Creacions lèxiques preocupants

Observo amb creixent preocupació l’ús de la paraula “feminazi“. Invariablement aquesta paraula es fa servir en contextos o discursos misògins i d’una preocupant debilitat moral i argumental respecte a la lluita per la igualtat entre sexes. És una paraula utilitzada per menysprear en general les lluites feministes, que tanta feina han fet, i tanta en tenen per fer.

Generalment, a més, sol anar acompanyat de missatges de contraposició entre la violència contra les dones i la violència contra els homes (en ambdós casos tan física com psicològica). Concepció des del meu punt de vista totalment errònia, ja que ambdues violències es poden combatre a la vegada, sense haver d’atacar o destruir l’altra causa.

Malgrat això, no es pot negar un inherent masclisme social i històric contra el qual cal combatre, de vegades, amb mesures de discriminació positiva, amb l’únic objectiu final d’aconseguir l’absoluta igualtat. Exemples satisfactoris d’aquesta discriminació positiva han estat les campanyes per motivar les estudiantes a emprendre estudis d’enginyeria  que han servit per eliminar (o començar a eliminar) la concepció social de carrera d’homes. De ben segur, arribarà el punt en què aquesta campanya ja no serà necessària.

Així doncs, cada cop que sento l’esmentada paraula, em ve al cap la imatge d’un personatge totalment mediocre, els plantejaments del qual sobre la justícia i la moralitat són exclusivament contrapositius, limitant-los a menysprear tots els moviments pel canvi, titllant-los de perillosos, egoistes, o hipòcrites. Tal creació lèxica només pot evocar propòsits i ànims negatius totalment mancats de crítica constructiva, tan necessària per a l’evolució de la societat i les relacions humanes.

El que pretenc amb aquesta entrada és aportar el meu gra de sorra a la conscienciació de què l’ús d’aquest mot està relegat als sectors ultradretans flirtejant amb el feixisme, i fer que qualsevol persona que es consideri assenyada es desmarqui d’aquesta idea i, si de cas, es mogui cap a la crítica argumentada i positiva.

Anuncis

Un pensament a “Creacions lèxiques preocupants

  1. Amb aquest post em ve a la ment l’exemple de les polítiques islandeses: allà han aconseguit que els pares dels nadons prenguin una baixa de partenitat tant llarga com la de la mare (se l’han dividida a parts més o menys iguals). Amb això, entre d’altres coses, han aconseguit que emplear una dona no tingui la connotació que negativa que es pot demanar la baixa per maternitat, ja que un home té el “mateix risc” de fer-ho. (Vist des del punt de vista de l’empresa).
    La manera d’aconseguir-ho ha estat reduir o eliminar l’ajuda econòmica que reps per la baixa si les dues parts no s’agafa la part corresponent de la baixa. Ara, hi ha molts pares amb la baixa per paternitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s