Els focs artificials de l’univers

Focs d'artifici

Tots hem vist alguna vegada focs d’artifici, al nostre poble, o en alguna celebració especial. Segur que, encara que sigui inconscientment, tots tenim un tipus de foc artificial preferit. Els meus fins ara eren els palmera. Aquells que no feien massa llum, que pujaven silenciosament fent un tronc marró i explotaven amb un suau “pfft” en un ventall de fulles de palmera caient.

A partir d’ara, però, canviaré conscientment quin és el meu foc artificial preferit. Perquè resulta que n’hi ha un, probablement sense que els seus fabricants ho coneguin, que representa bastant bé l’evolució de l’univers. És aquell foc d’artifici solitari, que s’inicia amb una enorme i instantània deflagració blanca que immediatament es sumeix de nou en la foscor per uns instants, i després encén un fractal de llumetes blanques perifèriques que es van dividint i repartint, encenent-se i apagant-se en petits flaixos de llum, en el que en conjunt es veu com un glòbul enorme que creix desacceleradament fins a l’extinció.

En una escala molt més bèstia, és una mica el que l’univers ha volgut fer. La gran explosió inicial, el Big Bang, va despendre una gran quantitat d’energia i llum en un instant. Només un mil·lisegon més tard, els primers nuclis dels elements es van començar a formar (Deuteri, Heli, Liti i Berili), i la nucleosíntesi es va acabar en només tres minuts! Tot i així, l’univers encara era una gran bola expansiva de plasma incandescent, i ho seria per uns instants més, fins passats 380.000 anys (amb prou feines un 0,003% de l’edat actual de l’univers) quan l’hidrogen, l’element creat en més quantitat, esdevé neutral i s’apaga, iniciant així les edats obscures.

Des de llavors, i durant tres-cents milions d’anys (300.000.000), l’univers va ser totalment fosc. Només una gran bola de gas en expansió, però invisible, sense cap luminescència pròpia. Eventualment, aquesta gran quantitat d’hidrògen repartit per tot arreu es va anar agrumollant aquí i allà, i com més gran es feia un grumoll de gas, més gas atreia cap a ell degut a la força gravitatòria.

És així com aquests grans grumolls de gas van acumular prou massa i prou energia com per reionitzar els àtoms i reignitar-se donant lloc a estrelles i galàxies. El que es coneix, molt romànticament, com el renaixement còsmic. Que vindria a ser aquell punt en què tots exclamem “ooooohhh” i ens posem a aplaudir.

Estructura a gran escala de l'univers, creada per The Millenium Simulation Project

Estructura a gran escala de l’univers, creada per The Millenium Simulation Project

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s