passen tangencials per l’atmosfera, i retornen a l’espai, sense que ningú els vegi, donat que no il·luminen res més que l’aire.

És la llum que passa tangencial per la part alta de l'atmosfera la que ens "ilumina" el cel de blau.

És la llum que passa tangencial per la part alta de l’atmosfera la que ens “il·lumina” el cel de blau.

Aquests raigs de llum però, no travessen l’atmosfera impunement. Molt de tant en tant, una molècula de l’aire es creuarà tota xula al camí d’un d’aquests raigs de llum, i llavors, la llum es difractarà. El que això significa, és que canviarà la seva trajectòria i es separarà en els diferents colors. La mida de la partícula amb què xoqui, dictarà la manera en que la llum es difractarà, i per la mida de les molècules presents a l’aire, la llum visible es desviarà del seu camí original més com més alta sigui la seva freqüència (llei de Reyleigh: α~ 1/λ4). En aquesta imatge podeu veure una mica l’efecte de que un raig de llum xoqui amb una partícula.

Quan la llum xoca amb una molècula de l'atmosfera, aquesta es desvia i es separa en els seus colors.

Quan la llum xoca amb una molècula de l’atmosfera, aquesta es desvia i es separa en els seus colors.

I són precisament aquestes parts de la llum que s’ha anat perdent pel camí, que s’han anat difractant, la que arriba als nostres ulls quan mirem al cel, i el cel se’ns mostra blau, perquè és la llum més blava la que més es perd, o la que més es desvia.

llum blava a nosaltres

I la llum del capvespre perquè és vermella?

Quan contemplem la posta de sol, estem mirant gairebé de cara els raigs de llum que han travessat tota l’atmosfera per arribar fins a nosaltres. Pel mateix motiu que quan mirem el cel veiem les parts blaves de la llum que més s’han desviat de la trajectòria original, quan mirem cap a l’origen de la llum, i aquesta ha travessat un gruix molt major d’atmosfera, a aquesta només li queden les components més vermelloses, donat que totes les components blaves i violetes s’han desviat pel camí i no arriben als nostres ulls.

Aquesta és la vinyeta de l'xkcd que m'ha inspirat explicar el perquè dels colors del cel :) Sabríeu respondre-li al nen?

Aquesta és la vinyeta de l’xkcd que m’ha inspirat explicar el perquè dels colors del cel 🙂 Sabríeu respondre-li a la nena?

Advertisements

2 pensaments a “Perquè el cel és blau? (o perquè no lila?)

    • jejeje ninguna teoria sobre el porqué? 🙂

      Cuando lo pensé por primera vez, supuse que tenía que ver con el hecho de que, al fin y al cabo, nuestros ojos reciben un poco de todo el espectro de luz, pero proporcional a cuánto se ha desviado de su camino. Así, violeta recibiríamos la que más, azul la siguiente, verde, etc. El resultado de sumar todos los colores en la medida en que nos llegan, daría la media muy cerca del extremo del violeta, pero un poco compensado hacia el otro lado, con que se quedaría en el azul.

      Esta explicación me parece del todo razonable, pero todos los artículos que leo sobre el tema, insisten en dar la culpa a nuestros propios ojos. Para ver los colores, nuestros ojos tienen tres tipos de sensores sensibles a tres colores diferentes (azul-violeta, amarillo-rojo, y verde). Éstos fotosensores confundirían, segun dicen, el complejo espectro de luz que nos llega, con una luz de puro azul superpuesta a una luz blanca (blanco = todos los colores por igual), y por eso veríamos el cielo de color azul claro. En mi opinión, esta segunda explicación es sólo una forma más compleja de contar lo mismo 🙂

      Un beso!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s